18 de Febrer de 2013

No arriba a dos mesos el que portem  del 2013 i ja van dos mandataris que anuncien que plegan com a caps d’Estat  per cedir el pas a altres teòricament més capaços d’afrontar el futur d’un món trasbalsat i un Continent a punt de dir adéu  al somni de la Unió Europea.   

D’una banda, el Papa Benet XVI diu adéu; que els feligresos  del segle XXI ja s’ho faran sense ell; que la seva salut no està per aguantar els problemes de pederàstia, celibats, ministeri de les dones, homosexualitat del clergat, etcètera, que viu la Església catòlica del moment actual. És el primer cop en set segles que un Pontifici  no espera a fer l’últim sospir al llit per cedir l’anell del pescador,  i el primer que tindrà  el privilegi  de veure sortir la fumata blanca per la tele i no des de el cel: avantatges de la tecnologia.

Per altre banda la reina Beatriu de Holanda també diu que ja te prou, i que abdica a favor del seu fill Guillem; que l’Europa de les Nacions és un embolic , i que se’n va a passejar tranquil·lament en bicicleta entre les tulipes del seu país. Es dona la circumstància de que la reina dels Països Baixos té la mateixa edat del rei d’Espanya; porta pràcticament els mateixos anys que Joan Carles I amb la corona al cap, i té un fill amb 45 abrils, igual que el príncep Felip, hereu de la corona dels Borbons.

Però aquí és una altra cosa. Aquí ningú,  siguin les que siguin les circumstàncies, plega; aquí ningú aixeca el cul de la poltrona del poder: tant se val la que estigui caient; ni la corrupció política; ni elefants africans; ni Corinas cortesanes; ni Urdangarins xoriços; ni xiulades  monumentals en esdeveniments esportius; ni res de res... El Borbó espanyol no se’n va ni amb aigua calenta, i és que al rei d’Espanya no l’aguanten les crosses, l’ aguanta la “Brunete-mediàtica” de la latent III República espanyola, que han variat  la famosa dita d’en Calvo Sotelo: “España, antes roja que rota”, per: “España, antes monàrquica que republicana y rota”: al final resultarà que Catalunya sosté al Borbó.