29 d'Abril de 2009

El Pla Marshall del Govern espanyol

El Govern espanyol ha inundat els municipis dels Països Catalans de pomposos rètols publicitant les generoses inversions a través del Fons d'Inversió Local, un dels instruments estrella per fer front a la crisi. El cas és que comptat i debatut, sembla ser que toca a 170 euros per català. Els mateixos que toquen en qualsevol altre comunitat autònoma. És clar que resulta que el cost de la vida en aquestes comunitats no és el mateix, que les inversions estructurals del Govern allí són molt superiors, que unes quantes són comunitats sobrefinançades i que, per si fos poc, fan una contribució molt per sota de la dels Països Catalans.

Fins aquí la pretesa igualtat ja queda en evidència però quan posem sobre la taula la magnitud de les xifres, aleshores ja clama al cel. El dèficit fiscal per català és de 2.622 euros. I per contra el finançament que ha posat sobre la taula ZP és de 170 euros per habitant. Per a més dades, la proposta de ZP és de 1.200 milions contra els 18.595 milions de dèficit fiscal a Catalunya. La migradesa de les xifres s'ha pretès justificar per la crisi. Però, en canvi, han decidit injectar 9.000 milions a la Caja Castilla la Mancha o 4.000 milions a fons perdut a l'FMI. I no cal dir que el Pla Rodalies de Madrid rep 5.000 milions. Hi ha diners per a quasi bé tot, sembla ser, menys per Catalunya.

La veritat és que el desvergonyiment del Govern de l'Estat no té mesura. I a sobre ens volen fer passar amb raons i ens venen les partides del Fons Local d'Inversió com un generós esforç del Govern central. Potser comença a ser hora de dir alt i clar que les ínfules de Pla Marshall de ZP són ben còmiques. I de recordar que allò que publiciten amb tanta pompa no representa més que una petita part de l'espoli fiscal que patim. Tant és així que només cal comparar el dèficit català amb les xifres de l'esbombat Pla Obama. Doncs bé, aquest gran esforç de l'administració nord-americana ha representat una despesa de 2.339 euros per americà. I els catalans paguem un Pla Obama cada any a l'Estat, cada any. I encara ens quedaria un romanent per duplicar dues vegades la inversió extraordinària dels Fons d'Inversió Local. Es miri com es miri, Espanya és un pèssim negoci per als catalans.