28 de Juliol de 2009

Vol 93

Una de les coses que als europeus més ens frapa dels nordamericans és fins a quin punt arribem a ser diferents en alguns aspectes fonamentals. Malgrat que tots som occidentals que vivim en democràcies parlamentàries d'extracció cultural judeo-cristiana i funcionem en economies de lliure mercat, les diferències són prou paleses.

Dels nordamericans (i dels pobles anglosaxons en general) hi ha coses de les quals segurament molts europeus ens estimaríem més prescindir-ne, com és ara la hipocresia en tot allò que fa referència a la moral sexual. I, en el cas concret dels EUA, per exemple, l'obsessió per l'autoprotecció; la precarietat del sistema nacional de salut; o la invasió de l'àmbit públic per part del fet religiós, especialment del cristianisme en les seves expressions més extremes.

Tanmateix estic convençut que també en podem admirar-ne moltes coses: llur tenacitat, l'obsessió per l'excel·lència, la confiança en un mateix, el patriotisme, el respecte per la llibertat d'expressió, el paper dels mitjans de comunicació com a garants del sistema i, amb excepcions, l'eficàcia del poder judicial. Jo particularment n'envejo, sobretot, aquella mena d'optimisme naif que sovint els permet assolir fites que a nosaltres ens semblen literalment impossibles; per exemple, enviar un grup d'homes a la lluna i fer-los tornar sans i estalvis amb una tecnologia que quaranta anys després fa riure.

Hom recordarà que l'11 de setembre del 2001 un dels avions segrestats pels homes de Bin Laden no va arribar a impactar en el seu objectiu. Efectivament, un grup de passatgers del vol 93 de la United Airlines, alertats del que havia passat a Nova York pocs minuts abans, va decidir jugar-se-la i mirar de desarmar els seus segrestadors. El relat dels fets encara presenta algunes incògnites, però els enregistraments de les caixes negres i les trucades que diversos passatges van fer (i van rebre) en ple vol han permès reconstruir els esdeveniments amb força precisió. Hollywood, és clar, n'ha fet un parell d'adaptacions prou fidedignes que potser no passaran a la història del cinema, però que posen la pell de gallina.

Quan hom té la desgràcia de viatjar en un avió segrestat per terroristes suïcides, hom pot fer dues coses. O bé opta per prendre-s'ho amb calma i es resigna a què algú de fora li tregui les castanyes del foc; o bé es planteja si és al seu abast fer res per capgirar la situació. Ja coneixem de sobres quina és la tria de Hollywood: Bruce Willis sempre decideix enfrontar-se als terroristes ell solet i, després de molta brega i alguna esgarrinxada, aconsegueix fer aterrar el 747 a l'aeroport de destinació.

Malauradament, en el cas dels passatgers i la tripulació del vol 93 de United Airlines, el desenllaç fou infinitament més tràgic. És la diferència entre la realitat i la ficció.

En la vida real, la distància entre l'heroicitat i la idiotesa depèn del percentatge d'aspirants respecte llur univers demogràfic. I, sobretot, de si se n'acaben sortint o no. Als EUA, els anomenats pares de la nació van ser un grup relativament petit d'homes benestants que en un moment donat no van trobar cap alternativa millor que fer la revolució (nosaltres en diem proclamar la independència). Malgrat les dificultats, se'n van sortir prou bé i ara gairebé són venerats al seu país.

Si només un o dos passatgers del vol 93 s'haguessin enfrontat als terroristes, segurament avui parlaríem d'un gest anecdòtic, inútil i desesperat. Atès, però, que els revoltats van ser prou nombrosos i els va anar de ben poc, una majoria de nord-americans els considera uns herois i un exemple per a la nació. I això que amb el seu gest no van aconseguir salvar la vida. Van evitar -això sí- que l'avió acabés estavellant-se a la Casa Blanca o cap altre objectiu de primer ordre.

Els catalans ja fa temps que som a bord del vol 1714 de Catalonia Airlines. I fa temps també que el bèstia que ha agafat el timó només somia amb les cinquanta verges que li han promés al paradís dels espanyols. Compatriotes, amb el somriure, la revolta. Associeu-vos a Reagrupament (www.reagrupament.cat) i ajudeu-nos a esbotzar la porta de la cabina.