30 de Juny del 2008

A BCN, PSC per estona

Barcelona és una de les ciutat europees on les esquerres han governat, i continuen fent-ho, ininterrompudament més anys. Això es nota. La capital de Catalunya ha esdevingut una ciutat d’èxit, atractiva, cosmopolita, moderna, punt d’arribada de milers i milers de persones que volen conèixer-la i gaudir de la seva cultura. Els socialistes barcelonins han sabut renovar els seus lideratges polítics tant en el terreny institucional com en el partidari. En Serra, en Maragall, en Clos i l’Hereu formen una seqüència d’alcaldes estimats i votats per la majoria dels barcelonins. En Josep Ma Triginer, en Jordi Parpal, l’Antoni Santiburcio, i el que subscriu aquest article, hem exercit de primers secretaris dels socialistes barcelonins al servei de la ciutat. Els temps canvien. Les necessitats, desitjos, hàbits i problemes de les ciutats també.

Cal ser fidel als principis i aplicar en tot...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2008

La il·lusió d’en Puig

En Felip Puig, secretari general adjunt de CDC, ha explicat als mitjans de comunicació el programa, característiques i els lemes del congrés convergent que tindrà lloc el segon cap de setmana de juliol. En Felip no s’immuta en afirmar que el seu congrés serà avorrit mentre ens explica badallant que la seva formació és “a punt” i que retorna “l’il·lusió”. Doncs bé, crec que els nois d’en Mas han perdut el temps, el do de l’oportunitat, l’agenda i l’hora. És cert que a can l’Artur va retornar un bri d’il·lusió –partidària, és clar- esperant un desenllaç traumàtic del congrés d’ERC que facilités la caiguda del govern Montilla. Com tothom sap no ha estat així. L’anomenat tripartit continua governant i les “il·lusions” de més...

Continuar llegint...

24 de Juny del 2008

El PP, si vol, pot

En Mariano Rajoy ha fet el més difícil. Ha domesticat els sectors més reaccionaris del PP i ha prescindit de personatges tant esperpèntics com l’Acebes o en Zaplana. Per reblar el clau ha aconseguit ubicar la figura d’en José María Aznar en el pavelló de les andròmines mentre l’Esperanza Aguirre ha d’utilitzar el navegador per esbrinar en quines coordinades moure’s. Si en Mariano Rajoy cercant del centre ha arribat fins aquí, perquè carai no acaba de fer el camí? Ho té fàcil. Una petita empenta més i pot arribar a convertir el PP en un partit de centre dreta homologable en termes europeus. Com? Doncs molt senzill: modulant el llenguatge, oblidant-se de la guerra lingüística i retirant els recursos al Tribunal Constitucional sobre els matrimonis gais o l’Estatut de Catalunya...per exemple.

A aquestes alçades de la...

Continuar llegint...

23 de Juny del 2008

El pèndol convergent

Ahir el secretari adjunt de Convergència, en Felip Puig, manifestava al diari “El Mundo” que el seu partit no pretenia competir amb ERC i que s’oferia a l’electorat com una gran força de centre catalanista. És bo saber-ho perquè la veritat és que d’un temps ençà les propostes estratègiques de CDC han esdevingut pendulars. Els líders convergents un dia es lleven sobiranistes i a l’endemà malden per ocupar el centre oblidant l’estelada a la calaixera. Ells sabran el que es fan però, si la rivalitat amb els republicans queda relegada a un segon pla, i la gent del PP torna a obrir els braços als sectors de centre dreta moderada que alguns cops voten a CiU per castigar els socialistes, la gent d’en Mas les pot passar magres. A les proves em remeto. Un cop d’ull a les gràfiques dels resultats electorals dels darrers anys ens mostren una marcada...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2008

Ciu baixa a segona

En Josep Rull és un excel·lent diputat.  Un diputat capaç d’articular un discurs coherent i amb coneixement de causa. Fins ara aquest jove (ja no tant) convergent, ens tenia acostumats a intervencions en el Ple del Parlament ben argumentades i farcides de suggeriments i alternatives. Malauradament per la dinàmica del seu grup, i de la política, comença a especialitzar-se en picabaralles, catàstrofes i desgràcies de tot tipus. Em sap greu perquè té capacitat i retòrica suficient per esdevenir un puntal en el seu grup i un notable portaveu parlamentari. Ahir, en una interpel·lació al conseller Joan Saura sobre l’aturada del transport en protesta pel preu del gasoil, va intentar demostrar, sense èxit, que el caos i el desgavell va imperar en la gestió de la crisi. Enlloc d’assenyalar puntualment els possibles errors del govern va preferir desqualificar-lo...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2008

Sobre les 65 hores

La directiva sobre temps de treball aprovada pel Consell Europeu de Treball, Política Social, Salut i Consumidors és un despropòsit. Si aconsegueix la llum verda aquesta directiva permetrà un allargament de la jornada laborar superior a les 48 hores. Aquest fet pot implicar una regressió sense precedents en els drets que varen ser conquerits després d’innumerables lluites polítiques i sindicals. Les condicions laborals dels treballadors empitjorarien, i la tan comentada conciliació de la vida familiar i laboral quedaria en un no res.

La Confederació Europea de Sindicats ha fet una crida a la mobilització al temps que, demana als partits que tenen presència en el Parlament Europeu que es manifestin en contra de la aprovació d’aquesta directiva. En un altre ordre de coses cal denunciar també que la mesura pretén conculcar els drets de negociació...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2008

CiU punxa de nou

Ciutadans, polítics i mitjans de comunicació hem seguit amb molta atenció els esdeveniments del congrés d’ERC. Tots plegats som conscients de la seva importància i de les possibles repercussions que pot tenir en el conjunt de la política catalana i espanyola. Alguns gosen parlar de guanyadors i perdedors però, més enllà de les opinions de la gent, el cert és que hem assistit a un procés profundament democràtic on la veu i els sentiments dels republicans s’han expressat amb llibertat. ERC ha refermat el seu compromís de pacte governamental amb IC i PSC i afrontarà d’ara en endavant un ajust, una recomposició, de la seva estructura i de les seves dinàmiques. Però, respecte el desenllaç del congrés és obvi que no tothom hagi aconseguit veure acomplerts els seus somnis.

Parlo concretament d’aquells sectors de CDC que...

Continuar llegint...

12 de Juny del 2008

La Pajarera Catalana

Diuen que el teatre El Molino de Barcelona tornarà a obrir les seves portes conservant totalment el seu aspecte tradicional després de la seva restauració. Les obres de remodelació començaran d’aquí a poques setmanes i poden estar enllestides a finals de l’any 2009. Aquest espai, que va iniciar les seves activitats teatrals i de cabaret l’any 1899, amb el nom de “La Pajarera Catalana” canvia de nom per dir-se “Petit Moulin Rouge” imitant el famós cabaret del barri de Montmatre. Així va funcionar durant uns anys fins que la dictadura franquista va imposar el canvi de nom del local per via doble. Primer el va castellanitzar i després va suprimir el “Rouge” per les seves connotacions revolucionàries. Doncs bé, el meu agraïment a tots els barcelonins, associacions i entitats que han treballat per recuperar aquest espai tan emblemàtic del...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2008

Carles Campuzano

Conec a en Carles Campuzano. Hem compartit escó al Parlament de Catalunya i he seguit amb atenció la seva trajectòria política, aquí i a Madrid. En Carles és un diputat imaginatiu i progressista. Les seves opinions respecte a qüestions de gènere, homosexualitat, exèrcit, cooperació o solidaritat el situen en la mateixa longitud d’ona que alguns dels anomenats nous moviments socials. Conseqüent amb la trajectòria de radicalisme democràtic que el caracteritza ara ens proposa, en el seu blog, l’elecció del candidat de CDC a la presidència de la Generalitat mitjançant eleccions primàries. Valent en Carles. No obstant, voldria fer-li arribar una reflexió. Cada partit és un món i cada un d’aquests móns té una forma específica de viure la política. A can PSC vàrem ser els primers en experimentar les...

Continuar llegint...

08 de Juny del 2008

Entre UDC i PSC...

En Josep Ma Pelegrí ens diu en roda de premsa que en Duran ho té tot lligat el 24è Congrés d’Unió, convocat a la ciutat de Sitges l’octubre vinent. Diu també que aquest congrés no serà ni de discussió ni de canvis de lideratges. Afegeix en Pelegrí  per fer via, que en el mateix tindran un paper destacades persones com la Marta Llorens o en Vila d´Abadal. Ho celebro. En l’actual situació política i davant d’importants reptes tant de caràcter estatutari com econòmic, el país precisa formacions polítiques sòlides, estables i segures. Com és obvi i conegut no comparteixo les tesis d’Unió però haurem de reconèixer que, juntament amb el PSC, ha estat i és un dels col·lectius menys predisposats a llançar-se a aventures romàntiques o a declaracions polítiques...

Continuar llegint...