22 de Juliol del 2009

El cosí de l’anunci

No n’encerta ni una. La direcció de CiU s’ha tornat a equivocar. Fa pocs dies varen errar el tret amb les histriòniques declaracions d’en Felip Puig respecte el finançament i després encara ho han espatllat més. Si Artur Mas volia desmarcar-se de l’acord ho podia haver fet d’una altra manera. Com? Doncs molt senzill: enlloc de llençar a en Felip a mossegar  podria haver expressat desconfiança i reclamar temps per estudiar les xifres. Així, després de mirar els números, construir un discurs crític i prudent alhora. Aquesta actitud li hagués permès, per exemple, afirmar que ell i la seva gent ho haguessin fet millor... Però no, Artur Mas ha triat seguir cometent errors, acumular despropòsits i llençar declaracions poc amistoses envers els agents socials que van donar el seu vist i plau a l’acord assolit pels governs.

Ara...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2009

CiU necessita un GPS

CiU va perdre els papers el mateix dia que es va fer públic l’acord de finançament autonòmic. Felip Puig va expressar histriònicament, en roda de premsa, la desesperació de la coalició pocs minuts després de que, Joan Puigcercos, anuncies la conformitat dels republicans amb aquesta qüestió. Des d’aquell moment les valoracions polítiques efectuades pels dirigents convergents han estat presidides per la desorientació i el desconcert. No passa res. La reacció dels nacionalistes, en el fons, és comprensible. Ells, havien dipositat moltes esperances en que un desacord, o mal acord, situes la legislatura potes enlaire. Confiaven en una ERC reactiva i pueril o amb una suposada tebiesa del conseller Antoni Castells. No ha estat així pel bé de Catalunya i de tota Espanya. Doncs bé, deixem el passat a banda. Ara toca de nou sumar. Ahir en Toni Castells va tornar a oferir a...

Continuar llegint...

13 de Juliol del 2009

Black Beach

Un servidor de vostès no vol semblar un ingenu,  sap que en la política i la diplomàcia intervenen un munt d’interessos, de tot tipus, que sovint fan que les coses no esdevinguin lineals ni simples. Un servidor sap, per exemple, que Guinea Equatorial –l’excolònia espanyola que va arribar a la independència el 1968- és rica en recursos naturals i un gran productor de petroli. Sap també que en un món com el nostre molts governs es fan els distrets davant les dictadures i la manca de respecte pels drets humans... Un servidor pot arribar a comprendre que la política exterior dels governs està subjecta a equilibris i forces estranyes. D’acord amb tot això  però  hi ha uns límits que no convé sobrepassar.

La visita de Miguel Angel Moratinos i Manuel Fraga a Guinea Equatorial m’ha semblat un d’aquests límits. Teodoro Obiang...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2009

Més fets que mai

Ahir, a les 11 del matí, el president de la Generalitat, José Montilla, va donar l’ordre d’activar el sistema de rec d’un tram del canal Segarra-Garrigues. Aquesta posada en funcionament permetrà que de forma immediata més de 1.500 hectàrees dels municipis d’Oliola i Pons, entre d’altres, es beneficiïn del rec. El canal estarà totalment acabat el 2013, i costarà més de 1.500 milions d’euros, que assumirà l’Estat –constructor de l’obra- mentre la Generalitat i els regants es faran càrrec de les despeses de construcció del canal secundari.

L’impacte econòmic d’aquesta obra serà importantíssim, l’impacte ambiental gairebé nul, mentre que el “moral” esdevindrà molt positiu. Feia ja massa anys que els sector agrari de Lleida demanava el que ahir va començar a succeir amb la...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

La flor de CiU

Diu la sabiduria popular que una flor no fa estiu, i té raó. Una acció aïllada o un bon desig puntual no és suficient per definir l’honradesa d’una persona, l’arribada de la primavera o la bondat d’una causa política. L’aprovació de la LEC ha estat rebuda per molts mitjans de comunicació i analistes com un exemple del què hauria de ser l’activitat política, com el triomf dels interessos de país per damunt dels de partit. D’acord, això ha estat així respecte a la llei d’educació de Catalunya i cal celebrar-ho desitjant que aquests punts d’acords s’estenguin a  tots els temes transcendentals per la ciutadania. Però la realitat és dura i sovint cruel. Un parell d’hores després del discurs positiu i propositiu d’ Irene Ridau al voltant de la llei en Felip Puig descarregava la seva artilleria...

Continuar llegint...