29 de Juliol del 2008
El govern que presideix en José Montilla ha donat llum verda al projecte de llei d’Educació que ha cuinat encertadament el conseller Ernest Maragall. Aquest fet succeeix en un moment clau i molt important pel que fa a l’educació al nostre país. Si no es produeixen conflictes de darrera hora, el Parlament aprovarà la propera tardor el seu text definitiu. La lletra i la música d’aquesta nova llei s’inspira plenament en els principis i valors de l’anomenat Pacte Nacional per l’Educació i, de ben segur, permetrà als nostres alumnes gaudir en el futur d’un sistema educatiu equilibrat, equitatiu i d’alta qualitat. En l’elaboració del text han participat tots els sectors implicats: pares, mestres, sindicats i partits polítics. La resultant és fruit del pacte i la negociació, i les discrepàncies puntuals d’última hora no tenen...
Continuar llegint...
28 de Juliol del 2008
Les declaracions al voltant del futur model de finançament de Catalunya es prodiguen. Ningú s’està de dir la seva. Uns es posen la vena abans de la ferida, altres suen optimisme. Ahir, sense anar més lluny, el delegat del Govern Central a Catalunya, en Joan Rangel, afirmava convençut: “hi haurà acord i finalment serà un bon acord per Catalunya i per al conjunt del sistema”. També ahir, el diputat d’ERC, en Joan Ridau, ens deia: “És millor no aconseguir acord, que un pacte dolent perpetuï, amb maquillatge, la situació actual”. Per afegir una frase no exempta d’elements dramàtics: “Està en joc el benestar de les futures generacions de catalans”. Doncs bé, potser en fem un gra massa de tot plegat.
Com és obvi volem el finançament que es desprèn de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Perquè...
Continuar llegint...
25 de Juliol del 2008
Un vint-i-cinc de juliol de 1992, avui fa setze anys, s’inauguraven els Jocs Olímpics d’estiu a la ciutat de Barcelona. Mes de 170 països, i a prop de 10.000 atletes, varen competir per obtenir les preuades medalles d’or. Serà difícil oblidar la cerimònia inaugural a l’Estadi Olímpic de Montjuïc amb les veus dels millors cantants d’òpera del mon, el Cobi i la sageta que va llençar Antonio Rebollo per encendre el pebeter. Més enllà de la profunda transformació urbanística de Barcelona, els jocs olímpics esdevingueren una excel·lent carta de presentació mundial de la capital catalana i, al mateix temps, una mostra de que Espanya havia entrat amb decisió dins la modernitat i la normalitat democràtica. El 92 va ser un any important per tots plegats. L’Exposició Universal de Sevilla va complementar la imatge positiva que...
Continuar llegint...
22 de Juliol del 2008
En Felip Puig és incorregible. No en té prou amb l’enrenou que ha organitzat amb les seves “apreciacions” sobre la llengua parlada del president Montilla, que ara obre un altre front. Ara ens diu, a TV3, que això del Eurogames és una iniciativa sorprenent, que estigmatitza, segmenta i fractura. Crec que l’amic Felip s’equivoca una vegada més. No deixa viure en pau ala gent aquest noi. Ell necessita vacances i nosaltres necessitem vacances d’ell. Potser així oblidarem més ràpidament els seus despropòsits i contradiccions. No fa gaires dies el grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, de la ma d’en Trias –per cert molt més progressista, políticament parlant, que en Puig- aprovava una declaració institucional de suport a aquests jocs. A la vista de les paraules d’en Puig tot sembla indicar que als dirigents de CDC els manca...
Continuar llegint...
18 de Juliol del 2008
Que no ens vinguin amb excuses. No és la primera vegada que succeeix. De tant en tant en Felip Puig permet que el seu ressentiment, la seva ànima reaccionària, aflori a l’exterior i s’expressi desbocadament. En un debat de la Diputació Permanent del Parlament català, ara farà un any, en Puig ja va expressar-se sense educació en referir-se al president Montilla. Amb to despectiu va repetir una i altra vegada que el president estava de vacances “en el pueblo”. No cal que els expliqui que el significat i la intenció que el portaveu convergent volia donar a les paraules, “en el pueblo” era tan agressiu com pejoratiu. A mi, aquests mots em varen transportar a temps passats; em van recordar els vells escrits del pare del nacionalisme basc, en Sabino Arana, de continguts clarament xenòfobs i reaccionaris. En aquells temps les tesis del fundador del PNB potser eren reflex d’una societat...
Continuar llegint...
15 de Juliol del 2008
Al final tot se sap. Poc a poc es van coneixent detalls del congrés convergent que han estat ocultats per l’entorn de l’Artur Mas. No em refereixo a l’espectacular vot de càstig que ha patit en David Madí, ni al clatellot que uns quants li han intentat donar a en Fernández Teixidor. No, tampoc vull parlar de la centrifugació de l’Oriol Pujol, ni de les dificultats per trobar una fèmina que fes la patxoca de la “pepera” Cospedal o de la socialista Leire Pajín. No. En aquest mon de la política s’hi poden veure congressos del molts tipus. Uns serveixen perquè uns quants “marquin paquet”. Altres per intentar debatre el camí més curt a l’utopia o, fins i tot, per fer la pilota al líder... La gent d’en Mas ha intentat aprofitar el seu festival televisat per intentar apoderar-se, una vegada més, de la cosa comú –el...
Continuar llegint...
13 de Juliol del 2008
Aquest cap de setmana he seguit amb molta atenció el congrés de CDC. Estava encuriosit per contemplar com la formació política catalana amb l’índex d’ambigüitat més alt del país resolia les seves contradiccions programàtiques. No ho ha fet. CDC ha ajornat una vegada més els temes centrals que giren al voltant del sobiranisme. No s’han atrevit a sortir de l’armari. Això sí, s’han llençat un munt de brindis al sol per acontentar la parròquia juvenil i fer l´ullet a ERC, no fos cas que piquessin l’ham. Però bé, ho entenc tot. Quan un vol governar un país com Catalunya no pot deixar-se portar per posicions romàntiques. Afortunadament encara queda gent amb seny a la sí de la coalició (a Unió més). Ara bé, els hi confesso que d’aquest congrés he trobat un parell de coses que...
Continuar llegint...
10 de Juliol del 2008
L’Antoni Bolaño ha presentat la seva dimissió al president José Montilla mitjançant una carta on diu que ho fa per raons estrictament de caire personal. A la mateixa missiva reitera la seva lleialtat al projecte polític del govern catalanista i d’esquerres. Des del seu famós incident amb el periodista de la Vanguardia, en Jordi Barbeta, en Bolaño ha estat a l’ull de huracà. Aquells que durant més de vint anys varen utilitzar tots els instruments que tenien al seu abast per posar-los al servei d’un us partidista de la informació, no han parat d’atacar-lo. Abans d’ahir, sense anar més lluny, el grup de CiU encara sol·licitava la compareixença del senyor Bolaño al Parlament per sotmetre’l a un torn de preguntes “ben intencionades” respecte a una suposada utilització partidista del seu càrrec. La doble moral, la hipocresia...
Continuar llegint...
08 de Juliol del 2008
La Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fou aprovada el proppassat mes d’octubre. Aquesta llei contempla la constitució d’un Consell Assessor integrat per 21 membres de prestigi reconegut -a triar entre sindicalistes, professionals, educadors, consumidors...- en representació de la pluralitat de la societat catalana. Fins aquí cap problema. El paper ho resisteix tot però, alhora de dur a la pràctica aquest mandat parlamentari, CiU vol aconseguir la “lottizzazione” de tot el que es mou bloquejant qualsevol tipus d’acord polític consensuat. Que quedi clar, els grups parlamentaris catalans no aconseguirem complir la llei, ni en el seu esperit ni en la seva lletra, perquè la representant de la coalició nacional-conservadora vol imposar com a membres d’aquest Consell Assessor una llista de vuit noms triats a dit i fidels al senyor Artur Mas. Fatal!
Malauradament...
Continuar llegint...
07 de Juliol del 2008
Mig en serio mig en broma, una comentarista radiofònica preguntava als oients: “a hores d’ara, que és més ingovernable, el Barça d’en Joan Laporta o el PP català”? La contesta no és gens senzilla però, la formulació de la pregunta ja conté dosis suficients de resposta. Sembla mentida però, és veritat. El president del Barça ha actuat com el polític derrotat que en plena nit d’escrutini afirma, sense rubor, que el seus electors són els milers d’abstencionistes que no han anat a votar. Quina força moral pot tenir un president tocat per més d’un 60%?
La recent elegida presidenta del PP català, l’Alícia Sánchez Camacho, també s’estrena malament criticant la senyora Nebrera –reencarnació d’una Joana d’Arc devota de Monsenyor- tot dient que els populars catalans...
Continuar llegint...
1
Rss