e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Setembre de 2009

Rebaixes d'impostos arreu d'Europa Els governs de les grans economies europees injecten fortes sumes per reanimar la inversió i el consum
La injecció de milions d'euros per fer revifar l'activitat i el consum s'ha generalitzat a Europa, amb consens social o no, i, al contrari del que ha passat a Espanya, la rebaixa d'impostos ha estat un recurs adoptat per diversos governs.


Albert Segura/Àlex Vicente/Quim Aranda/Sandra Buxaderas

Alemanya: Menys pressió fiscal
L'economia alemanya ja torna a fer de locomotora europea, tot i ser la que més s'ha enfonsat de les grans, un 5,1% el 2009. Alemanya ha patit la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, però ahir Angela Merkel va guanyar les eleccions. Res a veure amb el que els passaria a Zapatero o Brown si s'haguessin enfrontat ahir a les urnes. Rebaixes fiscals, de fins al 3,5% en el primer trimestre d'aquest any, liquiditat per a les empreses i diners als ajuntaments perquè construeixin infraestructures és la medicina que Merkel ha receptat contra la recessió. Els dos plans anticrisi llançats pel govern alemany sumen 85.000 milions d'euros i representen l'1,5% del PIB. 18.000 milions han anat a parar a un programa d'inversions similar al pla E de Zapatero amb què Merkel ajuda els ajuntaments a pagar obres que suavitzin la caiguda del sector de la construcció i la destrucció de llocs de treball. Des del juliol s'estan construint carreteres, ferrocarrils, infraestructures de telecomunicacions i, sobretot, s'estan modernitzant escoles i universitats. Merkel ha rebaixat en un punt la taxa impositiva mínima -del 15% al 14%-, ha retallat la contribució a l'assegurança de malaltia -del 15,5% al 14,9%-, ha apujat el límit exempt de declaració fiscal fins a 8.004 euros i ha reformat la progressió de les tarifes fiscals perquè els augments de sous no es tradueixin només en el pagament de més impostos. Merkel i el president del Consell Assessor d'Economistes del Govern, Bert Rürup, preveien que aquesta rebaixa fiscal reactivaria el consum i faria tornar a créixer l'economia un 0,5% en el segon semestre. Encara es van quedar curts: els números verds ja són del 0,7%. Berlín també ha creat una reserva de 100.000 milions d'euros perquè les empreses amb problemes de liquiditat no hagin d'acomiadar. Les ajudes més controvertides són les que ha rebut el sector de l'automòbil, pal de paller de l'economia alemanya, que ha posat en peu de guerra mitja UE, que acusa Merkel de proteccionista.

França: Dues vagues amb resultats

El pla antirecessió de Nicolas Sarkozy preveu injectar 26.000 milions d'euros en l'economia francesa durant els pròxims dos anys, quantitat dirigida a potenciar la inversió i, en menor mesura, el consum. Sarkozy ha destinat 11.500 milions a les infraestructures, la sanitat, la justícia i les universitats i ha concedit ajuts directes a l'habitatge -com la concessió de crèdits sense interès i l'adquisició per part de l'Estat francès de 100.000 vivendes socials- i a la compra d'automòbils: des de l'hivern, els compradors reben primes de 1.000 euros si el cotxe escollit és poc contaminant. Amb tot, les mesures van ser considerades insuficients pels principals sindicats, que no van ser consultats durant la confecció del pla anticrisi. Les forces sindicals van denunciar l'absència de gestos per augmentar el poder adquisitiu i així afavorir el consum.

Davant la negativa del govern a ampliar el seu paquet anticrisi, les centrals van convocar dues vagues generals durant l'hivern passat, que es van saldar amb un èxit considerable. Prop de tres milions de ciutadans van sortir al carrer i prop del 80% dels francesos deien que donaven suport a la protesta. Enfortits per la mobilització, els sindicats van aconseguir que Sarkozy destinés 2.600 milions suplementaris als ciutadans més fràgils davant la crisi, a través de primes per a les famílies amb salaris baixos i a una millora substancial de la indemnització dels aturats. Els desocupats francesos reben avui un 75% de l'últim salari brut després de dos mesos treballats. Abans se'n requerien quatre per obtenir un 60% de l'últim sou. El govern conservador ha descartat un augment dels impostos, pel fet que suposaria saltar-se una de les principals promeses electorals de Sarkozy. Contra pronòstic, el president fins i tot ha aconseguit rebaixar l'IVA de la restauració del 19,6% al 5,5%, una reclamació històrica del sector. Les mesures contra la recessió han disparat el deute públic, que ja ascendeix a 109.000 milions d'euros, més del doble que el 2008.

Regne Unit: Menys inversió

El ministre d'Economia britànic, Alistair Darling, valorava en 21.904 milions d'euros el valor dels estímuls fiscals que el seu govern estava disposat a aportar des d'octubre-novembre de l'any passat fins al final de l'any fiscal 2010-2011 per treure el país de la crisi. Una quantitat ridícula si es compara amb l'1,4 bilions d'euros que el mateix Tresor britànic ha destinat des del 14 de setembre del 2007 (nacionalització del Northern Rock, primer símptoma del crac financer, tot i que ningú ho va voler veure com a tal) fins al 26 de febrer de 2009, moment de la tercera i fins ara darrera aportació de líquid a un banc (27.900 milions d'euros), per recapitalitzar en aquest cas el Royal Bank of Scotland (RBS), que en total s'ha endut 405.000 milions d'euros del pla de rescat.

La comparació de totes dues dades, rescat de la banca i estímuls fiscals, permet precisar on ha calgut posar l'èmfasi en una actuació que, al Regne Unit, ha estat pràcticament unilateral: és a dir, la iniciativa, encertada o no, l'ha dut el govern pràcticament sense consensuar les mesures amb els agents socials, actors totalment secundaris en tot el procés. Només la baixada de tipus d'interès del Banc d'Anglaterra, que els manté ara en els nivells més baixos de la seva història (0,5 %), ha acompanyat el paquet de mesures.

Les mesures d'estímul fiscals s'han limitat a la reducció durant un any de 2,5 punts de l'IVA (del 17,5 al 15%) a partir de l'1 de desembre del 2008; l'augment en 158 euros per persona de la quantitat lliure de l'impost sobre la renda; la supressió de l'impost dels timbres de l'Estat en la compravenda de cases per un valor inferior a 192.000 euros. L'efecte d'aquesta sèrie de mesures, i d'altres de menor incidència, com ha estat l'avançament d'un pla d'inversions públiques, ha estat la reducció dramàtica dels ingressos del Tresor, al voltant de l'11 per cent en un any.

Itàlia: Sense marge de maniobra
Itàlia té poc marge de maniobra per estimular l'economia perquè és el país amb el deute més elevat d'Europa (115,1% del PIB, el triple que Espanya). El govern Berlusconi no té cap intenció d'apujar impostos ara que les empreses i famílies van prou ofegades i quan tot just s'espera créixer un 0,7% l'any que ve, després d'una caiguda del PIB enguany del 4,8%. Com a molt, aspira a fer una pausa en la retallada de la despesa pública iniciada l'any passat -aquest setembre les escoles tenen 42.000 professors menys. El ministre d'Economia, Giulio Tremonti, resumeix així els plans per al 2010: "Zero retallades i zero augments d'impostos". Com que hi ha 378.000 persones més a l'atur respecte a fa un any (la desocupació arriba ara al 7,4%), per quadrar els comptes Tremonti confia en la llei d'amnistia fiscal que preveu gravar amb un 5% els capitals d'evasors que decideixin repatriar els diners a Itàlia. Si la norma té èxit, espera poder ampliar els estímuls econòmics.

Enguany, per exemple, ha aprovat un pla d'ajut a la compra d'automòbils que no té garantida la continuïtat l'any que ve. L'únic paquet general anticrisi del govern, més enllà de l'ajut a la banca, va arribar a finals de juny, amb un decret amb què aprovava desgravacions fiscals per la compra de maquinària de la indústria, un abaratiment del gas metà, ajuts a les empreses per evitar acomiadaments, nous recursos per a famílies desafavorides amb fills petits i un compromís de les empreses públiques d'agilitzar els pagaments als proveïdors. A canvi, va aplicar la tisora a la despesa sanitària.

Bèlgica: pla descentralitzat
L'expremier belga Yves Leterme és el primer cap de govern que va haver de plegar pel crac financer. L'escàndol del Fortisgate -la pressió a la justícia perquè aprovés la venda de Fortis al banc francès BNP Paribas- el va obligar a dimitir.

Els contribuents belgues van haver de pagar amb 3.000 milions la indigestió de Dexia amb les subprimes i llançar dos plans de rescat més, de 3.500 milions cadascun, per salvar Ethias i KBC d'un naufragi segur. Després d'haver dilapidat aquesta gran suma de diners públics per ajudar els bancs, a Bèlgica no li han quedat gaires diners per llançar un veritable pla anticrisi.

En qualsevol cas, en ser una economia tan petita i oberta, Bèlgica s'està beneficiant dels plans de rellançament de França i Alemanya. Leterme, primer, i el nou primer ministre, Herman van Rompuy, van pactar amb patronal i sindicats la resposta a la crisi i van tancar abans un acord interprofessional.

El govern federal ha retallat l'IVA de la construcció del 21% al 6% per a l'obra nova, ha regalat xecs energia -rebaixes directes en la factura de la llum-, ha finançat les pimes i ha accelerat les inversions públiques en infraestructures, economia verda i innovació. Tot plegat, sense tirar pel dret i consensuant-ho amb les tres regions, Flandes, Valònia i Brussel·les capital, que han pogut elegir els diners que volien gastar-se -els flamencs 842 milions, els valons 1.500 i els brussel·lesos 208- i en quines polítiques de xoc.

Font: Diari Avui.cat
Dilluns28 de setembre del 2009

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
943
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR