08 de Juliol del 2008

CiU, la Corpo i filibusterisme

La Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fou aprovada el proppassat mes d’octubre. Aquesta llei contempla la constitució d’un Consell Assessor integrat per 21 membres de prestigi reconegut -a triar entre sindicalistes, professionals, educadors, consumidors...- en representació de la pluralitat de la societat catalana. Fins aquí cap problema. El paper ho resisteix tot però, alhora de dur a la pràctica aquest mandat parlamentari, CiU vol aconseguir la “lottizzazione” de tot el que es mou bloquejant qualsevol tipus d’acord polític consensuat. Que quedi clar, els grups parlamentaris catalans no aconseguirem complir la llei, ni en el seu esperit ni en la seva lletra, perquè la representant de la coalició nacional-conservadora vol imposar com a membres d’aquest Consell Assessor una llista de vuit noms triats a dit i fidels al senyor Artur Mas. Fatal!

Malauradament...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2008

Entre l'Alícia i Laporta

Mig en serio mig en broma, una comentarista radiofònica preguntava als oients: “a hores d’ara, que és més ingovernable, el Barça d’en Joan Laporta o el PP català”? La contesta no és gens senzilla però, la formulació de la pregunta ja conté dosis suficients de resposta. Sembla mentida però, és veritat. El president del Barça ha actuat com el polític derrotat que en plena nit d’escrutini afirma, sense rubor, que el seus electors són els milers d’abstencionistes que no han anat a votar. Quina força moral pot tenir un president tocat per més d’un 60%?

La recent elegida presidenta del PP català, l’Alícia Sánchez Camacho, també s’estrena malament criticant la senyora Nebrera –reencarnació d’una Joana d’Arc devota de Monsenyor- tot dient que els populars catalans...

Continuar llegint...

03 de Juliol del 2008

PP: Salomó no és solució

Malgrat la decisió salomònica presa al carrer Gènova, el president del PP català, en Daniel Sirera manté la seva candidatura per seguir al front del partit. Valent el xicot. Diuen també que la manca d’acords, o de  pactes estables,  entre els tres aspirants ha forçat una decisió in extremis de la direcció nacional popular en proposar la senadora Alícia Sánchez Camacho, com a nova presidenta. D’acord, acceptem per uns instants que la llista “unitària i d’integració” (així la nomenen) veu la llum verda i aquest cap de setmana tot són flors i violes, aplaudiments i abraçades. Però... I el dia després? La senyora Camacho no és presenta al Parlament de Catalunya ni podrà polemitzar amb el president Montilla. Qui ho farà? Qui serà el rostre visible, l’adversari, el competidor no sols del...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2008

A BCN, PSC per estona

Barcelona és una de les ciutat europees on les esquerres han governat, i continuen fent-ho, ininterrompudament més anys. Això es nota. La capital de Catalunya ha esdevingut una ciutat d’èxit, atractiva, cosmopolita, moderna, punt d’arribada de milers i milers de persones que volen conèixer-la i gaudir de la seva cultura. Els socialistes barcelonins han sabut renovar els seus lideratges polítics tant en el terreny institucional com en el partidari. En Serra, en Maragall, en Clos i l’Hereu formen una seqüència d’alcaldes estimats i votats per la majoria dels barcelonins. En Josep Ma Triginer, en Jordi Parpal, l’Antoni Santiburcio, i el que subscriu aquest article, hem exercit de primers secretaris dels socialistes barcelonins al servei de la ciutat. Els temps canvien. Les necessitats, desitjos, hàbits i problemes de les ciutats també.

Cal ser fidel als principis i aplicar en tot...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2008

La il·lusió d’en Puig

En Felip Puig, secretari general adjunt de CDC, ha explicat als mitjans de comunicació el programa, característiques i els lemes del congrés convergent que tindrà lloc el segon cap de setmana de juliol. En Felip no s’immuta en afirmar que el seu congrés serà avorrit mentre ens explica badallant que la seva formació és “a punt” i que retorna “l’il·lusió”. Doncs bé, crec que els nois d’en Mas han perdut el temps, el do de l’oportunitat, l’agenda i l’hora. És cert que a can l’Artur va retornar un bri d’il·lusió –partidària, és clar- esperant un desenllaç traumàtic del congrés d’ERC que facilités la caiguda del govern Montilla. Com tothom sap no ha estat així. L’anomenat tripartit continua governant i les “il·lusions” de més...

Continuar llegint...

24 de Juny del 2008

El PP, si vol, pot

En Mariano Rajoy ha fet el més difícil. Ha domesticat els sectors més reaccionaris del PP i ha prescindit de personatges tant esperpèntics com l’Acebes o en Zaplana. Per reblar el clau ha aconseguit ubicar la figura d’en José María Aznar en el pavelló de les andròmines mentre l’Esperanza Aguirre ha d’utilitzar el navegador per esbrinar en quines coordinades moure’s. Si en Mariano Rajoy cercant del centre ha arribat fins aquí, perquè carai no acaba de fer el camí? Ho té fàcil. Una petita empenta més i pot arribar a convertir el PP en un partit de centre dreta homologable en termes europeus. Com? Doncs molt senzill: modulant el llenguatge, oblidant-se de la guerra lingüística i retirant els recursos al Tribunal Constitucional sobre els matrimonis gais o l’Estatut de Catalunya...per exemple.

A aquestes alçades de la...

Continuar llegint...

23 de Juny del 2008

El pèndol convergent

Ahir el secretari adjunt de Convergència, en Felip Puig, manifestava al diari “El Mundo” que el seu partit no pretenia competir amb ERC i que s’oferia a l’electorat com una gran força de centre catalanista. És bo saber-ho perquè la veritat és que d’un temps ençà les propostes estratègiques de CDC han esdevingut pendulars. Els líders convergents un dia es lleven sobiranistes i a l’endemà malden per ocupar el centre oblidant l’estelada a la calaixera. Ells sabran el que es fan però, si la rivalitat amb els republicans queda relegada a un segon pla, i la gent del PP torna a obrir els braços als sectors de centre dreta moderada que alguns cops voten a CiU per castigar els socialistes, la gent d’en Mas les pot passar magres. A les proves em remeto. Un cop d’ull a les gràfiques dels resultats electorals dels darrers anys ens mostren una marcada...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2008

Ciu baixa a segona

En Josep Rull és un excel·lent diputat.  Un diputat capaç d’articular un discurs coherent i amb coneixement de causa. Fins ara aquest jove (ja no tant) convergent, ens tenia acostumats a intervencions en el Ple del Parlament ben argumentades i farcides de suggeriments i alternatives. Malauradament per la dinàmica del seu grup, i de la política, comença a especialitzar-se en picabaralles, catàstrofes i desgràcies de tot tipus. Em sap greu perquè té capacitat i retòrica suficient per esdevenir un puntal en el seu grup i un notable portaveu parlamentari. Ahir, en una interpel·lació al conseller Joan Saura sobre l’aturada del transport en protesta pel preu del gasoil, va intentar demostrar, sense èxit, que el caos i el desgavell va imperar en la gestió de la crisi. Enlloc d’assenyalar puntualment els possibles errors del govern va preferir desqualificar-lo...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2008

Sobre les 65 hores

La directiva sobre temps de treball aprovada pel Consell Europeu de Treball, Política Social, Salut i Consumidors és un despropòsit. Si aconsegueix la llum verda aquesta directiva permetrà un allargament de la jornada laborar superior a les 48 hores. Aquest fet pot implicar una regressió sense precedents en els drets que varen ser conquerits després d’innumerables lluites polítiques i sindicals. Les condicions laborals dels treballadors empitjorarien, i la tan comentada conciliació de la vida familiar i laboral quedaria en un no res.

La Confederació Europea de Sindicats ha fet una crida a la mobilització al temps que, demana als partits que tenen presència en el Parlament Europeu que es manifestin en contra de la aprovació d’aquesta directiva. En un altre ordre de coses cal denunciar també que la mesura pretén conculcar els drets de negociació...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2008

CiU punxa de nou

Ciutadans, polítics i mitjans de comunicació hem seguit amb molta atenció els esdeveniments del congrés d’ERC. Tots plegats som conscients de la seva importància i de les possibles repercussions que pot tenir en el conjunt de la política catalana i espanyola. Alguns gosen parlar de guanyadors i perdedors però, més enllà de les opinions de la gent, el cert és que hem assistit a un procés profundament democràtic on la veu i els sentiments dels republicans s’han expressat amb llibertat. ERC ha refermat el seu compromís de pacte governamental amb IC i PSC i afrontarà d’ara en endavant un ajust, una recomposició, de la seva estructura i de les seves dinàmiques. Però, respecte el desenllaç del congrés és obvi que no tothom hagi aconseguit veure acomplerts els seus somnis.

Parlo concretament d’aquells sectors de CDC que...

Continuar llegint...