13 d'Octubre de 2008

T'avalo (però no t'estimo)

Avui ja em perdonaran si parlo de temes de família.
Aquest cap de setmana ERC ha celebrat congrés regional a Barcelona. En votació directa i secreta, els militants del cap i casal havien de triar el nou president de la Federació d'entre els tres candidats que s'hi presentaven: d'una banda, Oriol Amorós (president sortint i proper a Jordi Portabella i Carod-Rovira) i Xavier Florensa, candidat afí a Joan Puigcercós; i de l'altra, Rut Carandell, encapçalant la candidatura renovadora.

Malgrat presentar-se dividit al congrés, l'oficialisme s'ha imposat. Oriol Amorós ha vençut amb claredat i cal felicitar-lo, bo i desitjant-li sort i encert en aquest nou mandat.

Allò que crida l'atenció, però, és que totes dues candidatures oficialistes han aplegat més avals que no pas vots han acabat recollint. És a dir: a Barcelona hi ha un bon grapat de militants que, quan els ho demana segons qui, se senten inclinats a signar públicament per Amorós i Florensa. Però que, en votació secreta, no els fan confiança. Pot semblar inaudit, però el fenòmen em recorda poderosament a una altra experiència recent.  

En el proppassat congrés de la Regió 1ª (Vallès, Baix Llobregat, Maresme, etc), l'informe de la presidència sortint (oficialista) va obtenir el suport aclaparador dels militants presents, que el van votar a mà alçada tal i com és preceptiu. Únicament un 20% dels congregats hi votar en contra, malgrat la consigna de Reagrupament Independentista de no aprovar la gestió de la presidència sortint.

Ara bé, minuts després, en la votació per l'elecció del president regional (secreta, amb urna, sobre i papereta), la candidatura renovadora va aconseguir el suport del 40% dels presents.
Per què passa, això? És a dir, per què hi ha militants que en públic donen suport a la nomenklatura i, a la que poden, voten renovació? Doncs és molt senzill: perquè tenen por d'expressar la seva discrepància en veu alta i només s'hi veuen amb cor en votacions secretes.

És el que passa quan t'hi va la feina o la feina de la teva parella. O la del teu fill o filla. És el que passa quan els líders polítics teixeixen xarxes clielentelars basades més en fidelitats personals que en els mèrits objectius dels escollits o en els principis polítics que defensen. Són sistemes bastits per garantir l'autoperpetuació, el mateniment de l'status quo i l'immobilime. Els ho poden preguntar als líders d'Unió Democràtica i IC-V. Ells han perfeccionat aquestes pràctiques fins a fer-ne una calistènia. Encara sort que en el penúltim congrés nacional els militants de base d'ERC vam salvar el model assembleari ...

A ERC la renovació encara no és majoritària, però té molt vot ocult. Igual que l'independentisme al Principat. I si no, ja veuran com el dia del referèndum, aquest 35% de partidaris de la secessió que ja han sortit de l'armari, superarà de llarg el 55%, que és el que demana la Unió Europea. Ens hi juguem un pèsol?