28 d'Abril del 2009

Leticia i Carla

No he pogut vèncer la temptació. Els hi confesso que he observat més vegades del compte les fotografies que avui duen en portada alguns diaris del país. Sí, no he pogut resistir la temptació de comparar, sorneguer, la silueta, els vestits i els talons de la Carla Bruni i de Doña Leticia ... I, després d’aquest exercici de vouyerisme induït  he sentit una certa indignació al llegir les paraules següents en un diari: “Frente a los tacones de 10cm. en tono malva de doña Letizia, firmados por Magrit, Bruni optó por unos de tacón bajo de Louboutin “ o del titular “ Bruni s’imposa a cop de talons” . Un servidor de vostès és conscient  que la presència de la senyora Sarkozy desperta expectació. És obvi que l’estil i la seva figura  no passen desapercebuts a ulls de ningú i, con diu un altre diari:...

Continuar llegint...

27 d'Abril del 2009

Rahola i la Feria d’Abril

La Pilar Rahola escriu bé i clar. És més, té la sort de poder difondre les seves idees en un dels grans diaris del país, La Vanguardia. És probablement per aquest fet que les seves paraules escrites tenen, o prenen, una dimensió que va mes enllà d’una columna qualsevol de paper imprès. La Pilar va per lliure i pensa desacomplexadament, sense preocupar-se gaire del què diran. Això és bo. Sóc dels que creu que la nostra societat s’ha acostumat excessivament a allò que en diuen “lo políticament correcte”. Però, compte! Aquesta higiene que practica la Pilar també pot contenir efectes secundaris nocius o perversos. La Pilar ha opinat amb contundència sobre la Feria d’Abril –és legítim que ho faci, faltaria més!- però, he de dir que no comparteixo les seves afirmacions. Per que? Fonamentalment per dues...

Continuar llegint...

22 d'Abril del 2009

Quan Pujol torna...

Encara que ell no ho cregui, i el seu fill Oriol tampoc, sempre he respectat la vàlua política de l’expresident Jordi Pujol. Des de la discrepància, sí, però també des del reconeixement per la seva intuïció a l’hora de triar els moviments polítics oportuns i navegar, entre corrents, sense perdre el rumb. No obstant, aquesta admiració pel vell dirigent convergent no m’impedeix criticar els seus errors quan crec que es produeixen. I és que, amics meus, en Jordi Pujol s’ha jubilat sense jubilar-se. En Jordi Pujol, quan vol, torna a l’escenari i des del faristol empetiteix els seus hereus polítics. Sí, no exagero. Aquest darrer cap de setmana ho hem pogut comprovar a la concentració que va organitzar CDC a prop de Vic. Un Pujol amb mànigues de camisa, al més pur estil d’ascensió a la Pica d’Estats –o potser a l’Aneto- va...

Continuar llegint...

20 d'Abril del 2009

Patriotisme i egolatria

En temps d’incertesa les alternatives messiàniques i els productes que tot ho curen creixen com els bolets. En temps de crisi social, moral o econòmica, neixen propostes, ungüents, religions i mil sectes disposades a oferir a l’individu camins alliberadors, paradisos susceptibles de fer-los oblidar els seus patiments a la terra. Quan els paradigmes trontollen els aprofitats fan travesses. Aposten indistintament al roig o al negre per guanyar a qualsevol preu.. Quan la retòrica i el discurs dels grans mites –sovint falsos- s’afebleix, els vividors s’esforcen en construir-ne d’altres per surar sobre les angoixes, les pors i les esperances de la gent. Els predicadors de fal·làcies impossibles surten al carrer cada cop que la societat dubta, cada cop que baixem la guàrdia. Hi ho fan apel·lant als sentiments, l’estomac o als instints. De vegades el motiu és la raça i els nouvinguts,...

Continuar llegint...

14 d'Abril del 2009

Una pandemia infantilista a CDC

A la Casa Gran del Catalanisme que propugna l’Artur Mas no tothom té el mateix espai. Uns ocupen les suites properes al patró, i altres s’amunteguen en les lliteres dels petits espais de les golfes. Uns viuen a prop del caliu que desprèn el “pinyol”, mentre d’altres pateixen les corrents d’aire d’uns finestrals mal ajustats. La Casa Gran que ens ven l’Artur és així: confortable pels amics, incòmoda pels esperits lliures. Amb llençols de ras pels sobiranistes conversos o nouvinguts, i tela de sac pels convergents de tota la vida. Sí, per aquells que tenen cultura de govern. L’espai que ocupen els Coloms i els Tremosa desallotja la bona feina dels vells Guardans.La pandemia infantilista dels nois del "pinyol" ho crema tot.No respeta res.

Així les coses, no és d’estranyar que la festa radical i sorollosa que s’imposa a la pretesa Casa...

Continuar llegint...

07 d'Abril del 2009

TV3 i la hipocresia de CiU i PP

Un servidor de vostès no cometrà l’error de comentar les declaracions del conseller, Joan Saura, respecte els mitjans de comunicació públics catalans. I més concretament de TV3. No ho faré perquè el tema està tant roent que crema.  Podria donar lloc a les més malintencionades interpretacions. Sobretot les d’aquells que practiquen la política voltor. No. És més, el proper 17 d’abril tindrem ocasió de comentar la jugada a on toca: a la Comissió de Control Parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dit això, sí que m’atreveixo a lamentar la hipocresia que gasten al respecte els portaveus polítics del PP i de CiU. Els hi diré perquè. D’ençà que es va constituir el nou equip directiu de la CCMA, populars i convergents no han deixat de criticar activament la línia editorial,...

Continuar llegint...

05 d'Abril del 2009

Sobre el darrer Xavier Trias

Fins ara creia que en Xavier Trias era un polític de raça, dels de abans. Si, d’aquells que fan servir el sentit comú, que diuen el que cal dir amb contundència però sense passar la ratlla que obre la porta a les atmosferes fètides. Si, creia que ell no jugava al cop baix ni a empastifar. Però de sobte,aprofitant la situació puntual d’un funcionari detingut sota sospita de corrupció,engega el ventilador. Trist, es molt trist que desprès de tants anys militant en les files de la correcció en Trias caigui en les presses per surar, per intentar esgarrapar quatre vots,en el desfici per intentar guanyar a qualsevol preu.
T’ equivoques Xavier. Tu no has estat mai de la penya d’en David Madi ni del pinyol picant i agressiu. Tu tens cultura de govern. Esquitxar a tothom fent servir el ventilador no et dura a la gloria sinó a embrutar encara més l’imatge de la...

Continuar llegint...