06 de Febrer del 2012

Errors made in Trias

Durant els darrers anys del franquisme, i els primers de la democràcia, les lluites ciutadanes que impulsaven moviments veïnals i partits polític tenien moltes reivindicacions en comú. Es demanaven millores en el transport públic, en els serveis socials, zones verdes i una educació a l’abast de tothom, on les escoles bressol jugaven un paper rellevant. Les famílies exigien a les administracions escolaritzar als més menuts. Els ajuntaments progressistes, amb el de Barcelona al capdavant, varen posar en funcionament, amb grans esforços pressupostaris, una bona quantitat de places d’escola bressol. Unes escoles que varen ser admirades arreu per la seva qualitat pedagògica. Barcelona estava a l’avantguarda, i no sols això, el caràcter i el concepte d’escola bressol impulsat pel consistori eren totalment d’etapa educativa. És a dir, res de pàrquing de nens i tot...

Continuar llegint...

29 de Gener del 2012

Els retrets d'Homs

L’èxit de moltes lluites i manifestacions sovint no rau en els milers de ciutadans que es mobilitzen –que també- si no en la seva capacitat de neguitejar als que ocupen el poder polític. La desfilada de dissabte, per diferents ciutats de Catalunya, va ser tota una demostració de força dels sectors de la societat catalana que no estan disposats a passar per l’adreçador d’unes retallades inspirades en el més pur pensament neoliberal. Aquesta ocupació del carrer de dissabte i les concentracions efectuades durant els dies anteriors han activat el pilot automàtic del portaveu del govern, Francesc Homs, fent-lo exercir d’altaveu governamental per carregar contra els partits d’esquerres, i especialment contra el PSC, per donar suport a la manifestació. Ho feia acusant als anteriors membres del govern tripartit d’haver gastat amb escreix durant els darrers anys. Excusa molt pobre...

Continuar llegint...

23 de Gener del 2012

Coscubiela i l’oposició

Que la situació econòmica arreu d’Europa és complicada i preocupant és una obvietat. Que els governants tenen problemes de tot tipus per contenir el dèficit i donar satisfacció a les exigències dels ciutadans també. La gestió del poder exigeix dels dirigents polítics, a tots nivells, una alta dosi de fermesa i serenitat. La mateixa que molts treballadors esperen dels seus representants sindicals i que els membres dels partits polítics esperen dels seus dirigents. Malgrat el denominador comú de la crisi cada país té una realitat pròpia, diferenciada, de la del seu veí i, conseqüentment, les seves receptes, pactes i negociacions entre formacions polítiques adquireixen una idiosincràsia particular.

Ho he dit en anteriors ocasions. No crec en el que algú va nomenar un “compromís històric” amb CiU, una entesa...

Continuar llegint...

16 de Gener del 2012

Sobre el CIE...

Que ningú em parli de l’herència rebuda. Que ningú ens distregui fent veure que el tema no va amb ell, que s’ho ha trobat fet, que els anteriors ocupants del poder polític i governamental ho varen deixar així de mal girbat. Aquestes excuses ja no són de rebut.

Toca actuar quan toca i això succeeix sovint, malauradament, després de que un incident greu –com el que ha produït la mort fa pocs dies d’un ciutadà guineà- fa que les injustícies i els problemes es situïn en primera línia del debat ciutadà.
Un munt de juristes, intel·lectuals, sindicats, ONG’s i associacions cíviques s’estan mobilitzant al voltant de la campanya impulsada pel Periódico, en la què es sol·licita una revisió en profunditat dels CIE (Centre d’Internament d’Estrangers). Calen mesures urgents que regulin de manera...

Continuar llegint...

09 de Gener del 2012

Chacón o Rubalcaba?

Les planes dels diaris en van plenes. Les agencies d’informació competeixen en treure teletips i referències respecte el futur lideratge del PSOE que ha de sortir de la confrontació de les candidatures de Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba. Els mitjans de comunicació pregunten a tort i a dret, a uns i a altres, cercant anècdotes dignes de crear titulars o polèmiques. Fins i tot confeccionen mapes d’Espanya amb el nombre de delegats que aniran al 38è Congrés dels socialistes espanyols i acoloreixen en funció de a qui creuen – o suposen- que donaran suport els mateixos.

Sense menystenir la importància que té el futur lideratge del principal partit de l’oposició, crec que potser en fem un gra massa tots plegats. Entre d’altres coses perquè ens trobem a inicis d’una legislatura i els temps que venen no faciliten les previsions simples i...

Continuar llegint...

19 de Desembre del 2011

CiU-PSC: miradetes de reüll

Diuen que Oriol Pujol seguirà la senda del seu pare camí de la Generalitat. Tot sembla indicar que la propera primavera CDC té previst alliberar Artur Mas de la Secretaria General del partit, per adjudicar-la al jove Pujol Ferrusola. Les conseqüències polítiques d’aquest relleu estan per veure, tant en el terreny de la política general com en el de les relacions amb els socis d’Unió Democràtica. Fins ara ha estat el PSC l’objecte d’anàlisi mediàtic i polític però, aviat PSOE i CDC viuran, en pròpia pell, la pressió dels interrogants a resoldre i les lluites pel poder.

PSC i CiU es miren mútuament de reüll intentant endevinar, ambdós, que en pensa l’un de l’altre. A la cloenda del XII Congrés socialista, les primeres paraules de Pere Navarro no adreçades a la seva parròquia varen anar destinades...

Continuar llegint...

12 de Desembre del 2011

Volen retallar l'alegria

A l’any 1938, en plena guerra civil, quan les bales de fusell encara viatjaven d’un cantó a l’altre del riu Ebre, Franco va fer publicar un decret per prohibir el carnaval. Durant els anys de la dictadura els balls de disfresses i altres activitats de caire lúdic i cultural varen mantenir encriptat l’esperit dels carnavals. Fou amb la recuperació de la democràcia que, a molts indrets de l’estat espanyol, tornà a ressorgir la festa fins convertir-se en un esdeveniment esperat i desitjat per milers de ciutadans i entitats culturals.

Diuen que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, vol eliminar la Rua central de la ciutat comtal. Em sembla un despropòsit  digne d’una ment influïda per la “carcúndia” més carrinclona de la ciutat. La Rua de carnaval ha esdevingut, en poc temps, un acte multitudinari, creatiu i...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2011

PSC sota la lupa

Falten pocs dies pel Congrés del PSC i els socialistes catalans són objecte d’extrema atenció. Els seus moviments analitzats i les declaracions, o articles, dels candidats a la Primera Secretaria esmicolats a la recerca d’un titular, o d’una pista que permeti endevinar futurs. Qualsevol detall serveix per elaborar supòsits, malgrat que després aquests esdevinguin erronis o imperfectes. Sí, hi ha molta gent pendent del PSC. Gent que no són precisament del que s’ha donat en anomenar “la família socialista”. Pendents estan els enemics més recalcitrants esperant veure’l desfer-se en un cafè bullint com una esquifida sacarina. Atents estan també uns altres que el volen viu i actiu però, ferit, feble i disminuït. Aquests darrers sovint també han desitjat la desaparició dels socialistes catalans però enguany no els convé que, en...

Continuar llegint...

27 de Novembre del 2011

Sobre la tele i ràdio públiques

Es veia venir,  amb retallades i sense, l’ intent de cop d’estat a la CCMA. La cobdícia d’uns i els projectes d’altres han sortit a la llum aprofitant la famosa crisi. La coartada és perfecta perquè s’ha instal·lat entre la ciutadania, i les diferents forces polítiques, la convicció de que cal estrenye's el cinturo fins l’asfixia.

Però la cosa ve de lluny, ve dels temps  de bonança on encara corrien els calerons. La cantarella contra els  mitjans públics de comunicació ja era difosa amb profusió i les maniobres per debilitar el seu camí legislatiu i professional envers majors nivells de pluralitat també. Sovint hem criticat aspectes del funcionament de la Corpo, les seves entrevistes, les presències excessives d’alguns i les absències d’altres.

Sovint, també ens hem exclamat de continguts,...

Continuar llegint...

14 de Novembre del 2011

Res és igual

Senyores i senyors: Rien ne va plus. Hem arribat a l’equador de la campanya electoral i les enquestes diuen el que diuen, més enllà dels esforços d’última hora d’uns i altres. Comença el compte enrere per esgarrapar aquells vots indecisos que poden matissar la lectura i la foto final dels resultats. Hem vist i escoltat debats bons i no tan bons. Hem llegit díptics, fulletons i programes. Hem mirat amb curiositat –això sí, un sol cop- els anuncis gratuïts de publicitat electoral oferts a totes les televisions del país. Aquests darrers dies també hem pogut comprovar com les astracanades, i sortides de to, s’han multiplicat fins a l’extrem de fer empipar com a mones  als adversaris. Un apel·la sense vergonya a la “dignitat nacional” i la cartera, mentre un altre li retreu que allò que és indigne són les retallades sanitàries. Un...

Continuar llegint...