31 de Març del 2009

Feria abril 2009

El mes d’abril ja es aquí i , amb ell, l’anunci de la Feria de Abril de Catalunya que es celebrarà en el recinte del Fòrum de Barcelona i en espais municipals de Sant Adrià del Besòs. Ahir es va presentar el cartell d’aquesta nova edició. Enguany ha estat dissenyat per Xevi Muntané un artista prou conegut internacionalment per la qualitat dels seus treballs fotogràfics. La festa tindrà lloc entre els dies 24 d’aquest mes i el 3 de maig.

La Feria de  Abril de Catalunya aplega, any rera any, una gran quantitat de ciutadans catalans tan d’origen com d’adopció. Durant els darrers certàmens s’incorporaren a la mateixa, entre d’altres, col·lectius procedents  de Sud-america i el Magreb. L’edició d’aquest 2009 promet ampliar encara més la participació dels nous vinguts. La Feria esdevindrà, així,...

Continuar llegint...

29 de Març del 2009

Telemadrid is different

Va amb el sou. La tasca de conseller, ministre o president de Comunitat Autònoma contempla, no només, l'agradable feina de tallar cintes o inaugurar carreteres, sinó també haver de fer front als retrets dels ciutadans empipats. Com deia abans, també els moments desagradables van amb el sou. Transcendeixen, es publiquen als diaris, i el personal se n'assabenta. Fa temps es deia que la democràcia és llum i taquígrafs...potser sí, però ara cal afegir-hi molta tele, Internet , SMS, etc. Doncs bé, sota la regència de Doña Esperanza Aguirre, les novel·les d'espies prosperen i la moda dels mitjons fets a la Xina s'estén. Telemadrid is different a la resta de televisions occidentals, i omet –i perd- la gravació de l'espectacular escridassada que van protagonitzar el públic i els actors durant "La noche de los teatros". El carrer de Fuencarral va ser...

Continuar llegint...

24 de Març del 2009

Deixeu els Mossos en pau

Sí, deixeu els Mossos en pau. Deixeu de burxar un cop, i un altre també, sobre la seva suposada contundència, violència o mal humor. La policia catalana és una policia democràtica al servei dels poders públics amb la funció de garantir l'ordre. Els Mossos han obeït, i obeiran en el futur, tots els governs elegits lliurement pels catalans. Poden cometre errors. És clar que sí! Com tothom que parla o actua. Com tothom que opina i diu el que pensa. Però si us plau: deixeu els Mossos en pau!

Totes les democràcies tenen grups antiavalots. Acostumen a ser gent preparada, en forma, forta. La seva funció és restablir la normalitat quan aquesta ha estat violentada. Les protestes estudiantils o veïnals, les manifestacions polítiques tenen també els seus límits. No és normal agredir gratuïtament la policia, ni pintar la de color fúcsia, ni...

Continuar llegint...

23 de Març del 2009

Fent via... al PP

Els ha faltat temps. Després de que ahir es fes pública una enquesta que insinua un lleuger descens en la intenció de vot del conjunt del tripartit, els ha faltat temps. Ho han dit per terra, mar i aire. L’Artur Mas s’ha afanyat a demanar eleccions anticipades. En Felip Puig també però, no sense abans aconsellar al president Montilla que s’apliqui allò de: “coge el dinero y corre”. I per acabar d’adobar-ho un escriba, gens imparcial, publicava una columna dominical al diari bramant contra els que intenten que la legislatura duri el que ha de durar. És a dir: quatre anys.

Tant se val que la crisi sigui aquí, que l’atur creixi; tant se val si es genera inestabilitat, tant se val que el govern de la Generalitat cridi a la unitat política per negociar amb fortalesa el finançament... Ells, el que volen, és tornar al poder. No importa a quin preu. Si la...

Continuar llegint...

19 de Març del 2009

Matias Carnero

La història ens demostra que hi ha un sindicalisme per cada temps i un temps per a cada sindicalisme. La història ens mostra com  les corrents polítiques i sindicals que evolucionen i s’adapten als nous temps perviuen i les que no ho fan desapareixen  o devenen un cau de nostàlgics.

El referèndum de SEAT és una manifestació de pragmatisme, d’utilitat immediata al servei dels treballadors. Tots sabem que  respecte a les lluites obreres podem bastir-ne un discurs ideològic sobre la perversitat del sistema i el paper suposadament “entreguista” d’alguns sindicats. Qui ho faci s’equivocarà. Els temps que corren no són bons per la lírica revolucionària. No seria just demanar accions numantines als treballadors de Seat.  Tampoc podem demanar un resistencialisme ferotge als sindicats. No. La serenitat i la lucidesa de dirigents sindicals, com...

Continuar llegint...

10 de Març del 2009

El virus de CiU

D’aquí a quatre dies ningú recordarà la manifestació que va tenir lloc a Brussel·les el passat dissabte. De ben segur que els historiadors, quan remenin a les hemeroteques, seran més equànimes que els organitzadors de la marxa en xifrar el nombre d’assistents. No crec que gosin parlar de 10.000, ni tant sols de 5.000 entre catalans i flamencs; però, aquest element és menor, irrellevant diria jo. El fet tampoc passarà als anals de la història belga ni de la seva capital. Aquesta ciutat ja no s’immuta. Ha esdevingut el “manifestodrom” de tota Europa. Ha vist caminar a pagesos, obrers i pescadors... No. Res d’això tindrà importància. En el futur potser el fenomen que més desperti l’atenció dels analistes serà l’aconseguir datar el moment en què, de forma diàfana, la deriva de CDC vers el sobiranisme es...

Continuar llegint...

08 de Març del 2009

L’oxigen d’en Rajoy

L’entrevista d’en Mariano Rajoy, ahir a La Vanguardia, no té trampa. Traspua oxigen. L’oxigen que el dirigent del Partit Popular necessitava per no morir ofegat sota la pressió dels seus propis companys de formació. Les declaracions d’en Rajoy, les seves paraules, ja no tenen un to d’autodefensa ni resistencial. Des de l’u de març el dirigent conservador es postula com la solució dels nostres problemes, com l’home que Espanya precisa per vèncer la crisi econòmica i l’escalada de l’atur. Fins i tot gosa calcar, sense rubor, el gastat eslògan que diu: “el viento del cambio ya sopla en España”. Don Mariano està en el seu dret de dir el que li sembli però un servidor s’ha fixat -ves per on- en una al·lusió adreçada a Convergència i Unió, aquella que diu: “Con CiU tenemos ideas en común”....

Continuar llegint...

02 de Març del 2009

Obama, ara Cuba

Diuen que en Barack Obama vol donar un cop de timó a les polítiques socials i econòmiques dels EEUU. Diuen també que la seva intenció és retirar les tropes de l’Irak –de fet ja ho ha anunciat- i desplegar una ofensiva diplomàtica d’ampli abast que no exclogui el que el seu predecessor, en Bush, va anomenar “l’eix del mal”. Se li pressuposen moltes bones intencions al primer president negre dels EEUU. Fins i tot en Hans Kung parla d’ell com un líder de “gran nivell moral capaç de definir un marc ètic per reconstruir l’economia global”... Doncs bé, molt a prop de casa seva, a Cuba, el flamant president nord americà té al seu abast una gran ocasió per exercir com a apòstol d’una nova ètica política. L’Obama, si vol, pot acabar amb el bloqueig cubà. Un bloqueig que castiga la població...

Continuar llegint...