07 de Novembre del 2011

Les penitències de Duran

Està habituat a fer-ho. En Josep Antoni Duran i Lleida parla, peca, insulta i menteix per després, amb una patxoca que fa mal, demanar perdó i tornar a començar. El darrer exemple d’aquest modus operandi l’hem observat amb la seva recent trobada amb les Casas Regionales. Allí, amb fredor de cirurgià sense quiròfan retallat, ha volgut extirpar el mal humor dels assistents dient-los que allò del PER i del bar no anava amb ells, sinó amb els socialistes. Però, amics meus, això dels copets al pit i del penediment ja està molt vist. Tots sabeu el que pensa Duran Lleida dels fills dels immigrants, dels gais i dels treballadors... Duran està nerviós. Sota els quilos de maquillatge amb els que s’envernissa el rostre abans de sortir a predicar, trobem una pell ultrafina. Tan fina que no suporta –com li ha passat a Tortosa- ni la presència de quatre manifestants a...

Continuar llegint...

31 d'Octubre del 2011

Duran soroll i fum

Mentre un parell de milers de manifestants recorrien l’Avinguda de la Generalitat de Tortosa protestant per les retallades sanitàries, un Duran i Lleida embogit disparava perdigonades a tort i a dret. El candidat convergent ja no sap a on ha d’apuntar per fer soroll. De bon matí Duran posava en el punt de mira a ERC dient que les propostes electorals dels independentistes són estèrils, que no passen de ser tristos cants de sirena en el mar d’una pàtria en crisi. Poques hores després el democristià aterra al districte barceloní de Nou Barris on les seves andanades han tingut com a diana les indefinicions de Mariano Rajoy i les promeses de futur d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Res especial tot plegat. El síndrome de la metralleta acusadora que fa servir el democristia és habitual en totes les comtesses electorals. Molt de soroll, molt de fum i res de res. En aquestes arts en Duran Lleida...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2011

La mà dreta de la CECOT

Poca subtilesa la de la CECOT, poca ma esquerra i sí molta ma dreta. Poca sensibilitat social la d’alguns dels empresaris que, reunits davant un bon àpat a Terrassa, varen homenatjar al rei de les retallades sanitàries, Boi Ruiz, i al president de les esporgades sense límit, Artur Mas. Fa fredar amb els temps que corren tant desvergonyiment. En el moment que Boi Ruiz rep de mans del president de la Generalitat el guardó a les “Millors Pràctiques de l’Administració Pública” que atorga la CECOT, un munt de professionals reclamen al conseller de Sanitat un exercici de responsabilitat. Els caps de servei dels vuit hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS) fan una crida per frenar els clima de crispació actual, tot acceptant que cal introduir reformes per millorar l’eficiència del sistema. Al mateix temps que els mitjans de comunicació informen del...

Continuar llegint...

18 d'Octubre del 2011

CiU pressiona Catalunya Ràdio

La pressió del govern Mas sobre els mitjans de comunicació de la Generalitat ja es fa notar. No contents amb el multi paper d'Homs que exerceix, simultàniament i sense diferenciar, de portaveu del govern i com a dirigent de partit, ara envien al Parlament una llei que pretén concentrar el poder en poques mans, i totes elles fidels als desitjos governamentals.

Però l’intervencionisme de CiU és tan gran que un simple cop d’ull a les recents dades del CAC, en el seu informe sobre pluralisme, ens permeten extreure aquests detalls força significatius.



Dades de juliol 2011 
Catalunya Ràdio


Programes: El Matí, El cafè de la República


Número d'entrevistes al Govern de la Generalitat 10: Joan Aregio, Leonard Carcolé, Enric Colet, Francesc Homs, X. Llebaria, Mas-Collell, Joana Ortega (2), J.M.Pelegrí, Boi...

Continuar llegint...

16 d'Octubre del 2011

CiU, el blanquejador

Oblidem per uns instants que ens trobem a les portes d’unes eleccions generals i que tothom fa la seva prèdica com sap i pot. Aparquem també urgències pressupostàries i donem un cop d’ull a la política catalana en el seu conjunt. No cal ser un gran analista per comprendre que els populars catalans, capitanejats per l’Alicia Sánchez Camacho, s’han marcat com a objectiu fer-se un espai confortable en l’escenari polític del país, fent-se perdonar les malifetes antiestatutàries, les polèmiques lingüístiques i la cançoneta del “España se rompe”.

El primer símptoma el vàrem tenir, ara fa un any, quan es va negociar la ubicació dels grups parlamentaris als escons de l’hemicicle català. Tot un senyal d’entesa amb CiU que després s’ha anat complementant amb votacions i complicitats de tot tipus....

Continuar llegint...

03 d'Octubre del 2011

El mantra de Mas

Ja han passat uns dies des de que va tenir lloc el Debat de Política General. Endarrere queden els problemes de funcionament de la cambra catalana i les peripècies per aconseguir votar les resolucions en un temps raonable. Aquestes anècdotes -diguem-ho així- que tothom promet arranjar, varen aconseguir difuminar el fons i la naturalesa d’una sessió parlamentària que, en teoria, havia de girar al voltant dels problemes reals que pateixen els ciutadans catalans. Ep! Que quedi clar. L’oposició va fer prou bé la feina i li va retreure al govern Mas la seva descoordinació  política, les retallades en les prestacions socials, en el mon sanitari, educatiu i assistencial. Però res de res, el sord govern convergent segueix entossudit centrifugant responsabilitats  i anunciant l’antídot a tots els mals del país: el Pacte Fiscal. I és clar, tanta gosadia no deixa de ser...

Continuar llegint...

26 de Setembre del 2011

Les dues Chacon

La pel·lícula dirigida per Enrique Urbizu que du per títol “No habrá paz para los malvados” protagonitzada per José Coronado, no ha obtingut cap dels guardons que s’esperaven en el Festival Internacional de Cinema de Donosti. Llàstima perquè el thriller s’ho val. Això sí, el film ens mostra un personatge, la jutgessa Chacón, decidida a combatre i perseguir els dolents fins al seu últim amagatall. Quina coincidència! Espero que ningú s’atreveixi a insinuar una intencionalitat electoralista per part dels creadors de la pel·lícula. Sí, si, no riguin, hi ha gent tant malalta en el nostre país que quan tenen un micro, o una càmera davant, disparen perdigonada –generalment en direcció esquerra- sense immutar-se. Aquest fet tant peculiar acostuma a succeir tots els dimarts i pot repetir-se al llarg de la setmana. TV3 i el...

Continuar llegint...

19 de Setembre del 2011

Qui tem a Carme Chacón?

No deixa de ser sorprenent que el president de la Generalitat, Artur Mas, intervingui a la primera de canvi en les picabaralles de les properes eleccions generals. És sorprenent perquè, amb els problemes que generen les retallades en Sanitat i Polítiques Socials, hauria d’estar més preocupat pels xiulets que rep arreu de Catalunya que no pas pel discurs de la Carme Chacón al Consell Nacional del PSC. Però, és clar, acostumat a difuminar, o a amagar, els problemes del país darrera de sentències absurdes i debats “constitucionals” fins l’extrem d’aconseguir confondre al personal, la irrupció de Carme Chacón dient les coses clares l’ha neguitejat. Que li molesta al senyor Mas de Carme Chacón? Doncs molt senzill: un llenguatge directe i planer capaç d’explicar, en poques paraules, com s’alimenten i engreixen mútuament les dretes del...

Continuar llegint...

11 de Setembre del 2011

Albiol, un conillet d’índies?

Mai he pensat que les eleccions es guanyen o es perden per una sola causa o motiu. Sovint els resultats electorals venen determinats per un conjunt de factors que es complementen entre sí sense que cap d’ells esdevingui forçosament determinant. Als errors propis cal afegir els encerts dels altres. García Albiol va guanyar l’alcaldia de Badalona explorant una forma de fer política adreçada a les reaccions, a l’estómac, a les pors, i l’operació li ha sortit bé perquè, a més, ha comptat amb el “laissez faire” d’alguns.

L’alcalde del PP va assumir de bon grat el rol de conillet d’índies, de banc de proves per experimentar si això de culpabilitzar als de fora de tots els mals de la societat donava bons resultats. Els deus li han estat favorables i té, a les seves mans, la vara d’alcalde. Ara Albiol hi torna i planta cara...

Continuar llegint...

06 de Setembre del 2011

Oriol entre calamar i planyidera

Plou sobre mullat i alguns donen gràcies a Déu per aquesta pluja. La sentència del TSJC ha esdevingut un element més de crispació a incloure en la ja llarga llista de temes que compliquen la vida quotidiana als ciutadans de Catalunya. Un munt de gent es pregunta per què uns quants es passen per l’entrecuix aquell vell axioma que diu: “si una cosa funciona... perquè tocar-la i complicar-nos la vida?” Sí, una vida quotidiana que té damunt seu l’espasa de Damocles d’una crisi econòmica, social i de valors.

Sempre  m’ha semblat mesquina la utilització dels temes lingüístics per recol·lectar quatre vots. Darrera la llengua i la cultura d’un poble s’hi troben sentiments profunds  susceptibles de ser explotats  amb interessos de curta volada. El paradigma d’aquesta utilització infame de la llengua la trobem en un...

Continuar llegint...