20 d'Abril de 2009

La desesperanza y la falta de ilusión son motivos suficientes para que los ciudadanos de esta Barcelona del siglo XXI, estemos cansados de tanto politiqueo y de baja calidad. El PAM tan anunciado y tan esperado por unos y otros, ha sido, es y será una de las burlas y gasto inutil a que el ajuntamiento nos tiene acostumbrados, en tiempo de elecciones todos rien, ponen sus mejores caras (carteles), al servicio de quienes les pagan, que no son otros que nosotros, los sufridos barceloneses, alto aqui porque todo tiene un limite y esta vez no ire a votar, que no cuenten con mi complacencia y espero les caiga la cara de verguenza cuando comprueben que nos importan una mi......", cansados estamos de tanto te daré, haré, prometo y etc. etc. Somos lo mejor que tienen y lo estan malbaratando con tanto engaño y corruptelas por doquier, "BASTA YA" se me acabo la paciencia y espero que a otros muchos ciudadanos tambien se les acabe, nuestro voto no esta en venta.

Per: JORDI FLORES CAÑADAS
el Abril 20, 2009

(Editorial)

Barcelona com a ciutat que ha de créixer sabent què vol arribar a ser, avança a trompicons reconeixent-se potencialment com a una gran metròpoli en el context d'Europa i intentant superar uns complexes i una timidesa provinciana. Som al segle XXI i des de fa anys seguim una política basada en "qui dia passa, any empeny" que no porta a enlloc. Els polítics que ens representen desenvolupen la tasca de gestionar la ciutat i progressen adequadament però sense que s'albiri cap espurna digna d'admiració en les seves decisions; fan el que han de fer, però sense anar més enllà. Desperta tristesa que això sembli acontentar a la majoria, causa desesperació arribar entendre i fins i tot compartir aquesta manera de pensar i resulta tràgic que ningú no faci res per resoldre aquest atzucac que ens condueix a tots plegats a la mediocritat absoluta.

El Programa d'Actuació Municipal, com gràficament es discerneix del seu nom, és un text que el govern municipal aprova a partir del qual tots els ciutadans i ciutadanes podem conèixer el què es vol fer pel nostre progrés i benestar i pel de la nostra ciutat. Un contracte entre el govern i la ciutat per expressar el compromís del primer amb tots nosaltres. L'han aprovat fa ben poc, a meitat de legislatura, quasi quasi preparant-se per les properes eleccions. N'han fet una exposició i tot, i ho han anunciat amb publicitat als mitjans de comunicació. Nicieses a banda, comprensibles fins a cert punt, les mesures de govern que han dissenyat amb l'ajuda de la participació d'una part certament admirable de la ciutadania que no ha perdut l'esperança es configuren en tres eixos programàtics transversals. L'acció potser no és el seu punt fort, però buscant grans paraules per definir conceptes senzills són genials. Al capdevall el que diuen que faran és, a grans trets, treballar per fer de Barcelona una ciutat inclusiva i cohesionada (posant l'accent en polítiques d'universalització dels serveis socials amb especial atenció a la gent gran i a les persones en situació de dependència), posar èmfasi sobre l'economia del coneixement (desenvolupant una ocupació de qualitat mitjançant programes d'inserció sociolaboral) i, per últim, dissenyar una convivència de proximitat (posant en funcionament pràctiques com els consells de barri per agilitzar la participació). Originalitat al poder. S'entén que els hagi portat tants mesos pensar-ho. Particularment no he anat a l'exposició de la Sala Ciutat i no conec a ningú que hi hagi anat, dec viure en un entorn degradat que prioritza les seves estones de lleure per coses que despertin certa curiositat i interès. La pregunta és quan temps necessitaran per dur a terme el que tants mesos els ha ocupat escriure.

Potser és una observació inútil, però molta gent creu que Barcelona es mereix més. Estem parlant de la Barcelona de la "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", la Barcelona que va sufocar l'aixecament militar de l'any 1936 i va caure tres anys més tard, la Barcelona que va aplaudir la república, la que va tremolar amb la tornada de Josep Tarradellas, la Barcelona dels gremis, la que va lluitar contra el regne de Castella, la que Jaume I va fer gran, la que va ser capital dels Visigots, la Colonia Augusta Faventia Paterna Barcino, la Barcelona que fa segles que lluita contra les adversitats i tira endavant amb orgull. Potser d'aquí a uns anys, com que el temps tot ho cura i tot ho relativitza, ho veurem diferent, però que les mesures de govern siguin tan poc inspiradores i que el dia a dia sigui tan pronosticable no és suficient. Què cal? Els polítics ho han de saber; és la seva feina. Una pista: fa falta il·lusió.

Enviat per: barcelonaldia | Abril 17, 2009