12 de Desembre de 2009

La titular de Defensa és ben valorada pels ciutadans i ha sabut fer-se un lloc en el cercle íntim de Zapatero però crisis com l''Alakrana', el CNI o Kosovo l'han desgastada dins el seu govern

Pere Gendrau
Una de les persones que està esperant amb candeletes l'arribada del nou any és la ministra de Defensa, Carme Chacón. El 2009 ha estat especialment complicat per a aquesta dirigent del PSC que tenia una carrera ascendent dins el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero: la Pasqua Militar, la retirada de tropes de Kosovo, la crisi interna del Centre Nacional d'Intel·ligència i, sobretot, el segrest del vaixell Alakrana l'han posada al centre de les mirades i han fet que se li qüestionés la gestió tant dins com fora del govern espanyol. Chacón pot treure pit amb la valoració que en fan els ciutadans: al baròmetre d'octubre, el CIS la puntuava amb un 4.73, només per darrere del ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que obtenia un 4.77. Amb tot, a l'últim sondeig d'El País, la seva popularitat ha baixat del 53% al 45%.

Chacón ja va començar l'any generant polèmica. El vestit jaqueta que va escollir per assistir a la Pasqua Militar va centrar l'actualitat de la jornada. Molts li van criticar que anés vestida amb pantalons perquè consideraven que no s'ajustava al protocol. De fet, aquell episodi defineix l'any que ha passat la titular de Defensa: l'aposta arriscada va fer que molts ciutadans -i sobretot ciutadanes- se sentissin identificats amb ella però, alhora, va complicar la feina del seu gabinet de forma innecessària. Per presumir s'ha de patir, diuen. I per ser un polític mediàtic, a vegades s'ha de fer treballar els assessors i els apagafocs.

Al cap d'un parell de mesos, al mes de març, Carme Chacón va passar per un calvari que va marcar un abans i un després dins del govern espanyol. La ministra va anunciar la retirada de tropes de Kosovo perquè l'Estat espanyol no reconeix la sobirania d'aquest país. Els temps i les formes escollides van encendre les ires de l'OTAN, preocupada per l'estabilitat d'un territori delicat. Al cap d'uns dies, es va reconduir la situació.

Moratinos, el bomber diplomàtic
Arran de l'incident de Kosovo, es va començar a difondre una idea que, amb el segrest del vaixell pesquer Alakrana, ha acabat d'agafar força: "Moratinos és el bomber internacional de Chacón". Això és el que es comenta als passadissos del Congrés i als cercles de tertúlia de Madrid, que el ministre d'Afers Exteriors ha hagut de socórrer la ministra de Defensa en gestions a què estava poc acostumada. En el terreny polític, l'efecte que ha provocat és que Chacón, respectada a la capital d'Espanya pel fet de ser catalana i exercir de ministra de Defensa, ha perdut força tant dins com fora del govern. I qui ha guanyat punts és, precisament, Moratinos, una persona criticada per la Brunete mediàtica arran de les seves simpaties amb el poble palestí o el govern cubà. Tot i això, l'episodi Haidar ha reobert les crítiques cap al ministre.

El 2009 també va ser dur per a Chacón quan va arribar l'estiu, amb els escàndols de l'exdirector del CNI, Alberto Saiz, viatjant a l'estranger aprofitant-se, suposadament, del fons del centre d'intel·ligència. Les males llengües diuen que, amb aquest episodi, la ministra també va perdre credibilitat a l'hora de resoldre'l. No obstant això, el pitjor moment ha estat el segrest de l'Alakrana. Sobretot, perquè l'ha acabada d'enemistar amb qui porta el pes de l'executiu, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega

Avui.cat
12-12-2009