|
|
27 de Setembre del 2009
Una vegada més les festes de la Mercè han estat un èxit d’organització i participació. Fins i tot un diari sovint crític i exigent amb l’Ajuntament de Barcelona, com és La Vanguardia, reconeixia ahir que els transports i la vigilància policial han funcionat a la perfecció. També consideraven encertada la ubicació al recinte del Fòrum dels concerts adreçats a la gent jove.
Però, malgrat tot, sempre apareix algú en l’escena política que pretén elevar l’anècdota a categoria aprofitant desgràcies, sequeres, incidents aïllats o esclats puntuals de conflicte i marginalitat. No és el primer cop que passa.
També ahir el mateix rotatiu, en la seva editorial, comentant el cas Felix Millet, assenyalava la necessitat d’investigar els fets, identificar responsables i corregir els mecanismes de control de...
Continuar llegint...
23 de Setembre del 2009
Què fer? Què dir? S'han plantejat els cabdills nacionalistes. Com fer-ho? Doncs molt senzill, diuen uns: intentar amorosir les paraules, eliminar arestes, defugir la confrontació i passar de puntetes per damunt de temes tant estèrils i sorollosos com són les consultes sobre l'autodeterminació.
I què més? Doncs molt senzill, afegeixen: demanar-li a persones com Vicenç Villatoro -entre d'altres- que escrigui articles i parli amb l'objectiu d'intentar centrar de nou la imatge d'Artur Mas i la seva gent.
Vicenç Villatoro escriu bé, molt bé. És un plaer xerrar amb ell, llegir els seus llibres i articles. Ahir El...
Continuar llegint...
20 de Setembre del 2009
Ho tinc clar. L’Artur Mas ha passat les vacances fent turisme rural. No m’estranyaria que hagués visitat una explotació agropecuària familiaritzant-se, així, amb cereals i productes lactis. Fa un parell de dies, rodejat dels seus fidels, ens deia que “per als socialistes, Catalunya és un graner de vots o una mamella per prendre’ns els diners quan estan al govern”. Quin nivell Artur! Un servidor no caurà en el temptació d’esmentar la llarga llista de personatges, amistats i familiars amorrats al piló del sistema convergent durant més de 20 anys. No, no cal. Tothom sap qui són, hagin passat o no pels jutjats.
Els vots dels electors catalans són quantiosos i sovint decisius. És cert. Però, això que el senyor Mas descriu com un graner ha servit, entre altres coses, per aprovar el millor Estatut de la història de Catalunya, per obtenir un bon...
Continuar llegint...