12 de Juliol del 2010

Després de la "mani"

Qui pretengui instrumentalitzar partidistament l’espectacular manifestació cívica que va tenir lloc el proppassat dissabte a Barcelona s’equivocarà. Qui cregui que Catalunya canviarà radicalment de base cometrà un error. Qui sostingui que estem a les portes d’un procés secessionista sense retorn també. Ara bé, qui pensi que això és només l’espetec d’un coet en nit de revetlla, encara està més equivocat.

Els milers de ciutadans que varem omplir els carrers de cor de Barcelona ho varem fer per múltiples i variades raons i no necessàriament coincidents. Allí hi varem poder trobar des dels provocadors –que es feien veure i sentir- fins a la mestressa de casa empipada; des d’alumnes d’universitat fins a jubilats de tota mena. La “Mani” va esdevenir un èxit però caldrà esperar un cert temps...

Continuar llegint...

04 de Juliol del 2010

L’Àngel caigut

a fa una setmana que Àngel Colom va comparèixer a la Comissió d’Investigació parlamentària que estudia el presumpte finançament irregular de CDC a partir del Palau de la Música. En la seva compareixença, l’amic Colom, no sols es va fer l’orni, si no que també va intentar fer-nos creure que la seva vida, personal i política, era digna d’una pel·lícula hagiogràfica com les que darrerament hem pogut veure dedicades al Che Guevara o Santa Teresa de Jesús.

Les paraules d’en Colom pronunciades a la Comissió varen intentar convertir el vici en virtut, la poca vergonya en actes d’altruisme. L’interrogat es va negar a aclarir qui era el seu padrí davant d’en Félix Millet, i també va ocultar les raons que el van impulsar a crear una entitat “full” –la Fundació Espai Catalunya- per pescar...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2010

Millet i companyia...

No fa gaire algú va dir que les comissions d’investigacio només serveixen per intoxicar, fer mala maror i augmentar la desafecció política. No és cert. Malgrat alguns efectes col·laterals perversos i no desitjables, l’experiència ens diu que les conclusions de les comissions d’investigació dutes a terme fins ara han estat d’extrema utilitat. Ho van ser les recomanacions i exigències al voltant de l’obra pública després de l’esfondrament del Carmel, ho van ser també el conjunt de mesures destinades a la prevenció d’incendis fruit d’analitzar la tragèdia d’Horta de Sant Joan. Les comissions d’investigació serveixen per corregir les actuacions, governamentals o no, que afecten negativament a la nostra ciutadania. Ens indican com cal  millorar el que està mal fet reclamant responsabilitats a qui pertoqui etc....

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

No és de fiar

Alguns diuen que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya està al caure. Potser sí. També és probable que la resultant final de les deliberacions no agradi a la majoria dels catalans i algú, aprofitant l’ocasió, en faci un ús partidista i interessat. Pot passar, estem en període electoral. Però, el que em sembla més rellevant de tot plegat han estat les declaracions del president Montilla afirmant: “no vull ni un pas enrere”. Aquestes breus paraules contenen, en essència, la posició no sols del president de la Generalitat si no també dels socialistes en el seu conjunt.
Fa quatre anys que l’Estatut funciona, fa quatre anys que el Parlament de Catalunya legisla i el govern actua. I el més important és que la intenció és continuar fent-ho en el mateix sentit. Malauradament alguns han abandonat,...

Continuar llegint...

14 de Juny del 2010

Sobre Barcelona

Aprofitant errors, problemes i alguna que altra ensopegada en la gestió, alguns han jugat a enterbolir la política municipal barcelonina. No ho han fet en el terreny de la confrontació programàtica o de projectes malgrat que això seria el més lògic. En canvi ho han intentat mitjançant la propagació de rumors, la difusió de suposades desavinences i, fins i tot, amb la manipulació interessada de declaracions fetes a peu de carrer i des de l’espontaneïtat. Sí, des d’aquesta espontaneïtat i llenguatge planer que sovint s’exigeix dels polítics i que després és mal interpretat al gust del manipulador. Malgrat tot, en Jordi Hereu ha reiterat la seva voluntat de servei a la ciutat.

Aquests darrers dies s’han sentit moltes veus i s’han escrit molts articles al respecte. Legítim, cal dir-ho, però al meu entendre poc constructiu...

Continuar llegint...

07 de Juny del 2010

La teva, la meva, la seva?

Jo no sé si és la meva, la teva, la seva o la d’uns quants que maneguen els fils. El que sí sé és que la paguem entre tots els ciutadans de Catalunya i que ens costa un bons calerons. Com ja es poden imaginar, parlo de TV3. No serà un servidor de vostès qui critiqui l’emissió en “prime time”, substituint el “Polònia”, del documental “Adéu Espanya?”; ni qui faci escarafalls o declaracions al respecte. No. Això de formular opinions sobre els mitjans de comunicació es tan interpretable i delicat -i un està tan escarmentat- que prefereixo que ho facin els posseïdors de les valoracions políticament correctes. Això sí, permetin-me uns granets de innocent ironia com a ciutadà de peu que paga els seus impostos i que forma part d’aquest 50% i escaig de persones  que les enquestes declaren ser tan catalans com...

Continuar llegint...

31 de Maig del 2010

La tisorada catalana

M’ha sorprès que un dels polítics més sensats que té la coalició de CiU, Josep Ma Pelegrí, hagi afirmat que les mesures anunciades pel govern de la Generalitat perjudiquen als catalans. En Pelegrí sap que això és fals, i que fent afirmacions d’aquesta índole s’alinea amb les tesis que predica la dirigent del PP català, Alícia Sánchez Camacho.

Volíem més autogovern i el tenim, i aquest fet ens permet prendre decisions de tota mena on no hi estan excloses les mesures impositives i les d’ajust en la despesa. Les decisions adoptades el passat dissabte pel govern no trigaran en veure la llum. Entraran en vigor aquest més de juny, fent evident la voluntat del tripartit d’assumir la seva part de responsabilitat en la lluita contra la crisi. En qualsevol cas, les mesures programades són només una part de l’ajust dels comptes...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2010

Qui és el canvi?

La proximitat d’un reguitzell de comtesses electorals, pràcticament encadenades les unes amb les altres en el temps, fa que la maquinària creativa de determinats partits intenti introduir en l’opinió pública missatges susceptibles de servir els seus interessos de partit. Tan és així que alguns, amb una imaginació “desbordant”, han començat a dir a tort i a dret que són el canvi. Artur Mas pretén ser el canvi a la presidència de la Generalitat. Quina novetat! Ell, precisament ell que després de fer figa a la política municipal ha transitat un munt d’anys, amb més pena que glòria, per diferents governs del president Pujol. Artur Mas és hereu de les velles polítiques practicades per CiU durant més de vint-i-tres anys. Ha estat una peça important del vell engranatge pujolià i arrossega els pecats, les servituds i,...

Continuar llegint...

17 de Maig del 2010

Sobre les mesures excepcionals

Algú deia ahir que governar  a l’Europa en crisis del segle XXI implica necessàriament eliminar programes socials, aplicar polítiques laborals lesives pels treballadors i reduir les inversions públiques... Potser sí, però un servidor preferiria que els nostres màxims governants es moguessin en uns altres paràmetres. Per exemple: no estaria gens malament que aquells consellers executius i alts directius de les empreses de l’IBEX 35 –que enguany han cobrat una mitjana d’un milió d’euros- veiessin reduïts “solidàriament” els seus salaris. Com tampoc seria mala idea que els nostres bancs i caixes “socialitzessin” els seus beneficis en aquests temps de vaques magres. La fórmula: “que pagui més qui més té” em sembla magnífica i desitjo que el president Zapatero la posi en pràctica al més...

Continuar llegint...

10 de Maig del 2010

Duran el pecador

Acostumats a què en la política catalana les idees friquis arribin d’altres cantons, no deixa de sobtar la darrera ocurrència d’en Josep Anton Duran i Lleida. Suggerir a aquestes alçades del serial una moció de censura –encapçalada no se sap ben bé per qui- per donar lloc a un govern de concentració “nacional”, no deixa de ser una fricada.  I amb quin programa econòmic? Amb quin cap de govern? Es preguntarà més d’un.

El pecat d’en Duran Lleida, lluny de ser venial és mortal. L’Església ens explica que quan els pecats són d’aquesta magnitud s’ha de visitar ràpidament el confessionari i fer una bona penitència, amb acte de contrició inclòs, per tornar a viure en gràcia de Déu.
No sé si ha estat la supèrbia, la vanitat o la luxúria ministerial...

Continuar llegint...