30 de Setembre del 2008

Montilla fa diana

Dies enrere més d’un analista havia expressat els seus temors de què el debat de Política General que té lloc al Parlament de Catalunya girés, només, al voltant de la discussió del sistema de finançament autonòmic. El president José Montilla ha esvaït aquests temors, ha posat les condicions perquè això no sigui així. Com? Doncs molt senzill, mitjançant un prolix discurs en el que no ha oblidat totes i cadascuna de les finestretes i àmbits de gestió que té el país. La ciutadania està preocupada per una crisi econòmica d’abast mundial i el President s’hi ha referit aportant un conjunt de mesures que la Generalitat pensa activar. Els catalans estan preocupats per les infraestructures i en Montilla ha explicat què pensa fer el Govern amb la pluja d’euros que es desprenen de la disposició addicional tercera...

Continuar llegint...

29 de Setembre del 2008

Amb en Woody... de fora vindran

La pel·lícula que en Woody Allen ha rodat a Barcelona genera articles i comentaris de tota mena. Ahir, en un mateix mitjà d'informació, un conegut articulista parlava críticament del film, argumentant que no passava de ser una postal desenfocada; en canvi un altre s'exclamava d'aquest vici crònic que tenim els catalans de menystenir allò que ens és pròxim, allò que és nostre. Afirmava aquest darrer -i crec que té raó- que Vicky Cristina Barcelona, sense arribar a ser una gran obra d'art, no mereix la desconsideració despietada d'alguns dels seus crítics. Com podeu comprovar, a casa nostra n'hi ha per a tots els gustos.

Fa pocs dies un amic m'explicava que va veure com turistes estrangers s'aturaven a fotografiar una façana de la plaça Lesseps que en Pedro Almodóvar va immortalitzar amb la seva pel·lícula Todo sobre mi madre....

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2008

Camus, el Che i la Rahola

Amb la Pilar Rahola comparteixo un munt de coses. Als dos ens agraden els boleros. Ens plau fer bullir l’olla i induir a la polèmica. Despertem filies i fòbies. Som –ella ho diu- una font d’heterodòxia incòmoda per als nostres amics i coneguts. Però, ambdós som així. Que hi farem! Tenim també en comú la capacitat de contradir-nos sense agredir-nos... I això és fantàstic. M’agrada l’article d’ahir de la Pilar, publicat a la Vanguardia, amb el que em critica de nou per defensar l’ombra, la figura i el simbolisme rebel del Che Guevara. El seu escrit desprèn afecte. Li agraeixo sincerament. Ella, jo i els lectors sabem que no es tracta d’una defensa “ideològica” del vell comunisme. Però, -sempre hi ha un però- perquè no reflexionem uns instants sobre la conveniència de deconstruir els mites?...

Continuar llegint...

21 de Setembre del 2008

L’avi, el PP i el Che

Les paraules d’en Pablo Casado, president de las “Nuevas Generaciones” (NNGG) del PP, fan mal. Fins i tot fan por. Fan mal perquè parlar frívolament de les foses comuns, la memòria històrica i la guerra dels nostres avis fa mal a les orelles i als sentits. Fa por perquè  varen recollir l’ovació més sostinguda del XIV Congrés del seu partit.

Segons aquest xicot, d’expressions ultradretanes, la majoria dels joves espanyols són del PP però, encara no ho saben. Vaja, que no s’enteren. Ah! Però, ell sí que ho sap. Ell és segurament un dirigent polític tocat pels deus amb tanta fortuna que és capaç d’endevinar els desitjos que s’amaguen al cervell del jovent del país. Però, no en va tenir prou amb aquestes pretensions.

Superant-se a sí mateix va dir –coincidint amb la Rahola- que el Che...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2008

La Rahola i el 'Che'

Sempre he admirat la facilitat de la Pilar Rahola per escriure articles i trobar temes suggerents i polèmics. Més d’una vegada l’he felicitat per l’encert de les seves paraules, per la ironia que destil·la i, fins i tot, pel missatge encriptat que s’endevina entre línies. Però, aquest cop no. Aquest cop la Pilar ha estat excessivament dura i cruel amb una de les icones dels segles XX i XXI.

No és just despatxar tot el que significa el Che titllant-lo d’estalinista. No és de rebut dir que les seves mans estan tacades de sang perquè tots sabem que els combatents -d’un bàndol i de l’altre- han fet la guerra per intentar vèncer. A molts els ha tocat viure temps complexes farcits de mort i violència. Treure de context la figura del Che i les seves idees esdevé avui un exercici d’antiprogessisme gratuït. A hores d’ara la...

Continuar llegint...

14 de Setembre del 2008

Stop a les 65 hores

L’esquerra d’aquest país ha dut al Ple del Congrés dels Diputats dues proposicions no de llei amb les que pretén aconseguir que la cambra baixa rebutgi la iniciativa acordada el proppassat mes de juny pels ministres encarregats de les polítiques socials de la Unió Europea.

Les intencions del PSOE i de IU són clares: aconseguir que el Congrés espanyol traslladi la seva postura contrària a l’ampliació de la jornada laboral a tots els àmbits del Parlament Europeu. I es que, des de la perspectiva sindical, la tardor promet ser moguda i calenta i no sols com a conseqüència de la crisi. A primers d’octubre –el dia 6 concretament- estan previstes mobilitzacions, aturades i manifestacions convocades per tots els sindicats europeus per garantir un treball digne, contra la flexibilitat laboral i en defensa de les conquestes de l’estat del benestar. Aquest serà un...

Continuar llegint...

10 de Setembre del 2008

Montilla: la diferència

Tothom preveu una tardor rica en esdeveniments polítics. Finançament, pressupostos generals de l’Estat, canvis en l’esfera judicial i mil coses més donaran molt a parlar. Potser és per això que ahir la Comissió Executiva del PSC va aprovar un manifest, amb motiu de la Diada, fent una crida a la societat catalana a donar suport al president Montilla i al Govern. Objectiu? Aconseguir un finançament just que doni compliment als acords estatutaris.

Ahir també les declaracions efectuades pel president de la Generalitat van marcar la diferència. Les paraules i orientacions polítiques apel·lant a la discreció, el treball i la negociació contrasten amb altres provinents d’àmbits que semblen no desitjar avançar pel camí de l’acord.

Aquí o allà sembla haver-hi gent que es desviu per dir-li al president el que ha de fer. Un servidor...

Continuar llegint...

08 de Setembre del 2008

Perplexos?

L’Associació Catalana de Sociologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha dit que la societat catalana està perplexa. Fa quatre dies algú ens va dir també que els catalans estaven emprenyats. I, per si això fora poca cosa, ahir un grup de personalitats del país varen reiniciar la seva creuada per un suposat dret a decidir... Bé, tots sabem el que acostuma a passar després, a l’hora de la veritat.

Però, un servidor sí que es va quedar perplex davant les reaccions d’algunes forces polítiques després de fer-se públic l’estudi de l’IEC. Sí, sí, varem poder comprovar com, en un tres i no res, el Govern esdevenia el responsable de totes les desgràcies anímiques del país, i fins i tot de la crisi de totxo. El cert és que l’utilització malintencionada i partidista de l’estudi per part...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2008

Els subhastadors

Uns tenen pressa, molta pressa. Altres juguen a donar xifres a l’alça com si estigueren en una llotja subhastant el peix. Soroll, tots fan molt de soroll. Es prodiguen les declaracions, els ultimàtums i les amenaces de tot tipus, fins i tot hi ha qui vol tirar més carbó a la cosa. Però, el cert és que qui ho té més clar és el govern d’en José Montilla. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en Joaquim Nadal, ho ha dit sense embuts: “el govern no posarà cap xifra sobre la taula, si no idees”.

Doncs sí, d’això es tracta. De posar idees amb “fermesa i discreció”. A Catalunya ens convé trobar punts en comú per mantenir la unitat negociadora de cara a Madrid. Altra cosa esdevé un destorb. Aquells que juguen a la subhasta s’equivoquen o tenen mala fe. Aquesta tardor les filtracions...

Continuar llegint...

01 de Setembre del 2008

Finançament a quatre mans

Té raó el vicepresident del govern català, en Josep Lluís Carod Rovira, quan reclama al popular Mariano Rajoy que tregui les mans de Catalunya, que la deixi estar tranquil·la i que no s’emboliqui en el debat del finançament. Té raó perquè, a hores d’ara, encara estem pagant la factura de les campanyes anticatalanes orquestrades al voltant del debat sobre l’Estatut. Però, dit això, potser també seria bo per a tots plegats que alguns partits i partidets mesuressin una mica la seva propensió a actuar fora de guió.

Tot grup polític té dret a singularitzar-se i explicar el que cregui convenient, d’acord, però aquesta potestat indiscutible no hauria d’entorpir mai les dinàmiques negociadores que els governs tenen en curs. El president José Montilla està defensant els interessos de Catalunya com cal fer-ho: amb...

Continuar llegint...