28 de Març del 2010

La supèrbia dels cretins

Falten uns quants mesos per les eleccions i res està escrit ni decidit. Alguns creuen que guanyaran el partit a l’estil Helenio Herrera. Sense baixar de l’autocar, ni enganxar cartells. Tant és així que fins i tot prometen a tort i a dret la revisió o reversió de moltes de les mesures o lleis que ha impulsat el govern de José Montilla. Cometen un error els que pensen així. Fets recents ens mostren com, en política, el temps té una altra dimensió, un altre ritme, un altre àmbit i capacitat d’oblit.

El que s’ha anomenat govern tripartit té una excel·lent obra de govern que es pot constatar donant un cop d’ull, no sols al territori, si no també a les institucions. Infraestructures, Estatut, finançament, lleis d’Educació... Una altra cosa és, la capacitat i les energies que hagi pogut invertir l’Executiu en fer pedagogia...

Continuar llegint...

21 de Març del 2010

Sobre melancòlics i pessimistes

Aquest cap de setmana ha estat prolix en pensaments i frases pessimistes. En l’obertura de l’Assemblea de Reagrupament Joan Laporta ha dit als assistents que: “Catalunya s’està morint”.Ha afirmant també que: “ens l’estan matant un munt de gent que no vol un estat propi i també els grups de pressió”. Amb una prosa més elaborada que la del president del Barça, en Ferran Mascarell narrava en el diari Avui - per enèsima vegada- el suposat fracàs històric de les esquerres catalanes. Per reblar el clau, i embolicar més la troca, el Joan Puigcercós ens explica que va fent feina una enigmàtica i subterrània cultura de la sociovergència. Uf! Tanta melangia comença a ser perniciosa per a la salut mental del país. És cert que hi ha problemes, mal humor i desafecció. La crisi econòmica i les seves...

Continuar llegint...

14 de Març del 2010

Passant d’Anglades

Fa unes setmanes, un grupet d’intolerants –tant se val el color polític que tinguin- impediren que la  nacionalista espanyola Rosa Díez dictés una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fatal. Fa poc dies, també, un altre grupet de sorollosos manifestants anaren a incordiar al fatxa Josep Anglada a les portes d’un hotel barceloní. Error. Tinc el convenciment de què sense el soroll a la contra, ni la Rosa Díez ni l’ultra Anglada hagueren obtingut quelcom més que una nota breu i marginal en algun dels diaris de la caverna escrita o digital. Però, no ha estat així. Ambdós han aconseguit el que volien: fer-se notar i aparèixer com a víctimes de les ires dels intolerants. Propaganda de franc, imatges de televisió a dojo i reclam per a ànimes en pena que somien en salvadors i receptes miraculoses. Dit això, un servidor de...

Continuar llegint...

07 de Març del 2010

El PP com a estímul

El PP és especialista en estimular l’activisme del que alguns anomenen societat civil. La seva pràctica estimulativa li ve de lluny. Les seves accions i opinions generen moviments en un munt d’àmbits, a dreta i a esquerra. Mirant a la dreta han aconseguit mobilitzar tota la “carcúndia” del país contra els nous drets civils adreçats a les dones, a la igualtat de gènere i a les parelles homosexuals impulsades pels governs progressistes. Tampoc han estalviat esforços per aconseguir el suport i la santa benedicció de la colla del Rouco i companyia. Altres accions i posicionaments del PP no deixen indiferents a amplis sectors de la ciutadania. Recordem com la política bel·licista d’en José Maria Aznar va provocar les majors mobilitzacions de masses conegudes a Espanya des dels temps de la Transició... Avui parlar del PP, malauradament, esdevé sinònim de...

Continuar llegint...