30 de Novembre del 2009
L’editorial conjunta de la premsa catalana reclamant la necessitat de respectar, i assumir, el pacte estatutari refrendat pels parlaments i les urnes, ha despertat l’agressivitat i la mala llet de més d’un cavernari, fins a l’extrem d’aixecar falses acusacions i abusar de la befa.
Moltes entitats cíviques, associacions i col·lectius s’han sumat a l’escrit publicat per la premsa del país. Ho han fet sense recança. Probablement el denominador comú d’aquest moviment transversal rau en la necessitat de sortir de l’atzucac que impedeix la normalització de la vida política del país i la seva òptima governabilitat. Es pot discrepar de la famosa editorial? És clar que sí. I criticar-la, i demanar que aquesta no expedeixi patents de catalanitat, també. Tot això és legítim i forma part del joc democràtic. Tant és...
Continuar llegint...
22 de Novembre del 2009
El moviment veïnal va jugar un paper fonamental en la transformació de les nostres ciutats abans, durant i després de la Transició política. Molts dels nostres barris i carrers avui serien d’una altra manera, segurament pitjors, si no hagués existit el combat veïnal. Una exposició, ubicada a la capella de Sant Àgata, recordarà un munt de batalles urbanes mitjançant documents, fotografies i vídeos dels darrers 40 anys. El ciutadà podrà així, donar un cop d’ull a la història recent de la seva ciutat i, possiblement destil·larà un agraïment adreçat a aquelles persones que, anònimament, varen invertir energies i forces en les lluites veïnals. Què queda de tot allò? Es preguntaran alguns. No seré jo qui en aquestes línies obri la discussió sobre el paper dels nous moviments socials, ni sobre el rol...
Continuar llegint...
15 de Novembre del 2009
El proppassat divendres, a la sessió de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, una diputada de CiU –un cop més- va intentar qüestionar la feina d’en Manel Fuentes al front del programa “Els matins de Catalunya Ràdio”. En aquesta ocasió “les preocupacions” de la diputada convergent, Meritxell Borràs, no anaven dirigides a l’observança del pluralisme de l’esmentat espai de la ràdio pública catalana. No. Aquesta vegada el neguit patriòtic de la il·lustre senyora anava adreçat a una suposada devaluació de la imatge i la marca de Catalunya Ràdio, pel fet que en Manel Fuentes optés per complementar el seu treball en una cadena privada. Quin cinisme! Portem més d’un parell d’anys des de que fou aprovada la nova llei de la CCMA i encara és hora de què CiU comprengui, i...
Continuar llegint...
09 de Novembre del 2009
Gairebé tots els mitjans de comunicació del país s’han fet ressò, aquests dies, del vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín. La fotografia de la porta de Brandenburg rodejada de les peces de dominó, ha estat present a la portada de molts diaris. Sí, aquesta setmana ha fet vint anys que la separació entre el sector occidental i oriental de Berlín es va fondre, com un terrós de sucre, sota els peus de milers d’alemanys que cantaven, fins l’extenuació, cançons i consignes de llibertat. Aquells dies, els demòcrates del món sencer ho varem celebrar; enguany, els demòcrates del món commemorem aquella efemèride. Sí, planes i planes de diaris, reportatges a totes les televisions, i fins i tot l’obsequi d’un DVD... Però, sempre hi ha un però, si fa vint anys la societat rebia plena de goig...
Continuar llegint...
01 de Novembre del 2009
Cal reaccionar. Des dels rengles socialistes hem reaccionat de manera contundent. Ho hem fet sense excuses, sense ponderar el grau d’implicació o notorietat pública d’ altres que no són els nostres, sense caure en la temptació de furgar en els vincles amistosos dels adversaris encausats.
L’allau de casos vinculats a temes de corrupció afecta tota la societat, és cert, però en el terreny de la política prenen un caire encara més preocupant. Per què? Doncs molt senzill: La corrupció, en els àmbits de l’Administració o dels partits, afecta la credibilitat de la democràcia i la dels seus mecanismes de participació. La sospita de què l’objectiu de tot polític és l’enriquiment personal i la projecció del seu ego ens situa en una espiral perillosa que podria anar més enllà de la desafecció. Els...
Continuar llegint...
