01 d'Abril de 2009

Cada ovella al seu corral

Ahir a la nit el BNG va anunciar que finalment ha optat per compartir coalició amb Esquerra a les eleccions del proper set de juny. L’anunci es feia poques hores després que Joan Puigcercós i Eduard López tanquessin l’acord amb Aralar també per concórrer junts als comicis europeus. Després de mesos d’especulacions i travesses de tot signe, s’està conformant una coalició “natural” (ara que es parla tant de pactes antinaturals) que aglutinaria el gruix de les esquerres independentistes dels Països Catalans, Galiza i Euskal Herria. Al final, cada ovella torna al seu corral tot i fer-ho en un solstici diferent a l’habitual.

I és també un pas clarificador que, de retruc, també aclareix la segona proposta que aglutina partits autonomistes de l’Estat, tot i que en aquest cas sense Galiza. Això permet que es visualitzi una coalició d’esquerres de caràcter clarament independentista enfront d’una segona coalició, amb una menor representació territorial, articulada al voltant de dues grans forces situades a la dreta i amb un discurs nacional calculadament ambigu.

Crec sincerament que és un pas important perquè permet dibuixar dues opcions amb una idiosincràsia ben definida tant a l’eix nacional com a l’eix dreta-esquerra. Així, malgrat el flirtejos de CiU amb el sobiranisme, cada dia que passa s’evidencia més que alguns, potser atemorits per les dimensions de la crisi immobiliària, han aparcat els plànols de la Casa Gran i han decidit tornar als orígens. I no ho dic perquè desitgi que a la coalició del PNB i CiU no els hi vagin bé les coses ans al contrari, també han de ser presents a Europa; són una opció legítima però no pas la de les esquerres independentistes. Ni són d’esquerres, ni el seu horitzó nacional és la sobirania.

El mapa polític es clarifica i el resultat és que presentarem una candidatura àmplia i plural però amb uns signes d’identitat clars i amb la voluntat de fer sentir la nostra veu al Parlament europeu, un fòrum en el que aspirem a ser-hi presents en el futur com a ciutadans de ple dret dels Països Catalans, Euskal Herria i Galiza.