23 de Gener de 2009

Montilla demana llibertat i independència

Algú que repassés les notícies de dissabte passat al portal d'informació de la CCMA (ww.telenoticies.cat) segurament s'enduria una sorpresa agradable en topar amb un titular històric: "Montilla demana llibertat i independència."

Malauradament, però, de seguida hauria comprovat que el titular complet deia: "Montilla demana llibertat i independència al futur Consell de la Cultura." Està vist que no es pot llegir les notícies en diagonal. Si volen posar a prova la resistència del seu múscul cardíac, aquí els deixo l'enllaç:

 <http://www.3cat24.cat/noticia/352300/ociicultura/Montilla-demana-als-futurs-membres-del-Consell-de-la-Cultura-i-les-Arts-que-no-tolerin-interferencies>

El cronista ens informava que, en la primera presa de contacte entre el president i els components del Consell, Montilla els demanà que siguin "un model per a Espanya." Queda clar, doncs, quin és el l'horitzó del president de la Generalitat. Queda palès quin és el seu marc de referència i el seu grau d'ambició. Montilla no els demana que siguin un model per a Europa o per a l'arc mediterrani, sinó per a Espanya. Francisco Camps i José Montilla tenen el mateix horitzó: ofrenar més glòries a Espanya. L'un ja té aquest "mission statement" encastat a l'himne oficial de la seva "comunitat". L'altre el té encastat al cervell.

Molts agraïm detallets com aquest, perquè serveixen per recordar-nos a quina mena de polític han fet president de la Generalitat els vin-i-un diputats d'Esquerra (abans, ERC).

Em sembla pertinent recuperar algunes altres anècdotes reveladores. Per exemple, José Montilla és un home que, quan el seu partit guanya unes eleccions, surt al balcó de la seu del PSOE a Barcelona i crida "¡Viva España!". Un home que és incapaç d'escriure uns simples mots protocol·laris al llibre de visites d'un ajuntament qualsevol. Ha de treure l'agenda de la butxaca i copiar el text que porta preparat. Un home a qui, quan fa 54 anys, els seus diputats li regalen un llibre traduït a l'espanyol. M'agradaria saber quants llibres li van regalar en català o en anglès.

Montilla lidera la sucursal catalana d'un partit que presenta esmenes a l'estatut del 30 de setembre hores després d'aprovar-lo al Parlament de Catalunya amb els seus vots afirmatius. Diògenes es moriria d'enveja.

Però, més enllà de les anècdotes i del cinisme polític, Montilla ha destacat fins ara per la seva nul·la capacitat comunicativa i de lideratge. Els catalans som un poble absolutament orfe d'esperit en un moment històric en el qual precisament ens aniria molt bé tenir líders polítics forts, estimats i transmissors d'il·lusió i d'esperança, com Francesc Macià. En plena febre Obama, seria injust comparar el nostre president amb el dels EUA. Els proposo, doncs, que el comparin no pas amb Obama, sinó amb Macià. Igual que José Montilla, l'Avi tampoc no era cap gran orador. Però, dissortadament, aquí acaben les semblances entre ambdós presidents. Facin l'exercici, si el cor els aguanta.