e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 d'Abril de 2012

L'Estat espanyol ha fet en els darrers 500 anys una vintena de fallides, és a dir una cada 25 anys en promig. De fet la majoria d'elles van ser castellanes ja que fins a 1714 Catalunya tenia unes finances pròpies, i les del segle XIX van ser mentre Castella tenia l'escudo com a moneda i Catalunya ja tenia implantada la pesseta.

La seqüència és aquesta: Felip II(1557, 1575 i 1597), Felip IV (1627, 1647, 1652 i 1662), Carles II (1666), Carles IV (1799), durant el segle XIX (1809, 1820, 1831, 1834, 1851, 1867, 1872 i 1882). Recordin que durant aquests segles, Espanya tenia els beneficis de les colònies al nou món. Tot i així, els ingressos que en provenien servien per crear inflació ja que no hi havia una economia real al darrere.

Al darrer terç del segle XIX Castella assumeix la pesseta catalana com a pròpia, creada per Napoleó a primers del segle, traslladant el Banc central a Madrid i fent-se seva una moneda forta internacionalment. No oblidem que Catalunya porta dècades d'expansió econòmica amb la revolució industrial que dinamitzaria sectors com el tèxtil, l'armament i els licors, entre molts d'altres, i per tant és una economia nètament exportadora i en conseqüència una moneda molt forta. Recordem que son temps en els quals la internacionalització de l'economia catalana no es basa només en l'exportació si no també en l'establiment d'empreses sobretot al carib i altres països sud-americans.

A partir de l'assumpció de la pesseta com a moneda, l'Estat espanyol no torna a fer fallida, entre altres coses perquè la Mancomunitat s'encarrega de modernitzar Catalunya i fer-la motor a l'estat espanyol, fins que arribarà la crisi internacional dels anys 20 del segle passat i entrem de seguida en la guerra civil. La postguerra, ara ja si amb una política econòmica 100% castellana, van ser anys de molta pobresa, en la qual tot i que l'Estat espanyol va aguantar, va ser en base a depreciacions constants de la pesseta amb el conseqüent empobriment dels ciutadans.

Als anys 80 finalment la situació econòmica de l'estat tornava a ser caòtica amb un atur insoportable, com ara, i només l'entrada a la UE, aconseguida en part per la determinació del govern Pujol, serà capaç de salvar a l'Estat espanyol d'una nova fallida.

Ara però, l'estat espanyol ha tornat a fer de les seves i torna a estar a les portes d'una nova fallida. Standar and Poors ha tornat a baixar aquesta setmana un esglaó més i ja en queden pocs per caure a l'abisme. Però no ens hauria d'estranyar aquesta situació, no és pas nova a l'estat espanyol com hem dit abans. Per qui si seria nou, és per a Catalunya que no està acostumada a aquest tipus de situacions. Però tenim la gran sort que hi ha una porta que ens treu automàticament d'una possible fallida, és l'Estat propi.

Amb un estat propi, Catalunya reinvertint el que avui és dèficit fiscal, assumeix una situació molt més còmode que la de l'estat espanyol, però el millor de tot és que a més tornarà a entrar en un cicle econòmic expansiu, liderat per les inversions internacionals que veuran en Catalunya un projecte de futur.

Turisme, industria de valor afegit, logística internacional, cultura reconeguda, tenim molts sectors interessants pels inversors, que no son avui fruit de desig perquè darrera hi ha una paraula que fa por: Espanya. Por a la fallida és clar.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3448
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR