19 de Desembre del 2011

CiU-PSC: miradetes de reüll

Diuen que Oriol Pujol seguirà la senda del seu pare camí de la Generalitat. Tot sembla indicar que la propera primavera CDC té previst alliberar Artur Mas de la Secretaria General del partit, per adjudicar-la al jove Pujol Ferrusola. Les conseqüències polítiques d’aquest relleu estan per veure, tant en el terreny de la política general com en el de les relacions amb els socis d’Unió Democràtica. Fins ara ha estat el PSC l’objecte d’anàlisi mediàtic i polític però, aviat PSOE i CDC viuran, en pròpia pell, la pressió dels interrogants a resoldre i les lluites pel poder.

PSC i CiU es miren mútuament de reüll intentant endevinar, ambdós, que en pensa l’un de l’altre. A la cloenda del XII Congrés socialista, les primeres paraules de Pere Navarro no adreçades a la seva parròquia varen anar destinades...

Continuar llegint...

12 de Desembre del 2011

Volen retallar l'alegria

A l’any 1938, en plena guerra civil, quan les bales de fusell encara viatjaven d’un cantó a l’altre del riu Ebre, Franco va fer publicar un decret per prohibir el carnaval. Durant els anys de la dictadura els balls de disfresses i altres activitats de caire lúdic i cultural varen mantenir encriptat l’esperit dels carnavals. Fou amb la recuperació de la democràcia que, a molts indrets de l’estat espanyol, tornà a ressorgir la festa fins convertir-se en un esdeveniment esperat i desitjat per milers de ciutadans i entitats culturals.

Diuen que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, vol eliminar la Rua central de la ciutat comtal. Em sembla un despropòsit  digne d’una ment influïda per la “carcúndia” més carrinclona de la ciutat. La Rua de carnaval ha esdevingut, en poc temps, un acte multitudinari, creatiu i...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2011

PSC sota la lupa

Falten pocs dies pel Congrés del PSC i els socialistes catalans són objecte d’extrema atenció. Els seus moviments analitzats i les declaracions, o articles, dels candidats a la Primera Secretaria esmicolats a la recerca d’un titular, o d’una pista que permeti endevinar futurs. Qualsevol detall serveix per elaborar supòsits, malgrat que després aquests esdevinguin erronis o imperfectes. Sí, hi ha molta gent pendent del PSC. Gent que no són precisament del que s’ha donat en anomenar “la família socialista”. Pendents estan els enemics més recalcitrants esperant veure’l desfer-se en un cafè bullint com una esquifida sacarina. Atents estan també uns altres que el volen viu i actiu però, ferit, feble i disminuït. Aquests darrers sovint també han desitjat la desaparició dels socialistes catalans però enguany no els convé que, en...

Continuar llegint...