30 de Novembre del 2008

En Pujol ens enviava a la merda...

Per molt espaiosa que sigui la Casa Gran del Catalanisme que pretén construir CDC, en ella no hi cap el cinisme que gasta l’ Artur Mas. Ahir el dirigent convergent es va despatxar a gust acusant al president Jose Montilla de menysprear els seus oponents polítics. En Mas diu que el cap del executiu no pot “ficar el dit a l’ull als seus adversaris”, que això no s’hi adiu amb el seu càrrec institucional. Si el que en Mas i companyia pretenen és que en Montilla aguanti estoicament les provocacions i insinuacions malicioses dels portaveus com si fos un pardalet espantat, s’equivoquen. Hi ha un refrany català que diu: tal faràs, tal trobaràs. Doncs bé, si sessió darrera sessió parlamentària algú s’instal·la en la impertinència permanent, rebrà del president, els hi ben asseguro, la resposta adequada.

El cinisme d’en Mas es...

Continuar llegint...

25 de Novembre del 2008

Comissions Obreres

Ahir va tenir lloc al Museu d’Història de Catalunya la presentació d’un llibre força interessant titulat: “Una presència decisiva –Crònica gràfica de CCOO de Catalunya (1964-2008)”-. El llibre recull un munt de fotografies i documents que il·lustren la trajectòria del sindicat al llarg de més de quaranta anys. En uns moments de crisi econòmica i de desgavell financer, aquest fet, aquesta obra, cobra una especial rellevància, esta d’actualitat. Aquests darrers anys alguns personatges neocons han volgut desar en un racó de l’armari de la història paraules com “capitalisme” o “classe obrera”. Els semblava més modern parlar de l’economia de lliure mercat o de la suposada emergència d’unes noves classes mitges que auguraven la desaparició del treballador de granota blava. Però, ves per on, quelcom...

Continuar llegint...

23 de Novembre del 2008

En Montilla ho té clar

Hem arribat a la meitat de legislatura. Totes les enquestes i sondejos publicats aquests darrers dies reflecteixen una situació política –en cas de celebrar-se eleccions avui- no gaire diferent a l’actual. El govern del president José Montilla comença a poder mostrar aspectes positius de la seva gestió: desplegament total dels mossos d’esquadra, inauguració de noves estacions de metro, quantioses inversions en l’àmbit educatiu, etc. La fulla de serveis del nou tripartit comença a agafar el gruix. Si a aquest fet li afegim una major coordinació i solidesa en l’actuació governamental, en comparació amb etapes anteriors, arribarem a la conclusió de què el balanç del període és prou satisfactori. Malgrat tot, sobre la política catalana planen qüestions que podrien arribar a enterbolir la resta del mandat. El finançament i la...

Continuar llegint...

18 de Novembre del 2008

Nervis a ca l’Artur

La cúpula de CDC ha perdut els nervis. A la crisi econòmica cal afegir ara la crisi nerviosa d’en Mas i companyia. El líder convergent ha verbalitzat –crec que desafortunadament- una variable de la propietat transitiva. Ha dit: “no permetré que l’estratègia de CiU quedi supeditada a la del PSC que, per la seva banda està sotmesa a la del PSOE”. Patètic i erroni tot plegat. Avui un articulista proper a la galàxia del discurs nacionalista explicava que els convergents havien mossegat un ham sense cuc... Cert. S’ha de ser curtet, políticament parlant, és clar, per muntar el numeret de gelosia que han escenificat els prohoms de CDC després de la trobada Duran-Montilla. No seré jo qui expliqui que UDC és un partit amb dinàmica pròpia i tradició democràtica contrastada al llarg dels anys. Ho és, i com a tal té dret a fer i...

Continuar llegint...

16 de Novembre del 2008

Trias: la reposició

Ahir el municipalisme convergent va celebrar una convenció i, novament, va malbaratar l’ocasió per fer un “reset”  i apuntar-se a un “aggiornamento”. Regidors, consellers de districte i càrrecs orgànics convergents varen somiar, per unes hores, superar en vots a en Jordi Hereu en les properes eleccions a celebrar d’aquí a un parell d’anys i mig. Estan en el seu dret. És legítim que així sigui però, sincerament, crec que s’enganyen a sí mateixos. Les turbulències econòmiques generades per la crisi mundial, les incògnites que afecten la política catalana –tant en el terreny del finançament com en el del veredicte del Tribunal Constitucional- no permeten ningú predir el que pot passar ni a tant sols quatre mesos. Encara menys, si el que es pretén és endevinar els resultats d’unes futures eleccions...

Continuar llegint...

13 de Novembre del 2008

PSC-UDC

Sí senyors, sí. Hem de confessar que la cosa té el seu morbo. Avui té lloc la reunió entre dirigents socialistes i demòcrata cristians i el tema té el seu punt d’atracció informativa. Perquè? Doncs molt senzill: Primer, perquè hi ha gent que especula –i no para de fer-ho- sobre un hipotètic canvi d’aliances polítiques a Catalunya i de retruc a Espanya. Segon, perquè molts desitgen comprovar si la gelosia s’apodera d’alguns dels prohoms convergents, i això els allibera la llengua i el pensament. Tercer, per comprovar si el reconeixement del “sentit comú” d’en Duran repercuteix sobre el model opositor que practica CiU a Catalunya. Quart...

Però, malgrat tot això, en realitat l’únic que succeeix no passa de ser un fet comú i habitual en les relacions interpartidàries. Recentement el PSC va...

Continuar llegint...

11 de Novembre del 2008

Dues lleis cabdals

Avui el Parlament de Catalunya discutirà i votarà un parell de lleis importantíssimes pel país. El conseller d’Economia, Antoni Castells, explicarà els Pressupostos de la Generalitat per al 2009. Ho farà argumentant que estan pensats per afrontar la crisis econòmica i garantir una sortida positiva de l’actual situació. La dreta del país, com ja acostuma a ser habitual, intentarà desmoralitzar el personal dient que la caiguda dels ingressos de la Generalitat ens duran al caos. El Govern sosté que els pressupostos mantenen, i han de mantenir, la inversió i la despesa social adreçada a ajudar als sectors més vulnerables de la societat. Les xifres que enguany estem discutim s’han obtingut amb el sistema de finançament vigent. Aviat arribarà el nou sistema previst a l’Estatut i es farà necessari, per tant, una modificació...

Continuar llegint...

10 de Novembre del 2008

Zapatero hi serà

El president del govern espanyol serà present a la cimera del 15 de novembre. Ho ha aconseguit. Tant se val quin ha estat el camí i com hi ha arribat. Hi serà. Independentment de que Espanya arribi a formar part del G7, o del G20, la seva presència allí és obligada. Tots sabem que la trobada de Washington no passarà de ser una de les múltiples reunions que s’hauran de fer. Però, cal ser-hi. La cita encara no arriba al nivell d’una nova Bretton Woods però, ningú negarà que és millor estar situat a primera línia. El nostre potencial econòmic com a país i el seu sistema financer són unes excel·lents targetes de presentació davant el món. L’exclusió d’Espanya hagués estat un greu error. En Rodríguez Zapatero s’hi jugava molt tant en el terreny polític com en el personal... però ha...

Continuar llegint...

06 de Novembre del 2008

Ensenyar les dents

Tothom en parla. Els diaris en van plens i la tele i la ràdio no paren de donar noticies sobre les eleccions americanes repetint fins la sacietat que Estats Units té el primer president de raça negra de la seva història. Ofegats per
l’ Obamamania altres fets i noticies ocupen discrets espais, gairebé, a peu de pàgina.

Abans d’ahir uns quants milers de treballadors varen ocupar els carrers de Barcelona en defensa de la indústria catalana i els seus llocs de treball. Ahir el cinquè Congrés de CCOO del Barcelonès aprovava un munt de resolucions amb l’objectiu de no retrocedir, ni un sol pas, en les conquestes atribuïdes a l’anomenat Estat del Benestar.

Però, després de la festa, les coses tornen a la crua realitat i aquesta ens diu que per damunt del debat sobre el finançament, el dret a decidir o l’obamamania contagiosa, la crisi...

Continuar llegint...

05 de Novembre del 2008

BCN té poder

Hauran de callar. Els pessimistes, els que diuen que som una ciutat decadent, els derrotistes hauran de callar. Els fets demostren, dia rere dia, que Barcelona – com diu la cançó- té poder. L’ atractiu de la cosa no rau tant sols en una pel·lícula del amic Woody Allen. No. La nostra capital ha estat triada formalment com a seu del Secretariat Permanent de la Unió pel Mediterrani en la última jornada de treball celebrada a Marsella, i que ha aplegat fins a 43 ministres d’afers exteriors pertanyents a l’organització. Barcelona té poder, atractiu, èxit i molts amics que reconeixen la seva vàlua i l’esperit pacífic, cosmopolita i solidari que s’hi respira.

Alguns hauran de callar, i es veuran obligats a explicar, encara que sigui amb la boca petita, que el fet és rellevant, important. El ministre Moratinos té molt a veure en aquest tema. Les...

Continuar llegint...