09 de Novembre de 2008

Prohoms

A priori aquest tram final d'any es presenta atapeït d'esdeveniments polítics de primera magnitud. Fent-ne un recompte ràpid, a mi me'n surten tres, pel cap baix. Primer, Rodríguez necessita que li aprovin els pressupostos. Segon, els partits catalans aspiren a tancar un nou sistema de finançament. I, tercer, el Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar sobre els recursos interposats contra el nou Estatut d'Autonomia de la Generalitat de dalt.

Sembla ser que algunes d'aquestes qüestions poden acabar encavalcant-se durant les pròximes setmanes, en un final de cursa d'allò més emocionant. Deixin-me fer algunes prediccions al respecte, bo i desitjant equivocar-me

Primera: el TC deixarà l'Estatut tan esprimatxat que, posat de gairell, no se'l veurà.  Els partits obertament espanyolistes (PP i Ciudadanos) diran que ells ja ho deien i que això de l'Estatut no feia falta per res i que tot plegat ha estat una mala pensada. Potser no els faltarà raó. En canvi, la resta de partits de l'arc parlamentari diran que quin greu i què desgraciadets que som. I que no hi ha dret, però que cal respectar les sentències dels tribunals perquè som gent seriosa i, sobretot, molt demòcrates. Després procediran a culpar-se mútuament.

Segona: Rodríguez incomplirà allò que disposa l'Estatut en matèria de finançament. El PSC i l'eco dels socialistes ho mig negaran i argumentaran que, atès el malt moment econòmic que vivim, és el millor acord possible. No cal dir que rebran una bona cobertura argumental per part de l'hidra mediàtica, per mirar d'entabanar a l'opinió pública i fer passar bou per bèstia grossa. Esquerra (abans ERC) dirà que no és un bon acord, però que és culpa d'Artur Mas, per haver pactat una rebaixa prèvia amb Rodríguez. I quedarà demostrat que ja vam fer bé de votar que no en el referèndum (i què justet que va anar que no votéssim alguna altra cosa!). Però que de retirar el suport parlamentari a Montilla, ni parlar-ne. Que formar part d'aquest govern -i no d'un altre- és un valor en sí mateix, independentment del que faci o deixi de fer el president Montilla.

Tercera: Rodríguez aconseguirà que li aprovin els pressupostos de l'estat amb el suport del PNB i algun canari o guacamai. I, no cal dir-ho, amb el vot afirmatiu dels vint-i-cinc diputats del PSC que, "impasible el ademán", novament donaran un sí búlgar i entusiasta a uns pressupostos que perpetuen l'escanyament fiscal dels Països Catalans sota sobirania espanyola. Aquests prohoms (i prodons), que tenen la barra de dir-se d'esquerres i afirmen defensar els interessos dels catalans, tenen nom i cognoms. Bé, segons el web del PSC, nom i cognom. Concretament es diuen:

Meritxell Cabezón, Sixte Moral, Roman Ruiz, Carme Chacón, Daniel Fernández, Montserrat Colldeforns, Manel Mas, Lourdes Muñoz, Isabel López, Jordi Pedret, Meritxell Batet, Esperança Esteve, Joan Canongia, Carles Corcuera, Dolors Puig, José Vicente Muñoz, Francesc Vallès, Joan Ruiz Carbonell, Lluïsa Lizárraga, Anton Ferrer, Montse Palma, Àlex Sáez, Juli Fernández, Teresa Cunillera i Felix (sic) Larrosa.

Si d'aquí a final d'any se'n troben algun pel carrer, no siguin tímids i felicitin-li el Nadal. Una abraçada fraternal tampoc no estarà fora de lloc. I preguntin-li, de part meva, com porta això d'haver d'esborrar cada matí la paraula "botifler" que de nit li surt escrita al front, com una mena d'expedient X epidèrmic, a cavall entre les cares de Vélmez i el mite de l'etern retorn.