e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 de Juny de 2010

ZP ja no fa gràcia

S'ha de reconèixer que quan Zapatero va guanyar les eleccions del 2004 va aconseguir despertar la il·lusió de molta gent. Veníem dels governs d'Aznar, de la guerra a l'Irak, de les privatitzacions per afavorir als amics, dels atacs més descarnats i menys subtils contra tot el que fes olor a diferent...en definitiva tenia un terreny molt ben adobat per poder-se visualitzar com l'alternativa a unes polítiques reaccionaries, centralistes i ultraliberals. Al nostre país també van ser molts els que li van donar un vot de confiança sincer (més d'un milió i mig de vots al Principat no són cap broma), creient que realment volia avançar des de l'esquerra cap a un model d'Espanya diferent, més plural, en que les diverses nacionalitats tinguessin un clar reconeixement. Aquesta no era pas la opció dels independentistes, però seria absurd negar que molta gent que podia no veure amb mals ulls la independència va votar ZP creient que era la opció més pragmàtica, que era més realista creure que ZP podia fer avenços significatius cap a unes majors quotes d'autonomia i reconeixement que no pas apostar clarament per la independència, que en aquells moments per molta gent encara podia semblar massa llunyana o utòpica tot i el creixement que havia experimentat.

Sis anys més tard podem afirmar clarament que ZP ha tingut una habilitat única: decebre a tothom que l'havia votat tot i haver-ho fet per motius diferents. A la primera legislatura ja va deixar clar que d'Espanya només n'hi havia una, i que la única diferència seria que Aznar ens ho deia amb cara mala llet i ell amb un somriure a la cara. Però a l'hora de la veritat ni “aprovaré el estatuto”, ni diversitat lingüística a les diverses càmeres espanyoles, ni seleccions catalanes, ni el català a la Unió Europea, ni Espanya plurinacional. Res.

Però a mesura que la falsa bonança econòmica provocada per l'especulació financera i immobiliària desapareixia també s'ha pogut comprovar que tampoc ha estat capaç de fer unes polítiques econòmiques i socials que el diferenciessin clarament dels governs anteriors. De fet directament no ha tingut polítiques econòmiques. Es va dedicar a negar la crisi i dilapidar el superàvit de l'Estat amb mesures com les dels 400 euros, sense cap base progressiva i amb la única finalitat de guanyar les eleccions del 2008. No ha sabut mai si volia baixar o augmentar el dèficit, i si l'augmentava a on s'havia de gastar. No ha fet cap mesura estructural que permeti canviar els problemes que van portar a la crisi un model caducat. Un dia dona la raó a la patronal i l'endemà aplaudeix cegament el que li proposen els principals sindicats espanyols. Encara és hora que persegueixin decididament el frau fiscal però en canvi suprimeix el xec nadó. I podríem seguir i seguir. Al final, un cop més a qui li toca pagar els plats trencats és als més febles i als catalans. Un cop més veiem com després d'anys i anys d'espoli ara ens demanen que ens apretem encara més el cinturo i els ajudem a sortir de la crisi, la crisi que ells han provocat.

Ara tots els catalans i catalanes que el van votar pensant que crearia una Espanya on Catalunya hi pogués encaixar han vist que no ha estat possible. Els catalans i catalanes que el van votar confiant que un govern d'esquerres a Madrid ajudaria les classes populars del nostre país n'estan patint les conseqüències en primera persona. I les retallades socials sembla que no han fet res més que començar. Per tan els hi hem d'explicar que el problema, com han pogut comprovar, no és qui mana a Madrid, sinó que ens manin des de Madrid. No en tinc cap dubte que molts d'ells, federalistes, gent que confiava en unes polítiques d'esquerres dirigides a qui més ho necessiten, s'estan preguntant si el seu vot va servir d'alguna cosa o els hi van prendre el pel. Molts d'ells comencen a pensar en clau independentista però potser encara no ho saben, i si aconseguim que una part importants d'aquests apostin per l'esquerra independentista el país farà un pas molt important. Per molts d'ells el vot a ZP era la darrera oportunitat que li donaven a Espanya, i vist com ha anat crec que la majoria tenen motius per estar molt decebuts. La il·lusió per ells ara té un altre nom: independència.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
10255
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR