03 de Novembre de 2008

UTE a ERC

En la vida interna del partit els militants d'ERC encara conservem el dret a vot, tots per igual. Podem participar i votar -si volem- en els congressos i en totes les consultes que es plantegin. Això molesta moltíssim, sobretot a CiU i PSC, perquè els posa en evidència. En els moments importants, els militants d'aquestes dues forces tenen reservat el paper de comparses o convidats de pedra, perquè les grans decisions les prenen un grup reduït de persones. Però, sorprenentment, l'assemblearisme encara molesta més als polítics professionals que porten les regnes d'això que avui es diu Esquerra però n'havíem dit ERC. Ells perceben l'assemblearisme com una autèntica espasa de Dàmocles que penja sobre el seu càrrec.

És obvi que en un sistema assembleari no tot són flors i violes. Ningú no nega que aquest model té inconvenients i comporta certs riscos. Per exemple, tothom s'hauria d'adonar que exigeix un grau de responsabilitat individual més elevat i també que hi ha escletxes per on de vegades entren i surten gripaus. És un model perfectible, com ho són tots. Però, clar, quan flairem la ferum de sofre que desprenen els partits que funcionen pel sistema de delegats, no hi ha color.

La direcció actual d'Esquerra i el conjunt de l'oficialisme que es va imposar en el darrer congrés nacional tenen en comú la mateixa preocupació pel funcionament intern del partit. És una angúnia que -com els desodorants de marca- no els abandona i que ja va aflorar en el penúltim congrés de Lleida. Aleshores Puigcercós, Carod, Ridao, Benach i tutti quanti van demanar als militants que escenifiquéssim una mena d'oibara col·lectiu, tipus Jim Jones. M'estic referint, evidentment, a finiquitar el model assembleari. Afortunadament, una majoria de militants els vam dir que s'hi posessin fulles i fins ara el tema semblava salvat.

La direcció d'Esquerra, però, no només continua veient l'assemblearisme com una nosa, sinó també com un perill. Pensen que competir pel mercat electoral amb partits que funcionen per delegats és com fer lluita grecorromana amb un braç lligat a l'esquena. "No és just que mentre les cúpules de CiU i el PSC fan i desfan pràcticament al seu gust, a Esquerra haguem d'anar amb compte, no fos que la militància se'ns revoltés", deuen pensar. Creuen que això els resta marge de maniobra i que juguen amb desavantatge. I tenen raó. I més quan les coses poden anar electoralment maldades. Allò que no veuen (o no volen veure), però, és que precisament aquest és el tret diferencial d'ERC, allò que ens fa únics. ERC té dos valors que cap altre partit parlamentari no té: l'assemblearisme i l'independentisme. És el nostre ADN. Si el canviem per ser més homologables, més com els altres, acabarem sent precisament això: com els altres. Tot allò que ens acosta a CiU i al PSC, ens hi assimila en major o menor grau i ens desnaturalitza.

Malgrat estar dividit, ara l'oficialisme vol ressuscitar l'UTE de Vilafranca. És aquella Unió Temporal d'Empreses que es va encarregar d'enderrocar l'edifici Colom l'any 1996, a Vilafranca. L'any 1996 es van unir per assaltar el poder dins ERC. Ara rumien tornar-hi, per tal de no perdre'l. Saben que, si no canvien molt les coses, en les properes eleccions al Parlament tornarem a baixar. És un incògnita quants escons perdrem, però ningú mínimament seriós creu que poguem repetir els resultats de fa dos anys. Si la patacada és forta, encara podria ser que una majoria de militants digués prou. Haurem d'estar atents.