25 de Febrer del 2009

Sobre la Corpo

Finalment s’ha constituït el Consell Assessor de Continguts i Programes de la CCMA que contempla la nova Llei de Mitjans Audiovisuals. Ha costat. Ha costat temps i paciència. Ha exigit deixar enrere apriorismes i malfiances... Però, ja és aquí. Aquest nou i flamant Consell, que té com a funció principal “ajudar” als directius de la Ràdio i Televisió públiques catalanes, ha de vetllar per aconseguir, entre tots, uns mitjans on la vocació de servei públic ens permeti oblidar la utilització partidista de la que han estat objecte al llarg dels anys.

A la presa de possessió dels seus càrrecs el President del Parlament, Ernest Benach, els ha demanat responsabilitat i il·lusió, al temps que els advertia de les dificultats objectives de la seva feina. Doncs bé, ara que s’ha tancat el cercle de la nova llei de la CCMA, ara que sembla que es...

Continuar llegint...

22 de Febrer del 2009

Mas el més patètic de Getxo

Ahir, el president de la Generalitat, en un discurs davant del Consell Nacional del PSC, va reclamar “responsabilitat” a CiU per fer front a la crisi econòmica i a l’atur. La resposta del senyor Artur Mas i de CiU no s’ha fet esperar, i no ha estat precisament positiva. En el marc d’un patriòtic míting del PNB a Getxo –juntament a Ibarretxe i a Urkullu- en Mas ha arribat a dir coses com: “que en Montilla no busqui en els altres responsabilitats que són seves”, tot acusant-lo, de passada, de no liderar el país. Patètic tot plegat i els diré perquè. El que no pot pretendre el senyor Mas, i els seus amics, és que un govern catalanista i d’esquerres adopti receptes davant la crisi al més pur estil neocon. En José Montilla quan afirma que les propostes de CiU són poc solvents i difícils d’acceptar ho diu perquè, en els seus...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2009

Chavez i els amnèsics interessats

El president Hugo Chavez ha guanyat el referèndum i ho ha fet amb totes les garanties exigides en un sistema democràtic. Els informes dels observadors internacionals donen fe d’aquesta realitat. En Chavez, i molts altres càrrecs electes, podrà tornar a presentar-se tantes vegades com desitgi a unes eleccions. Aquest fet, que homologa el sistema veneçolà a molts altres del món, ha estat criticat ferotgement per alguns polítics i analistes que fan de l’amnèsia una virtut.

A Catalunya en Jordi Pujol va romandre al poder més de vint anys llargs, i ningú va gosar mai a criticar el seu dret a presentar-se a les urnes una vegada i una altra també. El president Felipe González va governar el país durant gairebé tres lustres i ell, i no altres, va decidir escampar la boira quan ho va creure oportú i ningú mai ha gosat dir res al respecte. Els discursos dels...

Continuar llegint...

15 de Febrer del 2009

La mort d’un anarquista

El dirigent llibertari Luis Andrés Edo ha mort als 84 anys. Va néixer al 1925 a la ciutat de Casp, l’Aragó. No diré mai que fos un home perfecte però sí que era decididament conseqüent. La seva trajectòria per la vida ha estat l’exemple d’una lluita constant envers una determinada concepció de la justícia i la llibertat. Ahir alguns diaris varen ressenyar, breument, la seva defunció amb notes de advocats amics i professors d’universitat. Ho varen fer discretament però amb dignitat i es d’ agrair. Si Luis Andrés Edo hagués estat un militant de tot allò que es considera “políticament correcte” de ben segur que la seva necrològica hagués obtingut una major rellevància als mitjans. Però, no, corren temps de “seny i moderació” i en Luis Andrés Edo era un heterodox antiautoritati,...

Continuar llegint...

10 de Febrer del 2009

Atacar la crisi

És evident que la crisi és aquí i que té unes dimensions espectaculars. Tan evident com que les mesures per fer-li front acaparen l’atenció de tots els parlaments del món i de milers de mitjans de comunicació. L’atur, els problemes de les empreses, les deslocalitzacions, varen ser ahir el principal tema de debat en el Congrés dels Diputats espanyol. Enmig de la lògica controvèrsia política varem poder distingir nítidament qui feia aportacions constructives, en benefici de tota la ciutadania, i qui cercava tant sols el descrèdit i l’erosió del govern.  Mesures es prenen i es prendran de tot tipus; d’acord, però l’element més destacable del debat ha estat la ferma voluntat de l’executiu, que presideix en Rodriguez Zapatero, de no carregar sobre les esquenes dels  febles les conseqüències de la situació. El govern...

Continuar llegint...

08 de Febrer del 2009

De Bush a Obama

A Barack Obama, flamant president del Estats Units d’Amèrica, li sobren apologetes, pretendents i seguidors. Diuen que a la capital del Regne Unit estan a punt d’estrenar un musical inspirat en la seva arribada a la Casa Blanca, i ambientat en una rèplica de la seva oficina electoral. Diuen que tots els polítics de casa nostra volen recollir les bones vibracions que transmet el primer president negre dels EE.UU. Diuen que en Rodríguez Zapatero el truca per telèfon i que l’Artur Mas s’emmiralla en ell... Sí, es diuen tantes coses en temps de crisis. Però, l’apoteosi barroca de tanta moda política banal ha estat l’aparició, en un encartable en la premsa catalana, d’un enorme full de propaganda del Partit Popular. En ell les frases del president americà embolcallen la imatge d’una Alícia Sánchez Camacho, que oferta “100 solucions” als ciutadans...

Continuar llegint...

06 de Febrer del 2009

Miracles

El president José Montilla ho va dir de forma clara i diàfana en la darrera sessió de control parlamentari: “Ningú pot fer miracles”. És d’agrair la sinceritat amb la que parla el President. Fa mesos també va ser contundent i rigorós quan va manifestar, sense embuts, que la situació econòmica era greu i que a la crisi se l’havia d’anomenar pel seu nom i sense eufemismes. El govern català, a l’igual que el govern espanyol, ha pres al llarg dels darrers mesos tot un seguit de mesures per tal de fer front a la dramàtica situació econòmica i a l’atur creixent. Probablement aquestes mesures encara siguin insuficients –no ho discuteixo- però, el que no és raonable és la tàctica de l’oposició de culpabilitzar als adversaris d’una situació global, mundial. Les accions dels executius es fan i...

Continuar llegint...

02 de Febrer del 2009

A CiU se li veu el llautó

Fa temps que ho han decidit. Hi ha gent a casa nostra que ja ha decidit –abans de conèixer xifres i resultats- manifestar el seu desacord amb el nou sistema de finançament. No importa si l’acord es tanca amb 2.000 o amb 20.000 milions d’euros. Tant se val. Ells, CiU, han decidit per interessos de partit dir que tot és una enganyifa farcida d’il·legalitats. Ahir, en Felip Puig animava els seus adversaris polítics del tripartit a trencar les disciplines de vot dels seus respectius grups parlamentaris. Afirmava estar segur de que els acords entre els governs català i espanyol seran infumables. Amb tots els respectes, penso que a en Felip li manca una bona dosi de “tarradellisme” i un xic de mà esquerra. Sovint, al secretari general adjunt de CDC se li escapa l’autocontrol i les seves paraules mostren, sense embuts, els seus veritables interessos. Quan en Puig afirma: “Hem d’aconseguir...

Continuar llegint...