31 de Desembre de 2008

Amb la paraula crisi en boca de tothom arriba Nadal.
Llumetes de colors als carrers, alegres melodies avorribles als altaveus, pares Noels disfressats repartint llaminadures i tocant-se la campana, avets il·luminats (a cop de pedal o endollats) per tot arreu, persones i persones mirant aparadors amb munts de bosses a les mans, treballadors solitaris que tornen a casa carregant el lot de l'empresa, cues a l'administració de loteria... a l'escena només hi falta la nena dels llumins, que hi és però ningú no la veu. L'esperit nadalenc es respira a Barcelona. És temps de família i amor, i a la vegada és temps de solitud i malenconia, i per molta gent és l'època més trista de l'any. Però per la majoria, Nadal significa comprar, menjar i beure i, com si aquesta acceptada aberració fos el més important, des de l'Administració ens hi impulsen. Els nens i nenes viuen el mes de desembre hipnotitzats pels anuncis de joguines i els adults viuen amoïnats calculant si el seu pressupost podrà arribar per comprar escamarlans. Senyors, en la mesura de l'impossible, continuarem comprant, és quelcom inherent a aquesta època. S'ha de ser quasi un revolucionari per no veure's immers en la voraç marabunta consumista, però no fa falta que l'únic missatge de l'Ajuntament de Barcelona vagi en aquesta direcció. Posats a no dir res, posats a recordar-nos que vivim a Barcelona, posats a informar-nos que una professora d'idiomes és dependenta d'una botiga i una nutricionista és peixatera, també ens podrien regalar les orelles amb alguna informació encoratjadora de caire una mica més social, una mica més humà. Per sort, associacions, ONGs i parròquies en bona mesura ja s'encarreguen de fer bones tasques, però i l'Ajuntament? La pobresa i l'exclusió social l'amaguen de la mateixa manera que van amagar les prostitutes durant les olimpíades del 92, això tothom ho sap, però hi és. Hi haurà persones grans soles que no podran celebrar res, hi haurà infants sense regals, hi haurà molta gent que a la santa i plàcida nit de Nadal dormirà al carrer. Només ens agradaria saber si l'Ajuntament de Barcelona fa res especial pels barcelonins i barcelonines que viuen situacions massa dramàtiques per valorar que Barcelona sigui la millor botiga del món.

Enviat per: barcelonaldia | Desembre, 2008