13 de Maig de 2009

Un pas en ferm a les aules

Hi ha aspectes de la Llei d'educació de Catalunya (LEC) que probablement podrien ser objecte de millora i d'altres que hauríem fet d'una altra manera si Esquerra fos el partit majoritari del país. Però així i tot, és innegable que com a país aquest és un pas ferm.

Partíem d'una ofensiva política i governamental (reial decret de la tercera hora de castellà), judicial (a partir de l'estimació parcial dels recursos interposats per grupuscles espanyolistes) i mediàtica (només cal veure com s'ha encolerit la caverna). I la resposta ha estat contundent, proporcionada i sòlida. Hem reaccionat, contra les previsions catastrofistes de determinat nacionalisme en permanent estat de frustració, amb una llei que blinda l'escola catalana com no s'havia fet mai. I això vol dir reforçar la immersió lingüística, avalada recentment per Europea, i impossibilitar la separació dels alumnes per raó de llengua. I ho hem fet amb un ampli consens, el de les tres formacions polítiques amb més pes a Catalunya. El procés de gestació ha estat llarg i treballat però el resultat és altament satisfactori. Tant que, al contrari del què ha passat al País Basc, un canvi de govern no amenaçaria amb una involució en el sistema educatiu.

CiU i el PSC s'han sumat al consens. A alguns, en una evidència més d'una visió dual del país (ben poc patriòtica per cert), sembla que gairebé els hagi molestat que hàgim arrossegat el PSC al consens. O no entenen o no volen entendre la importància de comptar també amb el PSC en aquest terreny. Sabem del seu sucursalisme i malgrat això han avalat la immersió i l'escola catalana. Si hi ha qui exigia proves palpables dels resultats de l'estratègia política d'Esquerra potser que comenci a obrir els ulls. No només estem forçant el PSC a fer passos en una direcció sinó que, de retruc, també hem aconseguit que el tímid catalanisme de CiU s'acosti cap al sobiranisme, ni que sigui senzillament per necessitat.