e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Maig de 2012

La fi de la crisi

Article publicat a el Punt el dia 3 de juny de 2010. Avui encara vigent...


 

Sobre la crisi que vivim se n'ha escrit molt i en tornarem a llegir molts
arguments dels perquè i de com n'hem de sortir. Qualsevol pla per sortir-ne,
fracassarà si seguim a Espanya, aquest país que fa inversions milionàries en
trens d'alta velocitat que cap més país del món no s'atreveix a fer perquè saben
que no és rendible, aquest país que per ajudar les comunitats pobres crea milers
de funcionaris, duplicant i triplicant el nivell de Catalunya, o dóna un subsidi
agrari tot l'any només treballant dues setmanes, aquest país que construeix
milers de quilòmetres d'autovies en àrees on no hi ha gairebé trànsit i oblida
aquelles que generen el PIB més alt i en són deficitàries, i aquest país que
ajuda la banca privada, inverteix milions d'euros en obres per afavorir les
grans empreses constructores espanyoles, i en canvi oblida el petit i mitjà
empresari, que genera més llocs de treball i que està arrelat al territori.
Qualsevol sortida de la crisi continuant dins aquest país, és inviable o si més
no farà tancar milers d'empreses, deixarà a l'atur centenars de milers de
persones, i allargarà l'agonia més enllà del que ens mereixem.

Perquè a Catalunya tenim una alternativa per superar la crisi d'una forma
ràpida, molt més ràpida del que suposa seguir a Espanya.

Recorda el lector l'efecte que va produir la designació de Barcelona com a
seu Olímpica al 92? Després d'uns anys foscos de dictadura i unes quantes
devaluacions per intentar mantenir la competitivitat internacional, l'impuls
olímpic va suposar un procés il·lusionador per a un país que volia tornar a ser
al món, hi havia un objectiu a complir amb nota i es va palesar a totes les
capes socials, polítiques i econòmiques. Però també va suposar que moltes
empreses d'arreu del món trobessin en Catalunya un país on invertir per fer-hi
indústries aprofitant els costos salarials baixos i l'impuls tradicional de
l'empresa catalana. Tot plegat va suposar uns anys de creixement econòmic però
també social.

Avui aquesta situació ja no és reproduïble, no es pot fer un gran
esdeveniment com aquell i en cap cas no suposaria el desenvolupament del moment
perquè ara no tenim aquells avantatges que trobaven les empreses que
s'implantaven a Catalunya.

Però sí que hi ha un esdeveniment que farà que es produeixi un efecte similar
i ens traurà de la crisi de forma ràpida, si ho fem a temps. Es tracta de
l'assoliment de la independència de Catalunya. Sens dubte tornarà a ser un
procés engrescador que unirà molts sectors, que remourà estructures i permetrà
repensar moltes de les qüestions que hem adoptat com a nostres pel fet de ser a
Espanya, però que provenen de visions tancades i castellanitzants, res a veure
amb el tarannà català. Parlem de tornar als valors clàssics de l'esforç, del
treball, de la feina ben feta, en lloc de l'especulació, la televisió
escombraria o les baralles dialèctiques dels polítics.

Però més important encara, un nou Estat català serà vist per importants grups
empresarials internacionals com a una oportunitat per establir-se aquí, per una
banda perquè hi haurà moltes inversions per fer derivades de l'eliminació de
l'espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d'arraconament clarament
premeditat, però per una altra perquè entendran que pocs llocs d'Europa
ofereixen una tradició empresarial com la nostra, un alt de coneixement
tecnològic, algunes de les millors escoles de negoci del món, i una situació
estratègica al sud d'Europa. I també grans grups financers veuran en Catalunya
un nínxol de mercat al qual aportar finançament, amb el convenciment que sent
fora d'Espanya la capacitat de Catalunya per retornar el capital i interessos
serà molt més alta que avui. Aquest finançament és bàsic per evitar el tancament
de moltes petites i mitjanes empreses que s'han vist impossibilitades d'obtenir
pòlisses i crèdits.

Els catalans hem de fer valer els nostres valors i virtuts per sortir del pou
en què hem entrat per pertànyer a Espanya, i ho hem de fer abans que sigui massa
tard. Encara hi som a temps, mai no hem estat tan a prop d'assolir-ho, i tampoc
mai no hem estat tan a prop de la desaparició de gran part del nostre teixit
empresarial de petita i mitjana empresa, la que ha mantingut el pols econòmic de
la societat catalana. Per fer-ho només ens queda una via, la independència, i
només depèn de nosaltres, del que votem a les properes eleccions.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2988
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR