30 d'Octubre del 2008
A un servidor de vostès no el veuran al carrer cremant fotografies dels monarques, ni banderes de cap tipus. No. Aquestes activitats ja fa temps que varen quedar arxivades per ser explicades als nets i als fills dels amics que estudien ciències polítiques. No obstant, he de confessar que m’agrada la bandera tricolor, la republicana. I també l’himne de Riego i la Internacional... I no passa res. Però, hi ha moments puntuals –aparentment intranscendents- en la política que fan accelerar les reflexions mentals de la gent. Vaja, que desperten allò que hom pensa que és just però, que hem deixat reposar a l’espera de temps millors.
La reina Sofia té tot el dret a dir el que pensa, és clar que sí; la gent de sang blava també té dret a gaudir de la democràcia i la llibertat d’ expressió. Però, per la mateixa raó, nosaltres podem...
Continuar llegint...
28 d'Octubre del 2008
Fa un cert temps existia en aquest país un govern conservador que desconfiava de la gent . Si, sobre tot de la gent que havia optat per viure a la capital, a la gran ciutat. Aquest govern era poruc i provincià, desconfiadament malaltís i temorós de tot el que no controlava directament. La vitalitat de la capital catalana, la creativitat de la seva gent xocava de front amb l’ anar tirant burocratitzat d’uns departaments més preocupats en afers folklòrics què en la projecció cultural... però allò era un altre temps i es va acabar. Ara, algú, empaltat de desconfiança ha arribat a dir que el domini “bcn” es una càrrega de profunditat contra el domini “cat”. Quin error! un altre cop el temor a la capital? Que quedi clar: la projecció de Barcelona és indestriable de la projecció de Catalunya. La ciutat comtal és un dels grans actius del...
Continuar llegint...
26 d'Octubre del 2008
Qui signa aquest article ha estat, fins el dia d’ahir, primer secretari del PSC de Barcelona. L’exercici d’aquest càrrec comporta el seguiment de les activitats, programes i declaracions dels adversaris polítics. Així ho he fet, i l’amic Xavier Trias, a l’igual que l’Alberto Fernández Díaz, han estat objecte de les meves invectives i observacions. A partir d’ara altres faran aquesta feina. Però, no voldria desaprofitar l’avinentesa sense ficar cullerada en la política municipal. Crec, modestament, que els socialistes barcelonins ens hem avançat als convergents pel que fa a trobar el nou pols de la ciutat. Durant el darrer congrés celebrat a Barcelona aquest cap de setmana s’han escoltat un munt de veus advertint que les ciutats estan canviant, que tenen noves circumstàncies demogràfiques i sociològiques i que, conseqüentment, la gestió...
Continuar llegint...
21 d'Octubre del 2008
La factoria Nissan ubicada a Catalunya està considerada la cinquena empresa més competitiva a nivell mundial i la segona d’Europa. La planta de casa nostra és una de les més productives. Els treballadors no paren d’explicar a tort i a dret que la direcció de l’empresa –escudant-se en la crisi general- pretén una deslocalització tot intentant una reducció inicial de la plantilla del 40% que deixaria la fàbrica amb només uns 2000 treballadors. Tothom sospita que cerquen l’abaratiment de costos acomiadant personal a l’espera d’una reanimació del mercat i així contractar de nou de forma temporal i molt més precària. Els treballadors apel·len, plens de raó, a la responsabilitat social de Nissan; una empresa que no ha parat de tenir beneficis continuats durant anys i que avui esdevé incapaç d’encarar amb rostre...
Continuar llegint...
19 d'Octubre del 2008
A Unió acostumen a fer les coses amb una certa claredat, sense estridències. Els resultats del seu Congrés consagren la solidesa d’una majoria estructurada al voltant d’en Duran i una minoria alimentada d’amagatotis per sectors de CDC. L’espai polític d’UDC continua ubicat on ha estat sempre. El seu discurs beu tant en els postulats social cristians com en la cultura de govern atresorada durant el mandat del president Pujol. Alguns analistes malintencionats troben que les “floretes” adreçades pels socialistes a en Duran aquests darrers dies són cants de sirena. S’equivoquen. Són simplement un intent “conservacionista”, un desig de que en l’escena política espanyola CiU no esdevingui una rara avis sense nord ni estratègia. El PSOE sap que el responsable de l’automarginació de CiU en la política espanyola no és en Duran si no...
Continuar llegint...
15 d'Octubre del 2008
Ahir els comités de personal de TV3, de Catalunya ràdio i de les empreses tecnològiques dependents de la Corporació varen assistir al Parlament per demanar la creació -tal com marca la llei- del Consell Assessor de Continguts i Programes. Aquest Consell ja arriba tard. Hauria d'haver-se constituït abans de l'estiu. No ha estat així. Les raons són les de sempre. Els grups que donen suport al govern desitgen que els membres del Consell emanin i siguin representatius de sectors professionals i entitats cíviques tal i com diu la llei. CiU, en canvi, sembla optar per una tria més "personalitzada". Els treballadors demanen ser-hi a tots nivells. Tenen raó. No és admissible considerar, com fan alguns, la representació sindical i professional com a particular o pròpia d'un parell o de tres dels grups parlamentaris que els han de proposar. A hores d'ara algú haurà d'aclarir la...
Continuar llegint...
12 d'Octubre del 2008
En Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), s’ha ficat en un bon embolic. Per què? Doncs molt senzill, ha condicionat l’entrada d’un membre d’Unió al govern espanyol a que en José Luís Rodríguez Zapatero compleixi allò que marca l’Estatut en matèria de finançament. Això és qüestió de temps. Aquells que estem convençuts que el govern espanyol complirà amb allò que diu l’Estatut de Catalunya ja estem preparant les cartes de felicitació per a en Duran i Lleida pel que pot arribar a ser el seu nou càrrec. Dirigents de CDC, i algun articulista mal intencionat, han criticat ferotgement el PSC-PSOE per les lloances adreçades els darrers dies a la gent d’Unió. Argumenten que sota aquestes paraules s’amaga l’intent d’esberlar la...
Continuar llegint...
10 d'Octubre del 2008
L’Artur Mas no para de buscar referents fora del país. En Bill Clinton ja no compta, i l’Obama és massa progressista. Ens diu en canvi que ara toca emmirallar-se en el Nicolas Sarkozy. Fa un parell de dies el dirigent convergent explicava davant d’un grup d’empresaris catalans que cal seguir la línia que marca l’actual dirigent de la dreta francesa. No serà un servidor de vostès el que discuteixi la capacitat comunicativa i generadora d’expectatives que és capaç de crear el bon Nicolas. No. El noi és hàbil en aquest terreny de la imatge. Però sí que els diré que darrera de la seva política s’amaga un germen autoritari i controlador. Sota la direcció política de Sarkozy França ha posat en marxa una “policia del pensament”. El govern gal ha creat un fitxer informàtic centralitzat capaç de recollir les...
Continuar llegint...
07 d'Octubre del 2008
En els esdeveniments de la nostra societat les banderes, o els himnes, no sempre juguen el mateix paper emotiu. Sovint moltes celebracions, manifestacions i actes solemnes, clouen les seves activitats amb els Cant dels Segadors, la Marcha Real Espanyola o la Internacional, sense que el termòmetre ambiental sigui capaç de reflectir l’escalfor dels assistents. Les litúrgies de vegades esdevenen rutines sense emoció.
Altres cops succeeix a l’inrevés. Una bandera o un himne, sense saber ben bé perquè, transmet electricitat als presents mentre una corrent misteriosa posa els pels de punta. Ahir, a Barcelona, milers de persones es van manifestar seguint les consignes i la convocatòria de la Confederació de Sindicats Internacional. Ho varen fer pel treball digne, contra la directiva de les 65 hores i els intents de retallar els drets socials dels treballadors. La mobilització ha estat tant...
Continuar llegint...
05 d'Octubre del 2008
Cada cop que l’Artur Mas es desfoga en una entrevista periodística perd credibilitat i desperta, entre els lectors, un sentiment irrefrenable de compassió:
-Pobre noi. Diuen uns.
–Encara no ha superat el cop. Diuen altres.
El paper ho resisteix tot i el paper efímer dels diaris potser encara més. Ahir quan el líder convergent va afirmar que ni en Zapatero ni en Montilla tenien lideratge ni projecte per afrontar la crisi es va quedar descansat. Paradoxalment un parell de planes més endavant, en el mateix rotatiu, un articulista feia notar que el president José Montilla havia passat amb bona nota el seu segon debat de política general mostrant serenitat, realisme i rigor. No sols això si no que també explicava com tot un seguit de valors –per exemple com el de la cultura de l’esforç- eren reivindicats pel President davant la perplexitat d’aquells...
Continuar llegint...
Rss