11 de Setembre de 2011

Albiol, un conillet d’índies?

Mai he pensat que les eleccions es guanyen o es perden per una sola causa o motiu. Sovint els resultats electorals venen determinats per un conjunt de factors que es complementen entre sí sense que cap d’ells esdevingui forçosament determinant. Als errors propis cal afegir els encerts dels altres. García Albiol va guanyar l’alcaldia de Badalona explorant una forma de fer política adreçada a les reaccions, a l’estómac, a les pors, i l’operació li ha sortit bé perquè, a més, ha comptat amb el “laissez faire” d’alguns.

L’alcalde del PP va assumir de bon grat el rol de conillet d’índies, de banc de proves per experimentar si això de culpabilitzar als de fora de tots els mals de la societat donava bons resultats. Els deus li han estat favorables i té, a les seves mans, la vara d’alcalde. Ara Albiol hi torna i planta cara experimentant de nou, buscant la possibilitat d’emergir com a garant dels  símbols i de les institucions de l’Estat. Ho fa amb contundència perquè sap que això agrada a un munt de gent que no parla, però es manifesta votant calladament. El PP català té, en García Albiol, l’animaló de laboratori disposat a que l’obrin en canal a la taula d’operacions.

Alerta doncs! Cal contradir amb serenitat les seves provocacions experimentals però, amics, no li donem més importància de la que té. De no fer-ho així, aquest conillet d’índies, pot acabar esdevenint un gran cangur amb una bossa plena d’elements indesitjables. Ah! I no oblidem que els extrems s’alimenten mútuament.