20 de Desembre del 2009

Islamofòbia gratuïta

Els que practiquen l’islamofòbia acostumen a prologar els seus articles o intervencions afirmant que respecten totes les cultures i religions i l’Islam en particular. Glosen les virtuts dels creients i diuen ser tolerants amb les diferències. Presumeixen de parlar en nom dels sentiments que es manifesten als carrers de les nostres vil·les i ciutats. S’erigeixen en futuròlegs i ens avisen dels terribles mals que cauran, com a plaga divina, sobre les nostres llars. Poden arribar a dir-nos fins i tot, i sense rubor, que “l’islamisme envaeix Catalunya”. Poden escrure –com ha fet Pilar Rahola en diferents articles a La Vanguardia- sobre “los minaretes del miedo”. Fins i tot arriben a comprendre i lloar el resultat del referèndum celebrat a la pulcra Suïssa, país que mai ha estat racista davant l’arribada del diner negre.

D’un temps ençà alguns partits...

Continuar llegint...

13 de Desembre del 2009

Els Bossi a l’aguait

A casa nostre els aspirants a emular a Umberto Bossi estan d’enhorabona. Com diria un vell dirigent marxista: comencen a estar a punt les condicions subjectives per tal de què un líder, i una avantguarda agosarada de fidels, impulsin les masses envers un escenari  de mutació radical. Ajudarien al projecte la famosa crisi econòmica que cavalca incontenible generant atur, o els afers de corrupció que colpegen la moral col·lectiva... I, per si això fora poca cosa, ahir un articulista ens deia, encertadament, que a Espanya hi ha gent que fa veure que no hi veu i que cal desempallegar-se dels tics inquisitorials mesetaris. Afegeixin vostès, si ho prefereixen, unes gotes de xenofòbia antiislàmica veient salafistes sota qualsevol plat de cus cus, cuinat des de “els minarets de la por” de la Pilar Rahola, i obtindran  el brou de cultiu idoni per a que megalòmans impresentables i...

Continuar llegint...

06 de Desembre del 2009

Herrera: entre l'estàtica i l'estètica

Diuen que l’amic Joan Herrera, el nou líder d’IC, és usuari de la bicicleta. Sap doncs per experiència pròpia, empíricament, que aquest mitjà de transports a pedals té quelcom de semblant amb els programes i idearis polítics. Les bicicletes, quan perden impuls i deixen de rodar, paren, cauen. Necessiten una força impulsora constant que els hi faciliti mantenir l’equilibri. Les bicis no es poden permetre una posició estàtica. Els programes polítics, i les ideologies que els inspiren, tenen una certa semblança amb els velocípedes. No suporten tampoc la posició estàtica, immòbil.
No penso polemitzar sobre la bondat o la perversitat de l’impost de successions. Aquesta és una qüestió que hauran de resoldre els membres del govern català. En canvi, discrepo obertament de les opinions d’en Joan Herrera quan parla...

Continuar llegint...