19 de Maig de 2010

La Diagonal deixa Hereu amb l'aigua al coll

La rotunda victòria de l'opció C obre una greu crisi institucional que provoca la destitució de Carles Martí, fins ara mà dreta d'Hereu

Francesc Espiga
Ha estat un terratrèmol polític en tota regla. Un càstig acarnissat del qual al govern de Jordi Hereu li costarà molt recuperar-se, si és que ho aconsegueix. Malgrat que en els últims dies ja es donava pràcticament per feta la victòria de l'opció C en la consulta de la Diagonal, els resultats finals han estat d'una contundència molt més clamorosa de la presumible. Un 79,84% dels votants s'han decantat per aquesta alternativa, que equival a deixar el projecte en punt mort, una derrota gairebé humiliant que ha empès Hereu a sacrificar una peça vital del seu govern com és el fins ara número 2, Carles Martí. La gerent d'administració electrònica del consistori, Pilar Conesa, també paga els plats trencats en forma de dimissió pel desgavell tècnic que ha presidit tota la consulta.
El veredicte ha estat d'una rotunditat tan inapel·lable que no dóna peu a possibles lectures interessades en clau de disculpa. Un 79,84% dels 172.161 barcelonins que han participat en la consulta han votat per l'opció C. La C de càstig. Amb uns resultats tan contundents, Hereu s'ha hagut de moure amb rapidesa perquè la tempesta no l'arrossegui, tallant caps a un doble nivell. Pilar Conesa, fins ahir gerent d'administració electrònica de l'Ajuntament, ha presentat la dimissió arran de les múltiples incidències informàtiques que s'han produït en el transcurs de les votacions. Ara bé, la magnitud de la derrota feia evident que calia una destitució al més alt nivell polític per taponar, en primera instància, l'hemorràgia.

I per sota de l'alcalde només hi havia un nom, el de Carles Martí, primer tinent d'alcalde, cap de files del PSC a Barcelona i l'encarregat de pilotar tota la sala de màquines del consistori. La seva destitució, decidida per la via d'urgència, suposa un cop duríssim per a Hereu, ja que es tractava del seu home de més estricta confiança en l'executiu. Una maniobra que ha satisfet ERC, soci preferent del govern, però que ni de bon tros no tanca la crisi. La imatge de l'alcalde ha quedat literalment trinxada i, a més, la marxa de Martí obligarà a fer una remodelació del consistori. El tercer tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, i la regidora de Seguretat i especialista a apagar focs, Assumpta Escarp, són ara mateix els més ben situats per assumir més responsabilitats en la cadena de comandament. També caldrà resoldre quin serà l'encaix del responsable d'Urbanisme, Ramon García Bragado, en el nou govern, que a priori era un dels candidats a pagar els plats trencats.

Forçats per les circumstàncies, ni Hereu ni el mateix Martí van buscar ahir subterfugis a l'hora de fer una lectura dels resultats. «Hi ha hagut un avís clar al govern», va apuntar l'alcalde. Un toc d'atenció per haver plantejat un projecte d'aquesta envergadura i la consegüent consulta en uns moments econòmicament molt durs. De fet, Hereu va ser molt sincer i explícit quan va assegurar que la decisió d'organitzar aquesta consulta havia esdevingut «el símbol que ens hem allunyat de les preocupacions dels ciutadans». En aquesta situació, el ja destituït primer tinent d'alcalde va assumir tota la responsabilitat quan va assegurar que «la persona que va pensar que aquest tema -la reforma de la Diagonal- era estratègic per a la ciutat vaig ser jo».

En els dies vinents, o hores, per tant, es farà evident aquesta reestructuració, que també comportarà un canvi de rumb en les prioritats polítiques del govern. Més proximitat i menys fastuositat és la recepta a la qual recorrerà el PSC per intentar redreçar el rumb i evitar un daltabaix en les eleccions municipals de l'any vinent. Aquest reenfocament s'ha de veure, però, com afectarà projectes que ja estan en marxa i que han aixecat moltes crítiques per la seva magnitud, com ara la candidatura als Jocs Olímpics del 2022. A més, la situació de minoria en què es troba l'actual bipartit tampoc no li posa les coses fàcils. ERC de moment ha dictat una treva, però CiU i el PP ja van deixar clar ahir que volen el cap de l'alcalde.

L'Eixample es mobilitza, Ciutat Vella s'absté

En els set dies que ha durat la consulta ciutadana han votat un total de 172.161 barcelonins, dels quals 83.118 (un 48,2%) ho han fet presencialment i els 89.043 restants (51,7%) a través d'internet. Els resultats són nítids: 20.447 sufragis (11,88%) per l'opció A (bulevard), 14.260 (8,28%) per la B (rambla) i 137.454 per la C. O sigui, quasi un 80% de participants han propiciat a la pràctica que la transformació del tronc central de l'avinguda quedi, fins a nova ordre, aparcada en un calaix. L'índex final de participació queda en un exigu 12,17%, una xifra que, si bé no n'hi ha per tirar coets, tampoc no es pot considerar catastròfica per a les perspectives del govern. Les dades per districtes revelen un grau de mobilització molt desigual. L'Eixample, feu de CiU i una zona afectada de ple per una possible transformació. és on s'ha registrat més participació (21,86%). A l'altre extrem hi ha Ciutat Vella, on amb prou feines s'ha arribat al 3% de participació. Ha estat significativa l'abstenció que hi ha hagut en districtes com ara Nou Barris (94%) o Horta (91%), dos dels principals graners de vots del PSC.

«Ni era la pregunta, ni era el moment de fer-la»

f. espiga L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, durant la seva intervenció d'ahir on va anunciar el cessament de Martí. Foto: A. PUIG.
Amb posat compungit, i amb un retard considerable tenint en compte la transcendència de les decisions a prendre, l'alcalde de Barcelona va comparèixer ahir pels volts de dos quarts de dues del migdia per donar-ne comptes. Va anar directe al gra. Va afirmar que el resultat era «inapel·lable» i que se n'extreia «un missatge molt clar» adreçat al govern municipal. També va assegurar que s'havien produït «més errors dels que són admissibles» durant les votacions i que, per això, havia acceptat la dimissió de Pilar Conesa. També va avançar, però, que el consistori també demanarà responsabilitats a les dues empreses encarregades de la logística informàtica, per la qual cosa han cobrat 560.000 euros dels tres milions que es calcula que ha costat la consulta. Un cop resoltes les explicacions sobre el funcionament de les votacions, Hereu va fer la lectura política dels resultats. «No era la pregunta ni el moment de fer-la» va exposar, i va admetre que en l'actual context de crisi no era el moment de plantejar un projecte així. Fins i tot va admetre que podia haver-hi la percepció que l'executiu local «està allunyat de les preocupacions de la gent i ara, més que mai, és quan hi hem d'estar a prop». Arribats a aquest punt, va afirmar que era el moment d'adoptar responsabilitats polítiques per fer donar un tomb a aquesta situació, prenent «decisions» dures «des del punt de vista personal». Per uns moments, produïa la impressió que, fins i tot, podia presentar la seva dimissió. Però no. El sacrificat era Carles Martí, el seu escuder. Entre els assistents a la compareixença, hi havia molts regidors i càrrecs del consistori que no amagaven la sorpresa i els plors. Ningú no s'ho esperava. Com tampoc un 80% dels vots per a la C. Publicat a  El Punt Barcelona
17-05-2010