26 de Febrer del 2012

Els soldats d'Artur Mas

La història, sovint, sembla tendir a repetir-se de forma inexorable. Quan la crisi colpeja sense pietat, quan les coses no funcionen, quan el futur esdevé incert, quan la por fa forat i la seguretat s’esvaeix, apareix en escena quelcom semblant a allò que, George Steiner, va descriure com a “noves mitologies”. Fenomen aquest últim que es projecta sobre determinats sectors de la societat amb la pretensió de ser l’antídot que tot ho cura, de donar solucions miraculoses a tots els problemes.

Fa pocs dies un dels diaris de major tirada del nostre país narrava els moviments de determinats ambients juvenils de CDC davant la proximitat del seu proper congrés nacional. El rotatiu predeia l’arribada d’una nova generació de sobiranistes als òrgans màxims de direcció del partit. Apuntava també l’arraconament d’alguna de les velles i veteranes...

Continuar llegint...

13 de Febrer del 2012

Duran i la reforma laboral

Sóc conscient que Josep Antoni Duran Lleida aquests dies  deu estar un xic inquiet per un munt de coses. El dirigent d’Unió veu, amb una certa gelosia,  com el seu afany de protagonisme i intermediació amb el govern de Madrid entra en competència amb el rol institucional de Joana Ortega i també, amb l’estudiada omnipresència d’Alicia Sánchez Camacho. Si a aquestes inquietuds de l’ego de Duran li afegim la proximitat d’un congrés, on algunes veus crítiques comencen a parlar de relleu –són més de 30 anys els seus al front d’Unió- i altres parlen de recuperar l’esperit sobiranista fundacional del partit de Carrasco i Formiguera, hom pot arribar a comprendre que Duran Lleida es precipiti, de nou, per la pendent de les declaracions desafortunades. Fixeu-vos. Sempre que el dirigent democristià viu sota pressió dona...

Continuar llegint...

06 de Febrer del 2012

Errors made in Trias

Durant els darrers anys del franquisme, i els primers de la democràcia, les lluites ciutadanes que impulsaven moviments veïnals i partits polític tenien moltes reivindicacions en comú. Es demanaven millores en el transport públic, en els serveis socials, zones verdes i una educació a l’abast de tothom, on les escoles bressol jugaven un paper rellevant. Les famílies exigien a les administracions escolaritzar als més menuts. Els ajuntaments progressistes, amb el de Barcelona al capdavant, varen posar en funcionament, amb grans esforços pressupostaris, una bona quantitat de places d’escola bressol. Unes escoles que varen ser admirades arreu per la seva qualitat pedagògica. Barcelona estava a l’avantguarda, i no sols això, el caràcter i el concepte d’escola bressol impulsat pel consistori eren totalment d’etapa educativa. És a dir, res de pàrquing de nens i tot...

Continuar llegint...