29 de Març de 2012

Els salaris a la Catalunya Estat

Avui dia 29 patirem una nova vaga general. Quin efecte té una vaga per a l'economia? D'indirectes en pot tenir molts, però com a màxim en un dia es pot deixar de produir aproximadament un 0,4% del PIB anual (comptem que cada ciutadà treballa aproximadament 230 dies l'any i per tant un dia d'aturada significa aquest percentatge).

Doncs vist així, resulta que Catalunya estem en vaga general durant tot un mes cada any. Certament, el dèficit fiscal català és del 8,4%, per tant equivalent a uns 21 dies laborables de vaga, o sigui un mes ras i curt.

S'imaginen un país tot un mes de vaga cada any? Diríem que qualsevol país en aquesta situació és una autèntica ruïna.

Catalunya no. Catalunya aguanta aquesta vaga general mensual, perque en el fons és un país molt competitiu i encara té potencial per permetre aquestes animalades, però evidentment les reserves ja s'estan exhaurint.

Quan molts opinadors, fins i tot càrrecs mostrats de patronals empresarials, expliquen que cal millorar la competitivitat empresarial, jo personalment no sé on posar-me de vergonya aliena. Com es pot demanar més competitivitat a empresaris i treballadors, quan fins i tot es supera una vaga general consecutiva de 30 dies cada any? Les empreses catalanes son molt competitives, com mostren el fet d'exportar fora de
les nostres fronteres el 60% del que produïm. Servidor ha estat en fàbriques de varis països europeus i d'EEUU i no he sabut veure mai en el  sector en el que m'he mogut, empreses més productives que les equivalents catalanes. No en soc l'únic.

El que no és competitiu és l'Estat espanyol, que necessita el nostre dèficit fiscal per sobreviure i no en te mai prou. Necessita els fons de cohesió durant 25 anys (per cert suposen només un 70% del que els catalans hem contribuït amb el nostre dèficit fiscal) i no en té encara prou. Utilitza els diners dels demés per fer inversions inverossímils, i encara avui en licitació i construcció (AVE's a Galicia i Badajoz...)

El dia que l'estat espanyol es dissolgui i apareixin dues o més realitats, cadascuna haurà de trobar el seu encaix al món. Catalunya no s'ha de preocupar, amb la competitivitat pròpia; sense dèficit fiscal, recuperarem el lideratge econòmic del sud d'Europa. La Gran Castella (permetin-me que frivolitzi, però la resta de CCAA no voldran ser companyes de viatge de Castella) haurà de trobar el seu encaix, que serà similar al de Polònia. Sous baixos i captar inversions per fer productes de baix valor afegit. De fet la reforma laboral que ha impulsat el PP ja va en aquesta línia.

Catalunya ha de fugir del model espanyol i el polonès i enmirallar-se en Holanda i els països nòrdics, i sense dèficit fiscal apuntar cap als salaris d'aquests països. El darrer estudi del CCN mostra que el salari mínim interprofessional creixerà un 28% el dia que esdevinguem estat. Evidentment les retallades a funcionaris desapareixeran, i el nivell salarial serà equivalent a la competitivitat real sense el dèficit fiscal. Preparin-se per recuperar l'esperit il·lusionador dels jocs olímpics. Ens agradarà viure-ho.