22 de Febrer de 2010

My taylor is rich

Rodríguez és aquest president espanyol pel qual el PSC ens demana el vot i que es fa dir pel segon cognom, com si dir-se Rodríguez fos cap vergonya. Un president espanyol tan nefast per als interessos catalans com Felipe González, que mai no va sentir la necessitat de fer-se dir Márquez. Només aquesta mostra de feblesa, aquest detall de màrqueting tronat, ja hauria d'haver fet saltar les alarmes sobre la naturalesa de l'individu en qüestió. Només ens toca esperar que els catalans ja l'hagin clissat per allò que és -fum, frase i faramalla- i que no el tornin a votar mai més.

Parlem d'en Rodríguez.

En el context actual de crisi, per a molts espanyols, en Rodríguez ja és part del problema. El nostre problema, però, és que portem Espanya cordada als peus com unes botes de plom que ens arrosseguen al fons del riu. I entre tots plegats encara faran que sembli un accident.

Quan a Espanya les coses li van bé, a nosaltres ens van malament. Quan a Espanya li van malament, a nosaltres ens van fatal. Al Principat de Catalunya hi ha uns 650.000 aturats, molts dels quals no tenen absolutament cap ingrés. Això no només és moralment intolerable, sinó que és socialment insostenible.

En Rodríguez, que no parla ni un borrall d'anglès, és l'actual ocupant del sofà d'autista espanyol per antonomàsia, el del cap de govern, càrrec que gairebé exigeix exhibir un desinterès absolut per tot allò que s'expressa en la llengua de Hobbes i Locke. En Rodríguez, com la majoria dels presidents espanyols, és incapaç d'agafar The Economist i entendre què hi diu. És incapaç de posar la CNN i saber de què parlen. És incapaç de dinar solet amb Obama, Merkel o Brown, explicar un acudit i riure plegats. En Rodríguez, com la majoria dels seus predecessors, és el darrer exponent de l'autisme voluntari i desacomplexat dels espanyols. És un home sense coneixement directe del món. És un cec al museu Picasso. Un sord al Palau de la Música. Un home desconnectat del món que importa. Del món de debò. I precisament aquest personatge es veu que ens ha de treure de la crisi.

Tinc entès que divendres passat va anar a Londres a parlar d'economia amb Gordon Brown, un altre que tampoc repetirà en el càrrec. Què li deuria explicar? My taylor is rich?