30 de Juny de 2008

A BCN, PSC per estona

Barcelona és una de les ciutat europees on les esquerres han governat, i continuen fent-ho, ininterrompudament més anys. Això es nota. La capital de Catalunya ha esdevingut una ciutat d’èxit, atractiva, cosmopolita, moderna, punt d’arribada de milers i milers de persones que volen conèixer-la i gaudir de la seva cultura. Els socialistes barcelonins han sabut renovar els seus lideratges polítics tant en el terreny institucional com en el partidari. En Serra, en Maragall, en Clos i l’Hereu formen una seqüència d’alcaldes estimats i votats per la majoria dels barcelonins. En Josep Ma Triginer, en Jordi Parpal, l’Antoni Santiburcio, i el que subscriu aquest article, hem exercit de primers secretaris dels socialistes barcelonins al servei de la ciutat. Els temps canvien. Les necessitats, desitjos, hàbits i problemes de les ciutats també.

Cal ser fidel als principis i aplicar en tot moment el discurs que hom fa. Amb la marxa d’en Joan Clos s’incorporava una nova generació de polítics al comandament institucional de la ciutat. Ara cal complementar aquest fet amb una nova direcció política al PSC de Barcelona que haurà de sortir del proper congrés a celebrar a finals d’octubre. Aquest fet serà fruit del desig dels que ara exercim la representació màxima dels socialistes barcelonins i dels que ho hauran de fer en el futur. Ara bé, avís a convergents i a adversaris de “tutti colore”: deixar pas, meditada i voluntàriament, no vol dir desaparèixer si no resituar-se, canviar de trinxera i de destí per seguir donant guerra a la dreta i als intolerants des d’una altra posició. Ho lamento per la “carcundia fanàtica”; no hem de perdran de vista. A més, els que em succeiran, els ben asseguro, donaran molta canya.