19 de Gener de 2010

Unió és la prova del cotó

Que a Convergència Democràtica de Catalunya hi ha militants i dirigents independentistes és innegable. No només és innegable sinó que és molt positiu per al país. Els darrers anys, coincidint amb el seu pas a la oposició, les veus i posicions sobiranistes semblen haver guanyat pes en el si de la formació, coincidint també en un moment polític que fa molt més difícil defensar “el peix al cove”. Ara però s’acosten unes eleccions, i per tant toca concretar. Esquerra ha marcat la consulta sobre el futur de Catalunya com una condició clau per a la propera legislatura, la resta de partits hauran de dir si o no. Artur Mas en el seu discurs de proclamació no va anar tan enllà, però va semblar que volia dibuixar un horitzó que superes el marc autonòmic. Això si, condicionat a una sentència adversa de l’estatut. Però la marca electoral és diu CIU i no CDC, i aquí entra en joc l’amic Duran.

Duran i Lleida no ha estat, no és i no serà mai independentista. És d’agrair la sinceritat amb que sempre s’ha manifestat contrari a qualsevol projecte per al futur del nostre país que no vagi de bracet amb Espanya. Res fa pensar que la federació entre CDC i Unió no repeteixi, i per tant és lògic pensar que el programa amb que es presenti CIU a les eleccions sigui compartit per els dos partits que formaran les llistes. El problema és que si intentes buscar un punt intermedi entre independentisme i autonomisme sempre hi surt guanyant l’autonomisme. Amb espanya o si vol trencar o no, però el “potser” no és una opció.

Si l’aposta de CDC i d’Artur Mas per superar el marc actual i avançar decididament cap al dret de decidir és un objectiu estratègic i no una mera tàctica electoral (jo em quedo els votants més sobiranistes i tu Duran els autonomistes) haurem d’assistir necessàriament a un xoc frontal entre aquestes dos formacions. Si pel contrari Unió no protesta o ho fa amb la boca petita sabrem que tot era una escenificació per tal de fer servir l’independentisme com a ganxo electoral.

Esperem que la primera opció sigui la certa, el país necessita una força conservadora independentista. Restarem expectants.