e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Març de 2012

La sentencia del tribunal constitucional castellà no ha estat un nou decret de nova planta?

És clar que si!

Fem no més una mica d’història:

Memorial de 1760. Mig segle desprès de la “desfeta” d’Almansa  vuit diputats de València, Barcelona, Palma i Saragossa dirigiren al rei Borbó Carles III un malauradament massa oblidat memorial, anomenat Representació (en realitat memorial de greuges (signat àdhuc per les autoritats borbòniques locals de cada regne) que denunciava la política unitària borbònica i molts retrocessos d’aleshores i en plena vigència encara avui.
Entre moltes altres reclamacions i/o denuncies hi constaven:

  • Contenia una denúncia de diversos crítiques a la política borbònica, sobretot al monopoli del poder pel Consell de Castella
  • Feien una defensa i exaltació dels aspectes positius del sistema anterior a la Nova Planta i de la seva justícia.
  • Hi eren importants les referències a la discriminació dels catalanoparlants.   
  • En aquelles Corts (Úniques que va convocar Carles III d'Espanya, 1760)  els representants de la capital històrica de Castella, Burgos, exigiren que els representants de la Confederació Catalana i Aragonesa seguessin a la darrera fila, darrere de tots i separats dels de Castella.
  • El Memorial començava amb la reivindicació de la restauració  del dret civil Valencià amb una denuncia de la manca de representativitat i el desprestigi del nou règim municipal i amb una lloança dels antics municipis i de les corts de cada regne.
  • Posaven com a exemple de justícia que a l'antiga Confederació  “ningún reino era más feliz que el otro y ninguno se sentía superior a los demás; los oriundos de uno no mandaban a los del otro: sólo el rey los mandaba a todos”.
  • En relació amb la llengua catalana, aquest memorial argumentava que els càrrecs relacionats amb l'administració de justícia havien de ser ocupats als Països Catalans per gent del país perquè els documents escrits fins a la Nova Planta eren escrits en català i ara els funcionaris castellans no els entenien: “los procesos y las escrituras de los siglos pasados están redactados en la lengua del pueblo, que, al cabo de tiempo, los castellanos llegan a comprender medianamente, pero nunca la totalidad del vocabulario, y aún menos la fuerza de muchas palabras, de la inteligencia de las cuales depende la justa decisión de los pleitos”.

Allò, en realitat, no més fou el començament. Avui per exemple, la justícia suspèn en valencià. Dos de cada tres secretaris judicials destinats als jutjats de la “Comunidad Valenciana” desconeix la llengua d’ Ausiàs March. I el terç que el domina no pot utilitzar-lo puix el sistema informàtic implantat por la Generalitat no més es en castellà. Conclusió: en 2010, l’ús del valencià és residual entre fiscals, jutges i advocats. Quelcom similar succeeix al principat.

La resposta de Carles III a les reivindicacions lingüístiques fou la Reial Cèdula de 23 de juny de 1768 "para que en todo el Reyno se actúe y se enseñe en lengua castellana". Avui ens hem de sentir, dit per un altre Borbó, que el Castellà va entrar amb amor, amabilitat i comprensió.

Per altra banda  «el Regne de València, per exemple,  no pagava contribucions (impostos en diuen ells, clar)  puix el rei és nodria del Real Patrimoni. Però a partir del 1707 s’introduí el dret fiscal castellà, amb l’establiment de l’anomena’t “equivalente”, i les arques valencianes sufriren un increment molt i molt fort de la fiscalitat». Aquesta percepció i realitat de «territorio explotado» també arriba fins avui. Els darrers estudis oficials situen als Països Catalans en el primers lloc amb major dèficit fiscal (és a dir els que aportem a l’estat la major quantitat de Diners i els que en rebem menys a canvi). Quin país pot suportar un dèficit fiscal de gairebé 21.000 milions d’€ com ha de suportar Catalunya?

Per iniciativa del Centre Català, després d'un acte públic celebrat al vestíbul de la Llotja de Barcelona, el 1885 és lliurà a Alfons XII un altre memorial de greuges amb altres i similars reivindicacions.

Al 2003 és presentà a les Corts Espanyoles un estatut que és retallà i el tribunal constitucional va escapçar totalment.

Anem de memorial en memorial mentre ells van de Decret de Nova Planta a sentencies dels seus tribunals contra Catalunya.

Fa cinc segles va succeir aquell fet i ells, els castellans, no volen veure que encara avui no se’n han sortit i nosaltres sembla que encara avui, cada dia menys gent però, no ens adonem que amb aquesta gent no hi a res a fer, és la Paraula Contra el Mur.

No més tenim una solució, l’Estat Català, benauradament cada dia en som més que ho veiem clar, molts més.

Jaume Manel Oronich i Miravet
Ex Paer en Cap de Lleida

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3006
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR