31 de Març de 2009

Els voluntaris de Sant'Egidio atenen cada setmana 300 persones que dormen al carrer, el doble que fa mig any
La guia ‘On menjar, dormir i rentar-se' recull 704 adreces on els sensesostre troben assistència

Sònia Pau (Avui)

Dormir al carrer és dur i perillós. Ho saben bé els voluntaris de la Comunitat de Sant'Egidio que fa vint anys que surten a les nits en petits grups a trobar els sensesostre a les estacions o als llocs recollits on s'arreceren per passar la nit per facilitar-los menjar, begudes calentes i mantes. La coordinadora de Sant'Egidio a Barcelona, Raquel Sancho, va explicar ahir que els últims sis mesos detecten moltes més persones al carrer: si fa un any atenien unes 150 persones a la setmana, actualment ja arriben a les 300.

"No són els vagabunds de sempre. Són persones que per la crisi han acabat al carrer", va subratllar Sancho, que va posar l'exemple d'homes que perden la feina per la crisi de la construcció i no tenen una xarxa familiar que els doni suport o ancians amb pensions de misèria que no els arriben per pagar el lloguer. És la màxima expressió de situació d'exclusió. Pensant en totes aquestes persones que viuen al ras, Sant'Egidio va presentar ahir la guia On menjar, dormir i rentar-se 2009, que per sisè any recull els llocs de la ciutat on es pot trobar ajut i acollida.

La falta de feina, la impossibilitat de pagar el lloguer, addiccions i problemes mentals no diagnosticats a temps fan que llocs on abans es refugiaven una quinzena de sensesostre ara passin a tenir-ne una trentena. La meitat dels que atén aquesta entitat són immigrants, i un 20% són dones. Una de les alertes que va donar ahir Sancho és que en determinades zones de la ciutat es "creï una certa intolerància i sensació d'inseguretat que pot convertir-se en racisme". "No podem permetre -va afegir- que la criminalització dels pobres i estrangers sigui la resposta dels temps de crisi".

És per això que els responsables de Sant'Egidio van reclamar més recursos municipals d'atenció als sensesostre: "Els serveis estan desbordats. Falten llits i llocs per poder-se rentar. I calen estratègies a llarg termini, anar més enllà de resoldre les situacions d'emergència".
El segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Ricard Gomà, va reconèixer que tot i que han crescut els recursos, "encara hi ha molta feina per fer". "Precisament en un context de crisi econòmica, cal redoblar els esforços", va admetre. La previsió és que en dos anys es creïn 400 places més per dormir en centres d'acollida i habitatges d'inclusió. Gomà, però, va insistir que cal anar més enllà i "pensar en un model per després de la crisi que no dugui cap a una altra crisi".

barcelonaldia | Març 26, 2009