29 de Maig del 2009
Un bon amic, progressista i catalanista, m’escriu un e-mail no exempt de preocupació. Diu així: “avui en el Quadern del Cultura d’El País hi ha una breu ressenya d’un diàleg entre Jordi Pujol i Heribert Barrera moderat pel Salvador Cot. Toc d’alerta, es titula. El llibre seria llarg de comentar... Però, penso que hi ha una cosa que no podem deixar passar de cap manera. Transcric, pàgina 41.
-Heribert Barrera: per al PSC l’objectiu és arribar a un estat federal, que Catalunya esdevingui una comunitat autònoma com les altres, i continuar per aquest camí. Si a Catalunya, la llengua, que és bàsica per a la supervivència de la nació, desaparegués, seria per a ells un accident sense importància. Ho vaig dir en un article no fa gaire: la posició del PSC respecte a Catalunya és afavorir l’eutanàsia, que...
Continuar llegint...
26 de Maig del 2009
Encara que estiguem immersos en una campanya electoral com la Europea... es nota massa. Es nota massa la maniobra ordida per CiU quan vol convertir la reunió, entre Alicia Sánchez Camacho i dirigents del PSC, destinada a desbloquejar l’Oficina Antifrau en un pacte estratègic entre PP i PSC. I es nota perquè el president de CiU, Artur Mas, s’apressa a dir que populars i socialistes es volen entendre a Catalunya per aïllar a CiU (com si no estigues aïllada de facto) mentre en Duran i Lleida alerta que la situació a casa nostra pot esdevenir similar a la del País Basc.
És evident que la intenció de CiU es presentar-se davant de la ciutadania com a víctimes d’una entesa que no és. I és nota també perquè l’inefable Jordi Barbeta ho escriu a les seves cròniques de La Vanguardia –ell creu que teoritza- i en Fracesc-Marc Alvaro el lloa dient que es un...
Continuar llegint...
24 de Maig del 2009
Les comparacions són odioses però s’han de fer a partir del moment en què algú perd la vergonya.Diu el refranyer popular que ningú neix ensenyat, i és cert. En Ramon Tremosa en deu saber molt dels temes que va estudiar a la facultat d’econòmiques, no ho nego però, pel que fa Europa i a les polítiques europees, està peix, per no dir en blanc. En un míting celebrat a Sabadell Maria Badia, la candidata socialista a Europa, ha instat Tremosa a “estudiar” una mica més. Perquè? Doncs molt senzill. El candidat convergent, en el seu afany de fer declaracions a dojo i sortir als mitjans de comunicació, ha emprat la tàctica de demanar-ho tot i de tot sense control, culpabilitzant de passada a tots els demés de les mancances del país. Un Tremosa immers en la ignorància sobre els temes europeus ha exigit a Maria Badia accions a Brussel·les o...
Continuar llegint...
19 de Maig del 2009
El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antón Duran i Lleida, ha afirmat que el President del Govern Espanyol és presoner dels sindicats al no acceptar votar unes esmenes a una resolució fruit del debat de política general. El contingut d’aquesta resolució fa referència al diàleg social, les regulacions laborals i la negociació col•lectiva... S’equivoca el líder d’Unió al fer aquestes afirmacions. Duran coneix a la perfecció quina és la dinàmica d’un debat i dels pactes parlamentaris. Els acords i les resolucions polítiques que s’acorden en el Congrés no són fruit del caprici dels portaveus ni de la casualitat. Són la resultant de múltiples circumstàncies i vectors que emanen de la societat, del carrer. Si el que el senyor Duran Lleida pretén és facilitar l’acomiadament de forma...
Continuar llegint...
17 de Maig del 2009
Avui els treballadors i periodistes de TeleMadrid inicien un seguit de vagues intermitents. Pensen continuar-les durant tot el mes de juny si la Direcció no atén les seves demandes. Els representants del Comitè d’Empresa no paren de reclamar estabilitat laboral per als més de mil dos-cents treballadors de l’Ens. Demanen també el compliment efectiu del conveni col·lectiu, i la optimització de la producció interna. Hom pot arribar a pensar que aquesta és una picabaralla més entre treballadors i empresa, però no és així. TeleMadrid ha esdevingut el paradigma de la manipulació política d’un mitjà de comunicació públic. Vaig ser a Madrid durant el debat del “Estado de la Nación”, i vaig poder comprovar, horroritzat, com es tergiversaven i manipulaven grollerament les intervencions dels portaveus polítics, especialment...
Continuar llegint...
13 de Maig del 2009
Ho ha reconegut gairebé tothom. Fins i tot els diaris de la dreta espanyola més rància han acceptat que el President Rodriguez Zapatero ho ha fet millor que Mariano Rajoy i companyia. Altres han hagut d’admetre que en ZP va desconcertar més d’un portaveu de l’oposició malgrat “no aconseguir millorar el seu crèdit polític”. Si, tot el que vostès vulguin i més, però a la tribuna del Congrés dels Diputats no més va brillar un polític i, aquest, va ser el representant màxim del Govern espanyol.
Hom pot estar d’acord o en desacord amb el líder socialista. Obvi, però fins i tot els assessors dels seus contrincants glosaven pels passadissos de la cambra l’habilitat d’en ZP per fer sortir conills del barret en forma de respostes de xoc a la crisi. No discutiré l’encert o la bondat d’aquestes...
Continuar llegint...
10 de Maig del 2009
Es nota molt. Quan un candidat a unes eleccions no sap el terreny que trepitja es nota molt. Aquest és el cas del cap de llista convergent a les eleccions europees del mes de juny, Ramon Tremosa. A aquest xicot quan li posen un micròfon al davant comença a dir bajanades inconnexes de l’estil: “PP i PSOE comparteixen el mateix model lingüístic de l’època franquista”. D’en Tremosa, encara no sabem si era independent o militava a CDC; si es va donar de baixa o d’alta, si era regionalista o un sobiranista encriptat a l’espera del seu moment. El que sí hem pogut constatar és que això d’Europa no és el seu fort. Vaja, que li ve gran i no sap que dir. Potser caldrà explicar-li –com ha fet la candidata socialista Maria Badía- que en el cas de què aconsegueixi ser electe, el seu destí serà integrar-se en el grup dels Liberals Europeus....
Continuar llegint...
05 de Maig del 2009
D’empreses dedicades als mitjans audiovisuals n’hi ha moltes. De cadenes de televisió també. L’aplicació de les noves tecnologies ha facilitat l’aparició d’una gran oferta de canals de titularitat privada molt variats i diversos. Però quan parlem de televisió en majúscules, de televisió amb vocació de servei públic, en la nostra imaginació es dibuixen els anagrames de TVE o de TV3. Per què? Doncs molt senzill, per que fa tot just cinquanta anys que TVE Catalunya va començar a produir programes i ha formar bons professionals. Per aquesta raó, ahir, el president Jose Montilla va fer un acte de justícia reconeixent la feina feta a TVE “per Catalunya i el català”.
Al llarg d’aquests darrers anys –aquí i a Madrid- alguns han intentat menystenir i relegar a un segon terme les instal·lacions i els...
Continuar llegint...
04 de Maig del 2009
Falten poques hores per que el Plenari del Parlament Basc nomeni Patxi López Lehendakari. Després de tants anys de govern nacionalista el canvi haurà arribat a Euskadi i la gent del PNB s’haurà d’acostumar a fer política des de l’oposició. Aquells que es creien fins fa poc els propietaris del país hauran d’acceptar una nova situació tan legítima com l’anterior. Ibarretxe s’ha equivocat reiteradament al llarg d’aquests darrers anys i ara paga la factura dels seus estropicis. El seu nacionalisme no ha sabut, ni pogut, teixir complicitats i aliances. A l’exlehendacari, salvant les distàncies, li ha passat com a l’Artur Mas a Catalunya. I és que, amic lector, per governar en democràcia cal ser flexible, dialogant, evitar la radicalitat i, sobretot, saber sumar.
Salta a la vista que els grans reptes pendents de Patxi López són el...
Continuar llegint...
Rss