13 de Juliol de 2009

Black Beach

Un servidor de vostès no vol semblar un ingenu,  sap que en la política i la diplomàcia intervenen un munt d’interessos, de tot tipus, que sovint fan que les coses no esdevinguin lineals ni simples. Un servidor sap, per exemple, que Guinea Equatorial –l’excolònia espanyola que va arribar a la independència el 1968- és rica en recursos naturals i un gran productor de petroli. Sap també que en un món com el nostre molts governs es fan els distrets davant les dictadures i la manca de respecte pels drets humans... Un servidor pot arribar a comprendre que la política exterior dels governs està subjecta a equilibris i forces estranyes. D’acord amb tot això  però  hi ha uns límits que no convé sobrepassar.

La visita de Miguel Angel Moratinos i Manuel Fraga a Guinea Equatorial m’ha semblat un d’aquests límits. Teodoro Obiang manté en el seu país un règim dictatorial que no garanteix l’exercici de la democràcia ni la llibertat d’expressió. La pluja de dòlars, fruit de les extraccions petroleres, no cau sobre els equatoguineans si no que passa a engrandir els comptes corrents del dictador i la seva família als paradisos fiscals. A les presons de Black Beach i Bata s’hi troben desenes de presos polítics sotmesos a vexacions i tortures,etc. Hom podrà dir que la diplomàcia espanyola ha anat allí a “suavitzar” la dictadura i a “convèncer” el senyor Obiang de les bondats de la democràcia. Gran error. Obiang s’ha sentit legitimat per la visita i, a més, s’ha permès el luxe de renyar al govern espanyol. Crec sincerament que els que esperen la conversió democràtica del dictador s’equivoquen. És un sàtrapa incorregible.