20 d'Octubre de 2009

Fem el cim!

Aquest cap de setmana molts militants d'Esquerra i de les JERC vam pujar el Puigmal en motiu dels actes de proclamació de Joan Puigcercós com a candidat. A mesura que pujava (i el fred, el vent i el cansament augmentaven) vaig anar convencent-me de l'encert de la metàfora entre ascendir un cim i el nostre projecte independentista.

En aquest país hi ha un projecte, el nostre, que sempre ha tingut clar que vol coronar la muntanya. Mai no hem dit, ni hem pensat, que fos una tasca senzilla, però tampoc impossible. No hi ha un camí marcat, les condicions meteorològiques molts cops en són adverses, i a més moltes vegades el repte posa a prova la nostra resistència, però mai no ens plantejarem girar cua i baixar. Com que sempre érem els primers ens ha tocat obrir a nosaltres les rutes, amb errors i encerts, però marcant camins que després molts altres han seguit; quan les condicions no ens han acompanyat hem serrat les dents i hem guanyat a pols cada passa, i quan les forces defallien les recuperàvem observant com cada cop hi havia més gent que havia començat a caminar al costat nostre.

Uns quants porten anys asseguts a la Vall, d'esquena a la muntanya, o donant-hi tombs dient que arribar al cim estaria molt bé però que encara no és un bon moment per començar l'ascens. I mai no és el moment. Mentrestant nosaltres fent camí, perquè sempre hem tingut clar que malgrat les adversitats calia avançar, i que la nostra destinació no era cap utopia. A mesura que hem anat guanyant altura molta gent ha cregut també que aquest destí era factible, i han emprés la marxa. Potser no tots hi volem arribar per la mateixa ruta, i que cadascú triï la que li sembli millor, però allò important és que ningú resti estàtic, hem d'avançar, necessitem avançar. I no ho dubteu, al final ens trobarem al cim, la llibertat.