24 de Novembre de 2009

Hereu intenta ser transparent per justificar 11,8 milions en informes

El regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, a la dreta, ahir mostrant un dels informes
que es van ensenyar als mitjans / Jordi Soteras
L'Ajuntament mostra de cop els 198 documents que CiU i PP han utilitzat com a exemple de malbaratament en temps de crisi

Albert Balanzà
Una vegada i mai més. L'Ajuntament de Barcelona va sotmetre ahir els mitjans de comunicació a una sessió maratoniana d'intent de transparència posant sobre la taula físicament els 198 informes que CiU i PP han utilitzat els últims dies com a arma llancívola contra el govern de Jordi Hereu. "Hem comprat aquell coneixement que no teníem", va adduir el regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, per justificar els 11,8 milions d'euros totals gastats en un any 2008 de crisi.

Els informes (altrament dits estudis o treballs tècnics) no tornaran a tenir un abast més ampli que el dels grups municipals si s'aprova divendres una proposició de PSC i ICV-EUiA que garantirà l'accés dels textos durant un mes a canvi que els grups en preservin la confidencialitat. La sessió d'ahir va recollir moltes perles ja fos a través de l'anàlisi dels tècnics o a través dels textos que els periodistes van poder consultar.

Ocells i llums de Nadal
Hi ha una fixació per l'estudi dels ocells en els treballs de Medi Ambient (35.755 euros en tres estudis), amb conclusions com ara que no s'han incrementat els falcons pelegrins entre el 2005 i el 2007 però sí el 2008 (55%) i que les obres de la Sagrada Família amenacen una parella que hi ha al temple. També en un informe de seguiment d'ocells s'afirma que és "complicat" establir el perquè de la reducció d'aus autòctones però que pot ser per la disminució d'horts a la ciutat i recomana potenciar l'arbrat. D'altra banda, l'enllumenat de Nadal, que enguany no ha reparat en despeses, també va merèixer el 2008 l'encàrrec de dos informes per valor de 23.548 euros, un dels quals consistia que diversos inspectors oculars van vigilar 434 trams de carrer i van determinar que en el 97% es complien els horaris de l'enllumenat de Nadal.

BCN Social (i cara)
El desenvolupament de la marca Barcelona Social, a càrrec de Claret Serrahima, és un dels estudis que han sortit més cars a l'administració municipal en el capítol d'Acció Social, amb un cost de 29.928 euros. Es tracta de l'aplicació d'aquesta identitat gràfica en els 34 centres de serveis socials.

Funcionaris descontents
Entre el 8 i el 19 de juny, l'Ajuntament de Barcelona va decidir externalitzar la realització d'una enquesta interna sota el nom Tinc la paraula i per la qual va pagar 17.400 euros a l'empresa Emotivación y Sistemas SL de Sant Cugat del Vallès. Amb una participació d'un 41%, les crítiques dels funcionaris es van centrar en la manca de temps per fer la seva feina o la negativa a treballar de cara al públic. També va haver-hi crítiques per la manca de personal o la mala planificació dels districtes, però la pitjor part se l'enduia la coordinació entre districtes, sectors i instituts (10% d'acord o més aviat d'acord) i la reforma de l'organització dels districtes (13% i 3%).

Catalunya Segle XXI
Un estudi fet per l'entitat Catalunya Segle XXI sobre el planejament urbanístic del nou espai de la presó de la Trinitat es va argumentar ahir en el fet que l'entitat afí a Pasqual Maragall "és una formació acreditada amb mètode en els processos de participació sobre planejaments urbanístics". Un segon estudi sobre els organismes de participació de l'Ajuntament assegura que hi ha "un excés d'òrgans per la quantitat de gent que hi participa". Cash total per dos estudis: 27.318 euros.

La maqueta del Fòrum
El manteniment de la maqueta del Fòrum -"que en realitat és una exposició", va adduir un dels tècnics- va valer 750.000 euros i ara ha costat 149.600 euros per una revisió que, segons l'Ajuntament, s'hauria de fer cada any.

Qui dóna les llicències?
El polèmic informe titulat Treballs a l'exterior, que resol en tres pàgines per 3.000 euros si cal llicència en una obra o una altra, va ser considerat "molt barat" ahir perquè endreça la tipologia d'obres i estalvia "quatre mesos de tràmits" en projectes, per exemple, en què hi ha finançament públic però l'objectiu és privat.

‘Skates' i masculinitat
L'skateboard com a atractiu turístic és el que va descobrir l'Ajuntament a canvi de pagar 17.604 euros (un primer encàrrec d'11.948 euros no es va pagar perquè estava mal fet). També un estudi sobre l'ús del temps i les masculinitats (14.250 euros) ha servit per obrir patis d'escola en cap de setmana o biblioteques a les nits.

Avui.cat
24-11-2009