e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 d'Abril de 2010

Jordi Borja
Urbanista

1. De lo que presumes y de lo que careces.
El nou equip municipal ha emfatitzat la proximitat, la participació, la relació directa amb els ciutadans en el marc dels barris. Crec que hi ha una base de bona fe, però em temo que el resultat pot ser pervers. I tinc molts dubtes que a l'origen la proposta de "fabricar "barris des de l'Ajuntament fos tan innocent i ben intencionada com es deia. L'equip anterior va perpetrar les ordenances de civisme, va fer impossible o inoperant qualsevol debat ciutadà sobre els projectes urbanístics va organitzar el gran xou del Fòrum de les Cultures sense el suport de la ciutadania. I precisament a l'endemà del Fòrum, va tenir l'acudit d'inventar els barris. L'objectiu dels responsables polítics de l'operació era debilitar el debat crític sobre la ciutat i orientar les energies dels col•lectius veïnals cap als temes més immediats, més propers i més petits. El nou equip reconeix implícitament que si vol presumir de proximitat és perquè es trobava a faltar en la política municipal. Però crec que s'equivoca si pensa que la proximitat es pot fer a partir de l'herència rebuda del passat.

2. El barri és una realitat històrica, social i territorial, un entrellat de relacions, i no es pot confondre amb un ens institucional.
Els 73 barris dissenyats per l'Ajuntament no són bons ni dolents, depèn de com s'utilitzin. Com a àmbit d'agregació de la informació pot ser útil per orientar algunes polítiques públiques, com els equipaments bàsics o l'accessibilitat, malgrat que són molt heterogenis entre ells. Però definir-los com l'àmbit d'actuació d'uns Consells "que seran els màxims òrgans de participació territorial..." és un error i una perversitat. Un error: en molts casos, l'àmbit de la temàtica objecte de polítiques públiques i de demandes ciutadanes no correspondrà al del "Consell de Barri". I una perversitat: genera contradiccions de tota mena amb el moviment associatiu i pretén portar-lo cap a un marc inoperant que farà de pantalla protectora de l'Ajuntament. I és un instrument dirigit contra les plataformes o coordinadores que els moviments socials i les associacions generen en funció de cada problemàtica i que han demostrat la seva capacitat de discutir amb el govern municipal de tu a tu. I fins i tot debiliten els Districtes, a qui correspondria promoure les formes de participació adequades a cada problemàtica.

3. Risc i oportunitat dels Consells
El principal risc per a la democràcia ciutadana dels Consells de barri, és que es converteixin en una mena de junta de veïns d'un immoble, que solament discuteixin de detalls quotidians, que mai qüestionin la gestió municipal i on sovint s'expressin les pors, els interessos més particulars i el conservadurisme i l'egoisme tronat que sovint emergeixen en les reunions d'escala. L'oportunitat és la capacitat que tinguin les associacions i altres entitats i col•lectius del barris de fer-ne un àmbit de revindicació des del barri i de coordinació amb d'altres consells de barri per incidir conjuntament en la gestió del districte i del govern municipal. I,en el cas que es demostri la seva inadequació, anar-hi per denunciar-ho i proposar altres àmbits per debatre i negociar les polítiques públiques.

L'ACORD DE GOVERN DIU:
"3.9.5. Impulsarem els Consells de Barri, que seran els màxims òrgans de participació territorial en totes les qüestions que els afectin"
"3.9.6. Assignarem un conseller de Districte a cada barri i treballarem per a l'elecció directa dels Consellers de Districte l'any 2011, impulsant la proposta de reforma de la llei electoral de règim general a les Corts espanyoles -tal i com es va aprovar en el darrer plenari del mandat 2003/07 "

Carrer 103
agost-octubre de 2007

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
810
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR