28 de Febrer del 2010

Mas l’ingenu

En Joan Puigcercós va encertar quan, en el Ple del Parlament de Catalunya, va afirmar que la crisi actual reflectia el model econòmic promogut entre els anys 1995 i el 2007 pels governs conservadors d’Espanya i Catalunya.

L’Artur Mas es va equivocar quan en el mateix Ple intentava confrontar al president de la Generalitat, José Montilla, amb el del govern espanyol, reclamant un front català anti IVA a Madrid, i un vot a favor d’una llei sobre la morositat que el seu grup presentava el dia següent. Estratègies de curta volada la dels convergents a Catalunya, i una mica més elaborades i sofisticades –cal reconèixer-ho- les de Duran Lleida a les Corts. Però, l’apoteosi del festival electoralista que practiquen els convergents, arriba quan Artur Mas demana al PSC que faci cas de les recomanacions del conseller, Antoni Castells, i planti cara al PSOE... Artur Mas o és ingenu o ho fa...

Continuar llegint...

21 de Febrer del 2010

Artur Mas a examen

Falta un munt de temps per la data prevista per les eleccions autonòmiques catalanes i sembla que tothom tingui pressa per entrar en campanya. Artur Mas i Duran i Lleida fan una gira provincial –que no provinciana- presentant els seus candidats, IC s’ofereix a qui la vulgui escoltar i també Carmel Mòdol, diputat d’ERC, es manifesta pels carrers de Barcelona cridant: “el senyor Llena dona pena”... Això sí, el president José Montilla exerceix de govern com si estiguéssim en el primer semestre de la legislatura. Les presses no són bones, i menys quan hi ha un munt de temes pendents i importants per la ciutadania. Aquesta setmana tindrà lloc al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre la situació econòmica i les conseqüències de la crisi. De ben segur les paraules dels diputats intervinents estaran marcades per aquesta atmosfera de precampanya. Doncs...

Continuar llegint...

14 de Febrer del 2010

Una mirada a tres

No seré jo qui parli avui de pactes postelectorals. No toca. Això es fa quan els ciutadans han anat a les urnes per manifestar les seves preferències, i quan cadascú sap quina força té darrera seu, quines són les pretensions dels possibles socis i quina és la situació real en la què es troba el país. Res és automàtic. Cada diagnosi puntual requereix una determinada actuació i cada acció hauria de correspondre’s amb un discurs coherent i un programa presentat. No tot s’hi val.

Soc dels que pensa que la fatiga i l’ambició no tenen fronteres, que la desafecció –com la grip- afecta tothom sense seleccionar grups ni ideologies. És el mal del nostre temps enfront del qual ningú té immunitat. És la incertesa davant la crisi, és l’absència de la pedra filosofal, de la fórmula màgica...

Continuar llegint...

07 de Febrer del 2010

CiU tindrà seny?

La funció ja ha començat. La dirigent del PP, Alícia Sánchez Camacho, diu que només pactarà amb qui elimini les multes lingüístiques. En Joan Puigcercós promet seguir la jugada des del cim del seu Puigmal particular al temps que ens vol convèncer de què  solament farà amistat amb els que acceptin els seus referèndums. I, mentre Artur Mas afirma que “Espanya és un vaixell sense capità”, el bo d’en Josep Maria Pelegrí ha d’acceptar que, a Lleida, la llista convergent estigui encapçalada per un candidat no tant rellevant ni prestigiós com ell; això sí: afí al “pinyol”nacionalista. No pateixin. Un servidor no s’escandalitza. Aquestes coses, i moltes més, formen part del guió quan s’acosta una campanya electoral que promet ser força disputada. Ara bé, el que sí...

Continuar llegint...

01 de Febrer del 2010

Mas: una de freda, una de calenta

Que CiU ha entrat en precampanya electoral és una evidència que constatarem setmana rere setmana fins al dia de les eleccions autonòmiques. La proclamació aquest proppassat diumenge, al pavelló de la Vall d’Hebron, d’Artur Mas com a candidat, augura una llarga campanya on no hi faltaran declaracions i contra declaracions, apel·lacions a la il·lusió i mil coses més. Ens envairan vídeos, CD’s, manifestos, pancartes i les clàssiques tanques publicitàries que competiran amb altres en un intent de seduir al ciutadà. Fins i tot la indústria editorial jugarà a oferir-nos llibres que recullin les reflexions dels líders, malgrat que l’autor veritable del text sigui un becari. Altres optaran per comercialitzar una biografia benvolent del candidat escrita per una bona narradora. Per exemple, penso en Pilar Rahola. Res a objectar al respecte. Aquest clima...

Continuar llegint...