15 de Desembre de 2009

Espanya sempre diu NO a la democràcia

Aquest cap de setmana milers de catalans han pogut exercir el seu dret a vot en un procés organitzat des de la base i la transversalitat. Un exercici democràtic que volia permetre que els ciutadans i les ciutadanes poguessin pronunciar-se sobre un tema cabdal: el futur del nostre país. Al febrer i a l’abril molts més municipis celebraran les consultes, demostrant que aquest és un procés que avança, amb algunes dificultats cert, però també de forma decidida i constant.

L’espanyolisme ha reaccionat de forma contradictòria davant les consultes. Per un costat intentant ridiculitzant-les pel fet de no tenir un caràcter d’oficialitat, però al mateix temps oposant-se a la possibilitat de la celebració d’una consulta precisament oficial. És interessant observar com en cap moment han volgut donar arguments per defensar un vot negatiu, posició totalment legitima, sinó que han negat directament el dret a preguntar als catalans i catalanes.

Aquest substrat totalitari traspua en tots els porus de l’Estat. Avui mateix comença el judici contra Egunkaria, una farsa jurídica pensada per silenciar els mitjans crítics. Un sistema judicial, l’espanyol, que la majoria de cops no és res més que el braç executor dels interessos polítics. Una eina per il·legalitzar partits, retallar competències, escapçar estatuts o intimidar a mitjans de comunicació.

Potser que més enllà de les diverses ideologies i projectes polítics de cada partit comencem a fer una divisió clara. Els demòcrates que considerem els ciutadans subjectes actius de la societat amb el dret a decidir, i aquells que s’hi oposen.

Els independentistes sempre hem dit si a la democràcia, espanya sempre ha dit no. I tu?